Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
tribuna
Arquitectura
En casos d’espectacles a l’aire lliure —desfilades, mítings, etc—, galeria esglaonada construïda provisionalment per a situar-s’hi el públic.
Sol ésser protegida per un dosser Anàloga forma tenen les tribunes estables als estadis, hipòdroms, camps d’esport
art normand
Art
Art desenvolupat a Normandia i a Anglaterra als segles XI i XII a conseqüència de les invasions normandes del segle X.
S'inicià amb l’aparició de nombroses esglésies amb absis de tipus benedictí amb deambulatori o sense, torres a la façana i una llanterna de diferents pisos al creuer de grans espais interiors, arcuacions a les naus que repeteixen idèntiques proporcions en tribunes i triforis, arcs de mig punt i volta d’aresta en les naus laterals Els principals edificis són la cripta de Rouen 1063, la destruïda església de Jumièges 1037-67, Saint-Étienne 1077 i Saint-Nicolas de Caen i la Trinité de Fécamp 1099 Les decoracions segueixen el gust bàrbar de línies geomètriques i motius de forma…
crítica cinematogràfica
Cinematografia
Activitat del qui comenta i valora el cinema des d’una tribuna pública, especialment periòdica.
En general, els crítics cinematogràfics han estat molt sovint també teòrics A part Riccioto Canudo, el contradictori avantguardista que encunyà la denominació setè art , hom considera fundador de la crítica cinematogràfica el francès Louis Delluc León Moussinac fundà la primera secció de cinema en una gran revista literària francesa “Mercure de France”, 1921-37, Juan Piqueras, de Requena, esdevingué a Madrid i a París el pioner de la crítica espanyola, mentre Josep Palau, des de “Mirador”, orientava el públic català A Itàlia, Luigi Chiarini fundà la revista “Bianco e Nero” 1937, i a la…
torneig
Història
Espectacle cavalleresc que consistia en una lluita de cavallers que combatien en una lliça o en un reng agrupats en bàndols o quadrilles sota la presidència i l’arbitratge d’un altre cavaller experimentat o més d’un.
En arribar a la culminació el procés de feudalització de la societat europea occidental segona meitat del segle XI i crear-se la petita noblesa, és a dir, els milites o cavallers que tenien per missió servir de mà d’obra guerrera a l’alta noblesa, s’originà també una ideologia per a fonamentar l’ordre establert, basada en mentalitat cavalleresca, delerosa de glòria militar i de proeses, i més o menys sacralitzada pel cerimonial d’accés a la cavalleria La glòria i les proeses —i també el poder i les riqueses— s’assoliren combatent en països estrangers a Terra Santa, per exemple, o lluitant…
art romànic
Portalada del monestir de Ripoll, una de les principals obres escultòriques de l’art romànic català
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a l’Occident europeu després de la sedimentació de les nacionalitats despreses de la descomposició de l’imperi Carolingi durant el llarg procés que configurà les seves característiques amb el revifament de les tradicions culturals arrelades a l’antiga projecció de l’imperi Romà.
Precedit per un extens període de recerca de formes i estructures inspirades a través dels monuments que en restaven i de la persistència de manifestacions locals d’abans de l’any mil, apareix a partir dels influxos derivats del nord d’Itàlia que havien penetrat les maneres constructives dels períodes carolingi i otònida Influxos als quals s’havien incorporat modalitats orientals assimilades pels mestres llombards, que les difongueren, des del començament del segle XI, amb penetracions a través dels Alps cap a les regions del Rin i amb extensió als diversos sectors de la cultura mediterrània…
art francès

Torre Eiffel (1887-89), de Gustave Eiffel
© Fototeca.cat-Corel
Art
Art desenvolupat a França.
Un punt de vista nacionalista modern, adoptat per la majoria dels historiadors de l’art, cataloga sota aquest denominador totes les produccions de les diverses regions avui junyides dins l’hexàgon francès al final d’un llarg procés d’integració política De fet, la centralització estatal ha arribat a projectar, en alguns períodes, els seus designis en les experiències artístiques Ha existit un art francès pensat des de París, des d’on es difonia Però les innovacions de la perifèria no són gens negligibles funden unes tradicions que fóra abusiu d’esborrar o de falsificar i de reduir-les a la…
ciclisme

Cursa de ciclisme celebrada el 1916 a Barcelona durant la festa major de la Mercè i organitzada per l’Sport Ciclista Català
CEC / Co de Triola
Ciclisme
Esport que consisteix en la realització de proves, generalment curses, amb bicicleta.
Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…
art català

Pintures rupestres del Cogul
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat als Països Catalans.
Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…