Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
trompeteria
Música
En l’orgue, conjunt de tots els jocs de llengüeta (llengüeteria).
En l’orgue barroc peninsular del segle XVIII podia designar solament el conjunt de jocs de llengüeta trompetes, baixons, clarins, etc situats a les façanes de l’instrument, tant la principal com la posterior llengüeteria de façana En els grans instruments, del mateix segle o posteriors, també pot designar el conjunt dels jocs de llengüeta interiors propis de cada teclat, conjunts que s’utilitzen per a dialogar entre si
trompeteria
Música
Conjunt de registres metàl·lics de l’orgue que imiten el so de la trompeta.
bombarda
Música
En l’orgue, joc de llengüeta amb tubs de perforació cònica de 16’ de llargària real.
Sorgida al final del segle XVI als Països Baixos, constitueix la base dels jocs de trompeteria del pedal En els grans instruments, apareix també en l’orgue major i dona el seu nom a un cos d’orgue el teclat de bombarda
corneta
Música
En l’orgue, joc de mixtura de la família de les flautes, obertes o tapades, format per les fileres de tubs que corresponen als cinc primers harmònics del so fonamental (tessitura de 8', 4', 2 2/3', 2’ i 1 3/5).
Les fileres no tenen represes represa Joc solista per excellència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera Els seus noms més comuns són corneta magna normalment enlairada sobre el salmer, corneta real, corneta d’eco tancada dins l’arca d’ecos, corneta clara, corneta a la francesa comença en el sol2…
clarí
Música
En l’orgue, joc de la família de la trompeta, però en la tessitura de 4'.
Complement del grup de llengüeteria del pedal, al costat de la bombarda de 16’ i la trompeta de 8', el clarí també forma part dels jocs manuals de trompeteria interior, amb el ressonador proporcionat al teclat al qual és destinat Aparegué en l’orgue de l’església dels Agustins de París el 1586 L’escola orguenera castellana de mitjan segle XVII el situà, a més, horitzontalment a la façana, formant part del conjunt de la llengüeteria de batalla Normalment només a la mà dreta, amb tessitura de 8', pren el nom de clarins clars, de batalla, de campanya, alts, etc Quan és a la mà…
canal
Música
En l’orgue, semicilindre longitudinal, tapat per un extrem, on hi bat la llengüeta que produeix el so dels jocs de llengüeteria (trompeteria).
Usualment és de llautó o de fusta en el cas de tubs grans Pot tenir mesures diverses segons la tradició seguida -francesa, alemanya o espanyola-, el joc al qual vagi destinada o bé el lloc d’emplaçament -interior, batalla, etc
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…