Resultats de la cerca

El parc de l’Escorxador de Barcelona té un espai reservat per a jugar a bitlles lleoneses Federació Catalana de Bitlles i Bowling El joc consta de 9 bitlles de fusta tornejada de pollancre o faig, de forma troncocònica i de 55 cm de llargària, 10 cm de diàmetre a la base i 4 cm a la cúspide També consta d’una bitlla més petita anomenada miche , de 30 cm de llargària, 7 cm de diàmetre a la base i 3 cm a la cúspide El projectil és una bola semiesfèrica mitja bola de fusta dura, normalment d’alzina, amb el cantell rebaixat o aplanat, que pesa entre 800 g i 1 kg i té un diàmetre d’entre 13 i 15…

Hom empra dos tipus de matxucadores les de mandíbules i les giratòries Les matxucadores de mandíbules consten d’un bastiment d’acer, d’una gran resistència, on van muntades dues mandíbules, l’una fixa i l’altra mòbil, revestides d’un aliatge d’acer extradur La mandíbula mòbil és accionada per un volant a través d’una biela i d’un mecanisme d’excèntrica La mandíbula mòbil, amb el moviment alternatiu, produeix la desintegració de les pedres Per a produccions elevades hom empra les matxucadores giratòries , formades per una carcassa troncocònica dins la qual es mou una altra peça,…

Hom la fa rodar al voltant del trull arrossegant-la per mitjà d’una perxa que surt de la seva base major

Usat primer pels hússars hongaresos csákó , era de pèl i sense visera Introduït a la darreria del s XVIII en la infanteria de molts països, fou típic de la cavalleria lleugera de l’exèrcit espanyol d’ençà de la guerra del Francès Sofrí diverses modificacions visera, plomalls, barballeres, etc Actualment és usat per la guàrdia republicana de París en uniforme de gala

Reforça el tercer harmònic del 8' Si és de la família dels flautats pot constituir un joc isolat dotzena de principal o bé formar part de la filera greu d’un joc de ple Si és de la família de les flautes, tant obertes com tapades o de secció troncocònica dotzena nasarda, també pot trobar-se sola o bé formar part de la tercera filera d’un joc de corneta

És de bronze i l’ànima té una llargària de vint-i-vuit a trenta-tres boques de foc exteriorment és troncocònica, i la seva superfície sol anar ornamentada amb relleus, motllures, blasons, inscripcions, etc Tira bales de ferro amb una càrrega de pólvora del mateix pes que el projectil Rep el nom de falconet, falcó, mig sacre, sacre, mitja colobrina o colobrina pròpiament dita, segons que sigui capaç de llançar bales de diferent pes

Reforça el tercer harmònic del 4' Si és de la família dels flautats pot constituir un joc isolat dinovena de principal o bé formar part del ple Si és de la família de les flautes, tant obertes com tapades o de secció troncocònica dinovena nasarda, també es pot trobar sola o formar part d’un joc de corneta Juntament amb la quinzena 2', forma una de les variants del joc alemany de rauschpfeife

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa És de forma troncocònica, amb una sola membrana, obert per l’extrem inferior Es toca directament amb les mans i els dits, els quals, amb una elaborada tècnica d’execució, permeten la realització d’acompanyaments rítmics d’una gran riquesa de matisos Procedent de la música afrocubana, s’ha incorporat a les orquestres modernes de música lleugera Acostuma a utilitzar-se per parells, l’un de so més greu que l’altre

Reforça el cinquè harmònic d’un joc de 8' Si és de la família dels flautats pot formar part d’una mixtura amb terceres Si és de la família de les flautes, tant les tapades com les obertes o les de secció troncocònica dissetena nasarda, constitueix la cinquena filera de la corneta Com a joc isolat aparegué en l’orgue francès a partir del 1630 Per raons harmòniques fou eliminat de l’orgue romàntic, però reaparegué en el neoclàssic Juntament amb la dinovena 1 1/3', constitueix la petita mixtura alemanya anomenada tertian

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa entre dues parts simètriques Consta de dos pals o troncs de fusta dura i resistent alzina, roure o alguna de similar, de llargada i gruix variables, que s’utilitzen en les danses denominades de garrots, palitrocs o bastons El so es produeix pels cops que els balladors donen, de manera alternant, als seus pals entre si, als dels altres balladors o bé copejant a terra, tot marcant amb cops secs i amb força el ritme del ball A Catalunya són de fusta tornejada, tenen una forma lleugerament troncocònica i poden arribar…