Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
truita

Truita comuna
Ictiologia
Nom donat a diversos peixos de la família dels salmònids que pertanyen al gènere Salmo, i en especial a les espècies S.trutta, la truita comuna, i S.gairdnerii, la truita irisada.
La truita comuna té uns 60-85 cm de llargada, segons les varietats, cos allargat, boca terminal amb dents ben desenvolupades i aleta dorsal en posició mitjana La seva coloració és molt variable, segons les varietats els exemplars mediterranis pertanyents a la varietat fario són de color de fons variable, però clapejats de negre i roig Viuen a les aigües dolces, fresques i oxigenades de gairebé tot Europa, però la varietat fario és generalment sedentària, mentre que les dels rius de l’Atlàntic i la mar del Nord emigren de la mar als rius per a fresar La varietat fario és comuna als cursos alts…
truita

Truita de patates
Harry Macias - Fotolia.com
Gastronomia
Ou o ous batuts i fregits a la paella, sols (truita a la francesa) o amb altres menges: mongetes i botifarra (truita catalana), sardines (truita balear), hortalisses (truita jardinera), fetge de gallina i mantega, carxofes, bolets, patates, gambes, etc.
Hom la plega en forma oblonga, talment que cruegi per dintre especialment la truita a la francesa, o bé, girant-la i coent-la per cada costat, hom li dóna la forma circular de la paella
truita
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels salmònids, molt semblants a la truita comuna, però amb un més gran nombre d’escates, boca més gran i vòmer mancat de dents.
D’uns 25-50 cm, tenen el dors blau-verdós clapejat de taques o llistes grogues Salvelinus alpinus habita a l’Europa Central i Anglaterra i l’Àsia Oriental Sfontinalis , la truita de rierol , originària dels EUA, és criada actualment en vivers als Països Catalans, i la seva carn és molt estimada
hipolimni
Ecologia
Part inferior d’un llac, les aigües del qual no sofreixen gaires variacions al llarg de l’any.
La seva temperatura sol estar entre els 4 i els 10°C, i els corrents hi són febles Hom hi troba els peixos d’aigües fredes salmó, truita en els llacs eutròfics l’oxigen hi és escàs i hi abunden els productes de fermentacions anaeròbiques
vairó
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, d’uns 9 cm de longitud, de cos allargat, cap relativament gruixut i musell una mica arrodonit.
Habita als torrents i petits llacs de muntanya i als rius i rierols de la plana d’una gran part d’Europa i de l’Àsia occidental Abunda als Països Catalans continentals Hom el cria en les piscifactories com a aliment de la truita
clupeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, el més primitiu i menys evolucionat del grup.
Les escates solen ésser cicloides, molt semblants a les dels ganoides en algunes formes fòssils les aletes no tenen radis espinosos les ventrals són abdominals, la caudal, homocerca, sovint forcada Les vèrtebres són amficèliques, totes iguals isospòndils La bufeta natatòria, quan hi és, comunica amb l’esòfag fisòstoms alguns tenen vàlvula espiral Moltes espècies són marines, d’aigües profundes i fredes n'hi ha que formen moles molt nombroses, i també n'hi ha d’aigua dolça i de migradores anàdromes Representants més importants de l'ordre dels clupeïformes Família dels elòpids Elops saurus…
salmònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de cos fusiforme amb línia lateral visible i aleta adiposa darrere la dorsal, sense barbes i amb escates.
Habita aigües dolces truita o marines, amb nombroses espècies, moltes de les quals fan migracions lligades a la reproducció salmó Els ous són més pesants que l’aigua i atenyen d’1 a 6 mm De gran importància econòmica, a Europa representen gairebé tots els peixos nobles de les aigües continentals Llur carn és una mica ataronjada