Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
meningitis carcinomatosa
Patologia humana
Meningitis provocada per la invasió de les meninges per cèl·lules tumorals malignes provinents de qualsevol altra estructura de l’organisme.
Es caracteritza per un líquid cefalorraquidi on hom distingeix cèllules tumorals, proteïnes elevades i glucosa baixa
citotoxicitat
Biologia
Capacitat de lisar una cèl·lula, ja sigui per part d’una altra cèl·lula ( cèl·lula citotòxica
) o d’un compost químic ( citotoxina
), com l’afanastatina, limonoide present a Aphanamixis grandifolia
.
La citotoxicitat deixa un camí obert per a combatre selectivament les cèllules tumorals
èmbol
Medicina
Cos d’origen generalment orgànic que pot ésser arrossegat pel corrent sanguini a través d’artèries i venes.
La natura de l’èmbol varia considerablement pot ésser de quall, fibrina, materials ateromatosos, greix, pus, bacteris, cèllules tumorals, líquid àmnic i, fins i tot, aire
concanavalina A
Biologia
lectina
isolada de la papilionàcia Canavalia ensiformis
.
És un polímer de 2 o 4 unitats proteiques de 27 000 daltons cadascuna Dins les cèllules animals presenta aglutinació, i una activitat de restauració del patró normal de creixement a les cèllules tumorals En les cèllules vegetals promou la mitosi
bleomicina
Farmàcia
Nom genèric dels antibiòtics anticancerosos aïllats de cultius de Streptomyces verticillus
, el component principal dels quals és la bleomicina A 2
.
Presenta una gran afinitat per les cèllules tumorals És emprada en medicina per a detectar les neoplàsies i per al tractament dels carcinomes de pell i els limfomes de la malaltia de Hodgkin Comporten el risc de pneumonitis i fibrosi pulmonar
desnutrició
Patologia humana
Trastorn en la nutrició degut al predomini de la desassimilació sobre l’assimilació, la qual cosa provoca una depauperació progressiva de l’organisme que pot acabar en la caquèxia
.
Les causes més freqüents són el dèficit de l’alimentació global fam o d’un dels elements nutritius necessaris, la pèrdua de la gana anorèxia, les malalties infeccioses tuberculosi, tumorals i endocrines hipertiroïdisme, hipopituïtarisme i els trastorns digestius que comportin una síndrome de mala absorció
malaltia de Pringle-Bourneville
Patologia humana
Malaltia hereditària del grup de les facomatosis.
Es transmet amb caràcter dominant i es caracteritza per manifestacions cutànies pàpules tumorals a la cara, nevus conjuntius al tronc, fibromes ceratòsics periunguials, etc, neuropsíquiques crisis comicials, endarreriment mental, etc i viscerals tumors oculars, renals, del cor, etc És anomenada també esclerosi tuberosa o epiploia
interferó
Bioquímica
Glicoproteïna d’origen cel·lular, capaç d’inhibir la multiplicació de qualsevol virus en les cèl·lules de l’espècie de la qual prové (especificitat d’espècie).
Per bé que el mode d’acció concret de l’interferó no és conegut, hom sap que no actua directament sobre el virus, tal com s’esdevé en el cas dels anticossos, sinó que actua indirectament, modificant certes propietats de la cèllula que impedeixen la reproducció del virus al seu interior Totes les cèllules dels vertebrats infectades per virus poden produir interferó, si bé d’altres agents sense cap relació amb els virus com certs antígens i mitògens poden també induir la síntesi d’interferons a les cèllules del sistema immunitari, per un mecanisme desconegut De més a més, els interferons…
angiogènesi
Biologia
Procés de formació dels vasos sanguinis en què els nous vasos emergeixen de vasos preexistents.
És típic del desenvolupament embrionari, durant el qual els nous vasos sanguinis penetren dins els òrgans en formació, guiats per la secreció de determinats factors angiogènics És un procés crític per al creixement de qualsevol teixit, àdhuc els tumorals De fet, per tal que un tumor s’expandeixi cal que produeixi factors angiogènics que dirigeixin correctament la formació de nous vasos sanguinis, perquè l’irriguin de manera adequada
anaplàsia
Patologia humana
Pèrdua de diferenciació cel·lular i estructural, característica dels teixits tumorals.