Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
oceànide
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia clàssica, cadascuna de les filles (quaranta-una, segons Hesíode) de l’Oceà i de Tetis.
Personificadores de les deus i de les fonts, s’uniren als déus o als homes i engendraren nombrosos fills
contret | contreta
Història
Dit de la persona esguerrada o tolida.
A Barcelona es formà al s XIV una confraria integrada pels mutilats de la guerra dels Dos Peres El 1483 els contrets s’uniren amb els cecs i els coixos en la Confraria del Sant Esperit
caldeu | caldea
Cristianisme
Dit de l’Església cristiana siríaca oriental formada pels cristians de l’antic imperi partosassànida, dita també assíria o encara nestoriana.
El terme, però, és aplicat més concretament a les comunitats d’aquesta Església que s’uniren a Roma a partir del segle XVI i que són agrupades, des del 1830, sota el patriarcat de Babilònia dels Caldeus
uniat | uniata
Cristianisme
Dit sovint, i en to pejoratiu, de cadascuna de les esglésies de ritu oriental unides a Roma i de llurs membres.
Aquesta denominació començà d’ésser usada pels ortodoxos russos per a designar despectivament els rutens, que s’uniren a Roma el 1596 unió de Brest-Litovsk Aquestes esglésies, però, prefereixen d’anomenar-se “unides” o “catòliques de ritu oriental”
quad | quada
Història
Individu d’un antic poble germànic, de la família dels sueus, establert a l’actual Moràvia.
Amb els marcomans combateren contra Marc Aureli i Còmmode s II, amb qui signaren la pau Envaïren sovint el territori imperial 282, 358, 375 i sembla que alguns s’uniren als vàndals en la conquesta de la península Ibèrica
botiguer | botiguera
Oficis manuals
Persona que té botiga posada, propietari o gerent d’una botiga.
Els botiguers constitueixen una categoria professional inclosa, bàsicament, dins la petita burgesia, de cohesió social variable segons els països i les circumstàncies històriques Així, el seu comportament polític presenta una gamma molt àmplia en casos de crisi nacional els partits totalitaris de dreta recluten una bona part dels seus quadres dins aquest estament davant l’avenç de l’estat benefactor welfare state adopten una actitud d’extrem liberalisme econòmic i es constitueixen en grup de pressió molt actiu No hi ha proves que els botiguers desapareguin com a categoria…
guarnicioner
Història
Menestral que formava part de corporacions que aplegaven tots els oficis relacionats amb la guarnició de les cavalleries.
A Barcelona eren integrats dins la confraria dels esteves freners, dins la qual s’uniren amb els fabricants de selles de muntar, o sellers , el 1725 A València, freners, esperoners i guarnicioners formaven el cinquè braç de la complexa confraria dels armers
edu | èdua
Història
Individu d’un poble celta que habitava a les Gàl·lies entre el Nivernès i la Borgonya.
Les ciutats principals foren Bibracte, Cabillorum i Nivernum Enemics dels arverns, s’aliaren d’antuvi amb els romans, però després s’uniren a la revolta de Vercingetòrix, i foren vençuts per Juli Cèsar 51 aC Claudi els concedí la ciutadania romana el 48 dC
impressor
Història
Artista dedicat a la impressió gràfica.
L’ofici d’impressor es difongué a Barcelona i a València a la segona meitat del segle XV, vinculat especialment a famílies converses El 1491 es formà a Barcelona, amb autorització reial, una confraria sota l’advocació de Sant Joan ante Portam Latinam De fet, moltes impremtes eren propietat de mercaders, nobles i eclesiàstics, per tal com constituïen un sector dinàmic que atreia capital Al segle XVII els impressors o estampers desitjaven la creació d’una corporació professional i cívica, però toparen amb els privilegis dels llibreters llibreter, que volien monopolitzar el mercat del llibre Una…
cimbre | cimbra
Història
Individu d’un poble germànic, molt influït pels celtes, que hom considera originari de Jutlàndia, d’on marxaren vers el s II aC.
Després d’una època nòmada, desconeguda, s’uniren amb els teutons i envaïren la Gàllia meridional el 110 aC, lluitaren amb els romans a Aurenja 105 i, després d’haver-los vençuts, entraren a la península Ibèrica La incursió, però, fou efímera, i tornaren a les Gàllies, on se separaren dels teutons, i entraren a la vall del Po després de passar els Alps Marí, un cop hagué vençut els teutons, els exterminà al nord d’Itàlia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina