Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
tità
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels 6 fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperíon, Jàpet i Cronos).
Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries entre les quals, Prometeu A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia , en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites Sembla clar, però, que la titanomàquia , a diferència de la gigantomàquia , fou essencialment una lluita entre…
moviment directe
Astronomia
Moviment de rotació d’un cos del sistema solar, que vist des del seu pol nord (relatiu al pla de l’eclíptica), s’esdevé en el sentit contrari al d’avanç de les busques del rellotge.
D’entre els planetes, només Venus i Urà no tenen moviment directe, ans el tenen retrògrad
ciclop
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, gegant que tenia un sol ull al mig del front.
Segons Hesíode eren tres Brontes, Estèrope i Arges, fills d’Urà i de Gea, els quals forjaren el llamp amb què Zeus derrotà Cronos Segons Homer eren éssers salvatges dedicats a la ramaderia, que vivien en coves i eren antropòfags, entre els quals Polifem Eurípides escriví el drama satíric Kýklōps El Ciclop , on utilitzà el tema homèric, i hi afegí un cor en què participaven Silè i uns sàtirs
càmera CCD
Astronomia
Electrònica i informàtica
Detector de fonts emissores febles, basat en un dispositiu dispositiu acoblat per càrrega
.
Els fotons procedents de l’objecte estudiat incideixen sobre la placa de silici d’un dispositiu CCD un ordinador memoritza el pícsel que ha estat incidit i, posteriorment, reconstrueix una imatge sencera treballa, doncs, en temps diferit Ultra la seva gran sensibilitat ha permès de descobrir els anells d’Urà i els avantatges que comporta la utilització de components d’estat sòlid miniaturització i fiabilitat, són de gran interès per llur sensibilitat en zones no visibles de l’espectre especialment raigs X i infraroig
anell

Saturn i els seus anells (imatge presa per la sonda Cassini el 12 d’agost de 2009)
© NASA
Astronomia
Conjunt de partícules de pols interestel·lar i altres elements que orbiten un planeta a un mateix pla, formant un disc al seu voltant.
La mida de les partícules que formen l’anell pot variar entre els pocs micròmetres i les desenes de metres Tots els planetes gegants del sistema solar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són envoltats per sistemes d’anells, tot i que de característiques molt diverses Els anells més coneguts són els de Saturn, observats per primer cop per Galileu el 1610 Donada la pobre qualitat del telescopi que emprà, Galileu pensà que es tractava de dos satèllits de Saturn Christiaan Huygens, el 1654, i equipat amb telescopis millors, proposà que consistien en anells que rodejaven el planeta sense…
planeta

Dimensions dels planetes en comparació de les del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’un estel.
El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà i l’any 1846…
sufix
Gramàtica
Afix afegit al darrere d’un mot per tal de formar-ne un altre.
Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era, aire, à, ana,…
Terra
Religions de Grècia i Roma
Divinitat mitològica, personificació de la Terra.
La Terra ocupa un lloc important en la mentalitat religiosa de nombroses civilitzacions Primer de tot, pel fet d’ésser el lloc on habita l’home i d’ésser coberta pel cel, la Terra és centre de nombrosos mites cosmogònics que pressuposen una unió primordial de la Terra i del Cel, així com una ulterior separació deguda a una gesta d’un heroi o un “pecat original” La separació del Cel i la Terra representa l’inici de l’existència normal, la cessació de les condicions paradisíaques, l’allunyament culpable o no del món dels déus, que fins aleshores convivien amb l’home En un altre cicle mitològic…
satèl·lit
Astronomia
Cos celeste que gira al voltant d’un altre, especialment d’un planeta, i que generalment és molt més petit que aquest.
En el cas del sistema solar, el nombre de satèllits difereix molt d’un planeta a un altre Així, entre els planetes de tipus terrestre, Mercuri i Venus no tenen cap satèllit la Terra és acompanyada per la Lluna, i Mart per Fobos i Deimos, dos petits cossos que podrien ser asteroides capturats per la gravetat marciana En canvi, en el cas dels gegants gasosos, el nombre de satèllits és molt més elevat Júpiter té 79 cossos orbitant al seu voltant, Saturn en té 62, Urà 27 i Neptú 14 dades del setembre del 2019 No només els planetes principals del sistema solar tenen satèllits Hom estima que entre…
taules astronòmiques
Astronomia
Publicació que conté una col·lecció de dades dels moviments i les posicions d’una sèrie d’astres relatives a un període de temps determinat.
Hi ha nombroses publicacions d’aquests tipus, cadascuna de les quals es caracteritza pels astres de què tracta i per l’objectiu al qual són destinades Així, per exemple, han estat elaborades taules de planetes i satèllits on hi ha indicades les posicions d’aquests astres, referides a un sistema de coordenades rectangulars o semipolars i a intervals de temps ben determinats N'hi ha que es refereixen a un cos celeste prou important la Lluna o Mart, per exemple, i en aquest cas solen ésser més detallades Hi ha també taules relatives a fenòmens astronòmics, com ara eclipsis i ocultacions, amb…