Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
servent dels servents de Déu
Diplomàtica i altres branques
Fórmula (llat: servus servorum Dei) utilitzada constantment a la cancelleria pontifícia, des del segle IX, en l’encapçalament dels documents papals.
El primer a adoptar-la fou Gregori I el Gran, el qual fou imitat per altres successors i dignataris eclesiàstics, fins que esdevingué exclusiva dels papes encara, però, al s XII la usaven els bisbes de Ravenna
txapela
Indumentària
Boina de grans dimensions usada tradicionalment pels bascs.
Hom n'usa de diversos colors, llevat del marró pròpia dels bearnesos i del rosa usada antigament pels aragonesos Els dansaires en duen de molt virolades Els bàndols isabelins i carlins del s XIX les usaven, respectivament, blanques i vermelles, i d’ací llur sobrenom de txapelzuri i txapelgorri
saia
Indústria tèxtil
Indumentària
Túnica talar que usaven els homes i les dones.
tornada
Literatura
A la poesia occitana i a la catalana antiga, cobla que cloïa un poema format d’una o més estrofes de major extensió, i que solia repetir, del tot o en part, l’esquema mètric i rimat dels darrers versos de l’estrofa precedent, sovint la darrera meitat d’aquella.
La seva funció corrent era d’endreça del poema al seu destinatari, masculí o femení el poeta hi sintetitzava les intencions i les raons que havia glossat en el poema i que el mogueren a escriure'l A voltes s’usaven dues tornades són força excepcionals els poemes de tres i molt els de quatre
sinòpia
Art
Dibuix preparatori d’un fresc, que resta adherit a la paret entre el fresc acabat i aquella.
Hom ha pogut descobrir les sinòpies mitjançant la separació del fresc de la seva paret original un cop realitzat aquest procés, hom troba la sinòpia, que pot ésser també separada de la paret i collocada sobre llenç nou El nom ve del fet que les primeres foren trobades sota els frescs dels pintors florentins del s XV, els quals usaven per als dibuixos preparatoris guixos ocres que venien de Sinope Turquia Les sinòpies tenen un gran interès per a l’estudi de l’estil i de la idea primera d’un artista sense l’acurament de l’obra acabada
clenxador
Pua que usaven les dones per a partir-se la clenxa.
olifant
Olifant
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, bàsicament emprat a l’Edat Mitjana, que consisteix en una trompa d’ivori tallada artísticament en un ullal d’elefant.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna pertanyent al grup de les trompetes naturals amb broquet Es convertí en un accessori indispensable per als cavallers i les classes benestants a l’època medieval Foren fabricats als segles X i, sobretot, XI per artesans musulmans establerts al sud d’Itàlia i a Sicília Els més antics adaptaven unes peces metàlliques per a dur-los penjant en bandolera S’usaven per a fer senyals acústics, en la caça i en la guerra Es continuaren fabricant fins al segle XVIII, per bé que cada vegada menys, i amb diverses formes Són el precedent…
noves rimades
Literatura
Nom genèric amb què antigament eren coneguts a Catalunya els poemes narratius, sobretot de caire novel·lesc, destinats a la lectura o a la recitació, d’extensió diversa i escrits en tirades de versos isosil·làbics apariats.
El metre preferit era l’octosíllab, però se n'usaven també de més curts, fins al quadrisíllab com a límit Aquest terme s’anà aplicant a l’esmentat gènere literari d’una manera cada cop més general i menys precisa, alternant amb d’altres, com ventura, faula, conte , etc, tampoc prou definits Ja ben entrat el segle XV passà a designar, més que el gènere literari, la forma externa, amb el seu ritme i el seu estil característic, tan aptes per a la narració o la mera exposició Aquesta forma fou molt conreada a Catalunya des del segle XII, obtingué un important conreu als segles XIV i…