Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
veça
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de 30 a 80 cm, pubescent, de fulles paripinnades i terminades en circell, amb els folíols cuneïformes i mucronats, de flors purpúries, generalment geminades, i de fruits lleguminosos grossos, sovint de color bru un cop madurs.
Creix espontàniament en camps i herbassars, a tot Europa És conreada com a planta farratgera i de gra
associació de conreus
Agronomia
Conreu simultani de dues o més plantes de diferents espècies sobre el mateix terreny.
Té per objectiu aconseguir o un més gran rendiment econòmic ocupació completa del sòl, o una millora en la qualitat de la producció associació de lleguminoses i gramínies en els prats, o l’obtenció de collita mentre la planta principal no es troba en condicions de proporcionar-la associació vinya-olivera, o una protecció dels conreus delicats durant el període primer del seu desenvolupament, o de facilitar el creixement de certes plantes associació veça-civada, on la veça és sostinguda per la civada Respecte a la natura de les plantes conreades, hom parla d'…
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals,…
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
glucoalcaloide
Bioquímica
Farmàcia
Nom genèric dels glucòsids d’alcaloides que hom troba en certes plantes (com ara la vicina i la convicina de la veça o la solanina de les solanàcies) o que han estat obtinguts dels alcaloides per síntesi.
conreu
Vista dels conreus de vinyes a l’Anoia
© Arxiu Fototeca.cat
Agronomia
Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el cas d’un desenvolupament espontani de la natura.
Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la caça i de la collita Així,…