Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
marsupi

Cangur femella amb una cria dins del marsupi
Tatters ✾ (CC BY-NC-ND 2.0)
Anatomia animal
Bossa ventral pròpia dels mamífers marsupials.
En els mascles és solament un plec muscular, mentre que en les femelles, sota la influència de les hormones sexuals, la pell s’estira i forma una cavitat en forma de sac, a la qual va a situar-se la cria després de néixer A l’interior del marsupi hi ha les mamelles En algunes espècies de marsupials aquesta formació és vestigial, i aleshores les cries es fixen als mugrons protegits per la pilositat ventral de la femella
estern

A, cara ventral; B, vista lateral; C, cara dorsal; 1, faceta clavicular; 2, mànec; 3, cos; 4, apèndix xifoide; 5, faceta per a les costelles
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.
Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’insereixen les costelles i les…
hemidàctil
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels escatosos, de la família dels gecònids, que ateny uns 10 cm de longitud, amb la cua deprimida i una línia d’escuts a la cara ventral.
Els dits són dilatats a la base i proveïts d’una ungla corbada i amb dues fileres d’escates transverses a la cara ventral El cos és de color clar o gris tacat de fosc Habita als murs d’edificis antics, i es nodreix de mosques, aranyes, etc És comú als Països Catalans
hipospàdies
Patologia humana
Malformació congènita de la uretra, caracteritzada per la localització del meat uretral a la cara ventral del penis, entre el gland i el perineu (en l’home), o bé en el sostre de la vagina (en la dona).
És més freqüent en el sexe masculí, on es presenta en el 0,5% dels nounats, i moltes vegades és acompanyat de l’existència d’un cordó fibrós en el cos esponjós que es posa de manifest durant l’erecció per un corbament ventral del penis, la qual cosa pot dificultar les relacions sexuals Actualment, en la major part dels casos hom el pot corregir quirúrgicament mitjançant tècniques que estan molt perfeccionades
glàndula de la muda
Anatomia animal
Cadascuna de les glàndules pròpies dels insectes i dels crustacis que secreten una hormona, l’ecdisona, indispensable per a l’inici de la muda en aquests animals.
En els crustacis, la glàndula de la muda, és a la base dels ulls, mentre que en els insectes és l’anomenada glàndula protoràcica o ventral , situada a la part ventral del protòrax
ombrel·la

A l’esquerra, ombrel·la d’una Cyanea capillata
Katja Schulz (CC BY 2.0)
Anatomia animal
Part eixamplada de les meduses, en forma d’ombrel·la més o menys convexa, que conté la cavitat gastrovascular, els conductes radials i les gònades.
Al voltant de tot el marge de l’ombrella hi ha un nombre variable de tentacles, de llargada variable i de caràcter sensorial o de captura de preses La part convexa dorsal exombrella no presenta cap estructura d’interès, mentre que a la part ventral subombrella hi ha una mena de mànec, el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca Sovint, l’ombrella presenta una fina membrana situada en posició ventral anomenada el vel
cuixa
Anatomia animal
En l’home, part del membre inferior entre l’anca i el genoll.
L’esquelet és constituït pel fèmur, i els músculs se situen en tres regions dorsal, interna i ventral La regió dorsal comprèn el bíceps crural, el semitendinós i el semimembranós la regió interna, el pectini, els abductors major, mitjà i menor de la cuixa i el recte intern i la regió ventral, el psoas ilíac, el quàdriceps femoral i el tensor de la fàscia lata Per la zona anterointerna passen els vasos femorals, l’artèria per fora i la vena per dins, i les regions posterior i interna són irrigades per les artèries isquiàtica i femoral profunda, branca de la femoral La…
poliquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids que inclou animals marins amb el cos de talla variable, des d’1 mm fins a 1 m, i dividit en tres regions clarament diferenciades: el cap o prostomi, el tronc o metasoma i el pigidi.
El prostomi és format per antímers portadors d’unes antenes, un nombre variable d’ocels, una fosseta nucal olfactòria a la part dorsal i una boca amb palps a la part ventral El metasoma té una sèrie de segments iguals, tots portadors d’abundants quetes, més o menys llargues i que s’insereixen als parapodis de cada metàmer Finalment, el pigidi no presenta parapodis, és format per tres antímers i porta l’anus en posició ventral L’aparell digestiu és rectilini i consta de tres regions l’estomodeu, el mesodeu i el proctodeu a la primera regió hi ha la boca, la qual,…
laparocele
Patologia humana
Hèrnia de la paret abdominal que no surt pels anells inguinal o crural.
És anomenada també hèrnia ventral
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina