Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
venturi

Principi de funcionament del venturi (h és la mesura de la depressió creada a l'estrenyiment del conducte)
Física
Dispositiu que permet de mesurar el cabal d’un fluid que circula per l’interior d’una canonada.
Consisteix en un estrenyiment que és intercalat en un conducte i crea una diferència de pressió entre la part ampla i l’estreta que és proporcional al quadrat del cabal que el travessa Inventat el 1797 per Giovanni Battista Venturi, no fou aplicat a la mesura industrial fins gairebé un segle després Hom l’anomena també tub de Venturi
efecte Venturi

Efecte Venturi
© fototeca.cat
Física
Depressió que es produeix a les zones estretes dels conductes pels quals circulen fluids, i que hom pot preveure a partir del teorema o principi (o equació) de Bernoulli.
Aquest fenomen és el responsable de l’efecte xuclador de les trompes d’aigua, de l’entrada d’aire als cremadors de Bunsen, del sistema de ventilació per ulls de bou de les zones submergides d’un vaixell, etc
trompa
Química
Aparell que serveix per a practicar el buit en un sistema tancat per mitjà d’un fluid, generalment aigua o mercuri.
La trompa d’aigua consisteix en un tub amb una desviació en T, just sobre el qual hi ha una peça en forma d’embut que dificulta el pas de l’aigua, amb la qual cosa, i per l’efecte Venturi, l’aire del sistema és aspirat cap a l’exterior a través de la desviació
aerògraf
Tecnologia
Aparell que, per l’acció de l’aire comprimit, polvoritza i projecta líquids (tintes, colors, matèries de recobriment, etc) o sòlids en pols, tals com colors.
N'hi ha de tipus i de mides molt diversos, segons l’aplicació a què són destinats És emprat per al retocament de fotografies, en decoració, en pintura on és anomenat pistola de pintar , en plastificació, etc El líquid o sòlid en pols és aspirat per l’efecte Venturi fins a una petita tovera, des d’on, per l’acció d’un raig d’aire a pressió és llançat a l’exterior a la manera d’aerosol
amén
Música
Paraula d’origen hebreu que significa ’això és veritat’ i alhora ’això és desitjable'.
És emprada en la litúrgia cristiana com a conclusió de les oracions, per a manifestar l’acord i l’adhesió amb allò que hi ha estat dit En l’ordinari de la missa, apareix al final del glòria i el credo En les misses polifòniques sol unir-se al Cum Sancto Spiritu al final del glòria i al Et vitam venturi sæculi al final del credo per formar seccions musicalment independents, gairebé sempre -almenys a partir del segle XVII- en estil fugat També pot ser tractat, dintre i fora de la missa, com a text únic d’una secció independent, per exemple el final d' El Messies de GF Händel En la…
forn baix
Tecnologia
Forn de cup de poca alçària (més o menys 1 m) que era emprat en l’extracció del ferro en el procediment de la farga catalana
.
Tenia la forma d’un tronc de piràmide invertit, amb tres parets planes i una de convexa la cara de l' ore per tal de facilitar l’extracció del producte final El forn era construït de pedres fogueres, revestides parcialment de planxes de ferro La paret contrària a la cara de l' ore , el piec del foc , era la més consistent i on hom aplicava la tovera Hom li sobreposava una peça de ferro —les porgues —, foradada per donar pas a la tovera, la qual injectava l’aire amb una inclinació de 35°C a 45°C La tovera anava connectada amb la caixa de vents , on hi havia una sobrepressió d’aire deguda a l…
llengüeta
Música
Element flexible situat a l’embocadura dels instruments de vent que no són de bisell.
D’acord amb el material de què són fetes, es parla de canyes clarinet, oboè, tenora, de llengüetes labials llavis de l’instrumentista en els instruments de metall o de llengüetes metàlliques harmònica, acordió Quan es troba simplement adossada a un element rígid, es parla de llengüeta simple clarinet, saxòfon, harmònica en el cas que vagi aparellada amb una altra, es parla de doble llengüeta oboè, fagot, llavis Tant la doble llengüeta com la llengüeta simple acompanyada de l’element rígid constitueixen el que s’anomena dispositiu d’autoexcitació Aquest dispositiu és el responsable de…
fluid
Física
Sistema material a l’interior del qual les molècules es mouen lliurement les unes respecte a les altres.
Són fluids els líquids i els gasos, la diferència entre els quals està, des del punt de vista molecular, en la diferent concentració molecular, molt més gran en els líquids que en els gasos Aquesta més alta concentració fa que en els líquids calgui matisar la noció de llibertat de moviment de les molècules perquè no tenen obligació d’oscillar entorn d’unes posicions d’equilibri fixes, com passa en els sòlids i, de passada, possibilita l’aparició d’una sèrie de fenòmens tensió superficial, fenòmens de contacte i de capillaritat dels quals són responsables les forces intermoleculars residuals…