Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
lleteresa vera
Lleterasa vera
salix (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les euforbiàcies, de 30 a 80 cm, tomentosa, glauca, de fulles lanceolades enteres i d’umbel·les multiradiades.
Es fa en indrets secs, a la regió mediterrània
morella vera
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de fins a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o ròmbiques, sinuades, de flors blanques i de baies petites, rodones i d’un negre brillant.
Es fa en terres de conreu, herbassars, enderrocs, etc
veracreu
Veracreu de la cripta imperial de l’Església dels Caputxins de Viena
Cristianisme
Relíquia de la creu en què morí Crist, consistent normalment en dues estelles formant creu, muntada dins un reliquiari, al centre d’una creu d’argent o d’altres metalls.
De Jerusalem, on l’Església tenia consciència de posseir la creu de Crist, la devoció a aquest instrument de la passió s’escampà arreu del món cristià, ja d’ençà del segle IV, gràcies als pelegrins que acudien a la ciutat santa Ciril de Jerusalem i Egèria en donen testimoni Roma, on fou bastida també una basílica en honor de la santa creu l’actual Santa Croce in Gerusalemme, una de les set principals basíliques romanes i que es creia possessora d’un tros important de la creu de Crist, fou el principal centre difusor de relíquies de la veracreu a Occident És famosa la veracreu o important…
festuc
Branques de festuc
Hukketto (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre caducifoli asiàtic i cultivat a la regió mediterrània, de la família de les anacardiàcies, de fulles imparipinnades, que fa drupes ovoides vermelloses que contenen llavors mengívoles (festuc), de consistència mantegosa i de gust dolç i resinós.
esquerda de dessecació
Esquerdes de dessecació a Pucusana, prop de Lima (Perú)
Miguel Vera León (CC BY 2.0)
Geologia
Esquerda que es produeix per dessecació de la superfície d’un dipòsit sedimentari de gra fi.
Aquestes esquerdes s’encreuen entre si i divideixen la superfície del terreny en polígons irregulars que poden mesurar des de pocs millímetres fins a un metre de diàmetre Quan es troben fossilitzades en dipòsits antics s’empren com a indicadors ambientals i de polaritat dels estrats
verònica
Art
Història
Religió
Nom antic donat a la Santa Faç amb relació al llenç de la Verònica.
El mot probablement fou aplicat primer a una icona del Salvador en llatí grecitzat, vera εἰκών ‘vera icona’ venerada a Roma des del segle VIII i que Bonifaci VIII traslladà al Vaticà el 1297, i posteriorment passà a designar la piadosa dona que eixugà la faç de Crist
garrotín
Música
Gènere del cant flamenc.
D’origen incert, presumiblement procedent del folklore asturià, que es degué estendre per la península Ibèrica durant el segle XIX La comunitat gitana de Catalunya —concretament, la compresa entre Lleida Segrià i Valls Alt Camp— el degué assumir com a propi i, de fet, en foren els principals mantenidors i el feren arribar al seu moment daurat a principi del segle XX Les seves estrofes, de to burlesc o irònic, estan formades en català per quatre versos heptasíllabs —el segon i el quart rimen entre si— Entre estrofa i estrofa s’hi intercala una tornada que fa referència al propi gènere “Al…
síndrome mieloproliferativa crònica
Patologia humana
Entitat clínica caracteritzada per una proliferació neoplàstica que abasta totes les línies cel·lulars de la medul·la òssia.
N'hi ha quatre d’importants policitèmia vera, mielofibrosi o metaplàsia mieloide, leucèmia mieloide crònica i trombocitopènia essencial