Resultats de la cerca
Es mostren 297 resultats
vigent
Dret
Dit de les lleis, les ordres i els costums que són aplicats i observats.
dret francès
Dret
Dret vigent a l’Estat francès.
Derivat del dret romà, que fou vigent, d’una manera general, d’ençà de Caracalla a totes les Gàllies, l’actual dret francès fou molt influït pel dret dels pobles germànics sobretot pel dels francs Abans de la recepció del dret romanista al s XIII ja s’havia produït la divisió entre la zona nord, de dret consuetudinari, més germànic i feudal, on el dret romà només era utilitzat com a supletori, i la zona sud Occitània, amb un dret escrit i molt romanitzat per influència de les universitats de Montpeller i de Tolosa Llenguadoc La Revolució del 1789 posà fi als drets de les diferents…
corresponsió
Dret
Pensió addicional que havia de pagar el sotsestabilient mentre era vigent la facultat de sotsestablir finques.
Quan hom convenia que el darrer emfiteuta pagués aquest cens addicional, hom deia que l’emfiteuta sotsestabilient tenia l’emfiteusi franca de corresponsió En el dret vigent, l’existència o no de corresponsió encara és tinguda en compte a l’hora de capitalitzar la pensió que ha de servir de base per a redimir l’emfiteusi
dret espanyol
Dret
Ordenament jurídic vigent a l’Estat espanyol.
La formació d’aquest dret parteix del dret castellà i té els inicis en els decrets de Nova Planta promulgats per Felip V, a través dels quals hom estengué el dret públic castellà a tot Espanya, suprimí els organismes legislatius dels diferents regnes, bé que conservant una certa autonomia Biscaia i Navarra, i només mantingué en vigor els respectius drets privats a excepció del Regne de València, que passà a regir-se pel dret privat castellà, però sense possibilitat d’evolució No fou, però, fins a la caiguda de l’Antic Règim i la creació d’un nou Estat espanyol de caràcter liberal, amb la…
dret italià
Dret
Dret vigent a Itàlia.
Pròpiament hom no pot parlar de dret italià fins a mitjan s XIX, quan es constitueix l’estat italià Fins aleshores convivien en la península Itàlica i les illes de Sardenya i de Sicília diferents drets propis de cadascun dels estats, sota un comú denominador, d’arrel romanista A aquesta arrel originària s’havien unit diferents influències, com les dels ostrogots i els llombards, que pervisqueren sobretot al nord Durant l’edat mitjana es desenvolupà el dret canònic i es renovà l’interès pel dret romà a través de l’escola de glossadors de la Universitat de Bolonya, mentre que a Sicília, a…
expedient de regulació temporal d’ocupació
Economia
En la regulació laboral espanyola, expedient de regulació d’ocupació que s’aplica de manera temporal.
Previst en l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors, permet a les empreses suspendre, durant un temps limitat, els contractes de tots els empleats o d’una part, per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, o derivades de força major El temps durant el qual l’ERTO és vigent, el treballador consta com a aturat i cobra la prestació corresponent, equivalent a la d’un acomiadament definitiu el 70% de la base reguladora durant els primers sis mesos, i posteriorment la meitat El treballador afectat per un ERTO continua vinculat a l’empresa, però durant el temps…
vigir
Estar en vigor, ésser vigent, una llei, un costum, etc.
calendari gregorià

Primera pàgina de la butlla Inter Gravissimas, mitjançant la qual Gregori XIII introduí el seu calendari
Calendari, vigent des del 1582, establert pel papa Gregori XIII.
El calendari gregorià corregia l’error de base del calendari julià, en el qual es basava, degut a una mesura incorrecta de l’any tròpic, puix que mentre aquest equival a 365,2422 dies, l’any julià mitjà equivalia a 365,25 dies La diferència, equivalent a 0,0078 dies, es traduïa en el retard d’un dia cada 128 anys Com a conseqüència, el pas del sol pel primer punt d’Àries i, per tant, les estacions s’avançaren Així, la Pasqua, vinculada a l’equinocci de primavera, anava celebrant-se cada any més cap a l’estiu El 1582 Gregori XIII, assessorat especialment per Luigi Giglio Ghiraldi , decretà que…
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de Xile.
Vigent en 1960-75, fou substituïda pel peso
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina