Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
correcamins
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels cuculiformes
, de la família dels cucúlids, d’uns 60 cm, potes molt llargues (d’uns 50 cm o més) amb quatre dits, plomatge gris esquitxat de blanc, bec recte i prim, ales curtes i cua llarga.
S'alimenta bàsicament de rèptils Vola amb dificultat, però és un excellent corredor ateny els 35 km/h Habita en els deserts del sud-oest dels EUA i de Mèxic
míssil

Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…
corredor
Zoologia
Ornitologia
Ocell de la família dels glareòlids, d’uns 23 cm, de forma fina, amb el cos de color groc clar pàl·lid, cames llargues de color crema, i amb una línia ocular blanca i negra des de l’ull fins al clatell.
La seva manera de córrer és ràpida però poc freqüent Vola veloçment mostrant les ales, negres Habita al desert i també a la majoria dels països europeus, fins i tot a Finlàndia i Escandinàvia
balancí
Entomologia
Cadascun dels dos apèndixs claviformes derivats per transformació i atròfia del segon parell d’ales en el dípters i del primer parell en els mascles dels estrepsípters.
Els balancins anomenats també halteris tenen una funció sensitiva, estabilitzadora i d’equilibri durant el vol A llur base tenen òrgans cordotonals Per ablació d’un balancí, l’insecte vola només descrivint repetidament un cercle, i per ablació de tots dos, no pot volar
ànec xiulador

Ànec xiulador
© Estormiz
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, amb el cap de color castany i una taca groga a la part superior.
El bec és blavenc amb la punta negra La femella, com a la majoria de les espècies, és bruna Mentre vola, emet un xiulet agut S'alimenta de vegetals, menja en aigües poc profundes, a les platges i estanys Nia a Escandinàvia i hiverna al sud europeu
ballester

Ballester
Ornitologia
Ocell apodiforme, de la família dels apòdids, semblant al falcillot, però de mides més grans (ateny uns 21 cm de llargària) i de colors bruns, amb la part de sota blanca i el pit barrat de color bru.
És un ocell sociable, que vola en esbarts i emet un cant fort, amb refilets Fa un niu de fang en forma de tassa, en zones muntanyoses, als penya-segats costaners o en edificis en ruïnes És propi de l’Europa central i mediterrània, des d’on emigra al nord d’Àfrica per hivernar hom el troba també al centre i al sud d’Àsia
boscaler

Boscaler comú (L. luscinioides)
© J.P. Siblet
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 11-14 cm, insectívors, que viuen entre els canyissos i en les jonqueres de rius i aiguamolls.
El boscaler comú Lluscinioides té el dors rogenc i el ventre blanquinós és comú a l’Europa central, a França i a la península Ibèrica El boscaler pintat Lnaevia té el dors de color d’oliva llistat i el ventre blanc ocraci vola rarament, però corre i s’amaga sovint entre els matolls dels maresmes, on viu i nia és centreeuropeu i viu també al sud d’Anglaterra i al nord de la península Ibèrica
barrera del so
Transports
Conjunt de fenòmens aerodinàmics que apareixen en el desplaçament d’un mòbil al si d’un gas a velocitats pròximes a la del so, generalment entre Mach 0,8 i Mach 1,2.
Quan un avió vola a aquestes velocitats, la resistència augmenta violentament en relació amb els valors que té quan la velocitat és inferior a Mach 0,8, la sustentació aerodinàmica disminueix molt i la reculada brusca del punt d’aplicació d’aquesta força provoca un gran moment de picat A més, l’aparició d’ones de xoc en punts de l’ala i del buc on la velocitat relativa de l’aire és igual a la del so provaca vibracions, inversió de comandaments i defectes en l’estabilitat
adverbialització
Gramàtica
Procés pel qual una paraula (generalment un adjectiu) passa a tenir la funció pròpia d’un adverbi.
L’adverbi té de comú amb l’adjectiu el fet d’ésser una categoria gramatical que serveix per a qualificar o determinar per tant, aquesta afinitat facilita que molts adjectius s’adverbialitzin, fins i tot sense afegir sufixos als adjectius Es tracta, doncs, de canvis de funció L’adverbialització s’esdevé, sobretot, en proposicions en què els verbs indiquen un estat o bé són intransitius per exemple aquell avió vola alt , en aquest cas, l’adjectiu alt , tot i referir-se al subjecte de la proposició, qualifica evidentment el verb, funció pròpia de l’adverbi L’adverbialització s’esdevé també amb…
graèllsia

Graèllsia
Miquel Ranea (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters de la família dels satúrnids, de 90 a 100 mm d’obertura alar i d’un color verd groguenc, un ocel acolorit i envoltat de negre enmig de cada ala, les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta.
Les fulles de pinassa i de pi roig són el seu aliment en fase d'eruga Vola durant la primavera La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta És una papallona, molt perseguida pels colleccionistes a causa de la seva raresa i la seva bellesa, que habita sobretot en els boscos de pi roig És una espècie endèmica del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica i del sud-est de…