Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
correcamins
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels cuculiformes
, de la família dels cucúlids, d’uns 60 cm, potes molt llargues (d’uns 50 cm o més) amb quatre dits, plomatge gris esquitxat de blanc, bec recte i prim, ales curtes i cua llarga.
S'alimenta bàsicament de rèptils Vola amb dificultat, però és un excellent corredor ateny els 35 km/h Habita en els deserts del sud-oest dels EUA i de Mèxic
corredor
Zoologia
Ornitologia
Ocell de la família dels glareòlids, d’uns 23 cm, de forma fina, amb el cos de color groc clar pàl·lid, cames llargues de color crema, i amb una línia ocular blanca i negra des de l’ull fins al clatell.
La seva manera de córrer és ràpida però poc freqüent Vola veloçment mostrant les ales, negres Habita al desert i també a la majoria dels països europeus, fins i tot a Finlàndia i Escandinàvia
míssil

Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…
balancí
Entomologia
Cadascun dels dos apèndixs claviformes derivats per transformació i atròfia del segon parell d’ales en el dípters i del primer parell en els mascles dels estrepsípters.
Els balancins anomenats també halteris tenen una funció sensitiva, estabilitzadora i d’equilibri durant el vol A llur base tenen òrgans cordotonals Per ablació d’un balancí, l’insecte vola només descrivint repetidament un cercle, i per ablació de tots dos, no pot volar
ànec xiulador

Ànec xiulador
© Estormiz
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, amb el cap de color castany i una taca groga a la part superior.
El bec és blavenc amb la punta negra La femella, com a la majoria de les espècies, és bruna Mentre vola, emet un xiulet agut S'alimenta de vegetals, menja en aigües poc profundes, a les platges i estanys Nia a Escandinàvia i hiverna al sud europeu
ballester

Ballester
Ornitologia
Ocell apodiforme, de la família dels apòdids, semblant al falcillot, però de mides més grans (ateny uns 21 cm de llargària) i de colors bruns, amb la part de sota blanca i el pit barrat de color bru.
És un ocell sociable, que vola en esbarts i emet un cant fort, amb refilets Fa un niu de fang en forma de tassa, en zones muntanyoses, als penya-segats costaners o en edificis en ruïnes És propi de l’Europa central i mediterrània, des d’on emigra al nord d’Àfrica per hivernar hom el troba també al centre i al sud d’Àsia
boscaler

Boscaler comú (L. luscinioides)
© J.P. Siblet
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 11-14 cm, insectívors, que viuen entre els canyissos i en les jonqueres de rius i aiguamolls.
El boscaler comú Lluscinioides té el dors rogenc i el ventre blanquinós és comú a l’Europa central, a França i a la península Ibèrica El boscaler pintat Lnaevia té el dors de color d’oliva llistat i el ventre blanc ocraci vola rarament, però corre i s’amaga sovint entre els matolls dels maresmes, on viu i nia és centreeuropeu i viu també al sud d’Anglaterra i al nord de la península Ibèrica
barrera del so
Transports
Conjunt de fenòmens aerodinàmics que apareixen en el desplaçament d’un mòbil al si d’un gas a velocitats pròximes a la del so, generalment entre Mach 0,8 i Mach 1,2.
Quan un avió vola a aquestes velocitats, la resistència augmenta violentament en relació amb els valors que té quan la velocitat és inferior a Mach 0,8, la sustentació aerodinàmica disminueix molt i la reculada brusca del punt d’aplicació d’aquesta força provoca un gran moment de picat A més, l’aparició d’ones de xoc en punts de l’ala i del buc on la velocitat relativa de l’aire és igual a la del so provaca vibracions, inversió de comandaments i defectes en l’estabilitat
adverbialització
Gramàtica
Procés pel qual una paraula (generalment un adjectiu) passa a tenir la funció pròpia d’un adverbi.
L’adverbi té de comú amb l’adjectiu el fet d’ésser una categoria gramatical que serveix per a qualificar o determinar per tant, aquesta afinitat facilita que molts adjectius s’adverbialitzin, fins i tot sense afegir sufixos als adjectius Es tracta, doncs, de canvis de funció L’adverbialització s’esdevé, sobretot, en proposicions en què els verbs indiquen un estat o bé són intransitius per exemple aquell avió vola alt , en aquest cas, l’adjectiu alt , tot i referir-se al subjecte de la proposició, qualifica evidentment el verb, funció pròpia de l’adverbi L’adverbialització s’…
graèllsia

Graèllsia
Miquel Ranea (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters de la família dels satúrnids, de 90 a 100 mm d’obertura alar i d’un color verd groguenc, un ocel acolorit i envoltat de negre enmig de cada ala, les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta.
Les fulles de pinassa i de pi roig són el seu aliment en fase d'eruga Vola durant la primavera La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta És una papallona, molt perseguida pels colleccionistes a causa de la seva raresa i la seva bellesa, que habita sobretot en els boscos de pi roig És una espècie endèmica del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica i del…