Resultats de la cerca
Es mostren 464 resultats
vora
Indústria tèxtil
Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
La vora foradada és una vora en la qual hom ha tret manualment uns quants fils consecutius fins a deixar un buit o calat que és reforçat amb un lleuger cosit Hom l’empra com a adornament en mocadors, llençols, roba de taula, etc Hom anomena vora morta l’espai que hom deixa entre la sanefa d’un dibuix i el voraviu d’un teixit, que sovint teixeix un lligat molt senzill, i vora viva , el voraviu La vora de sac és una mena de teixit en forma de doble tela, que hom sol usar en les tovalloles de ris
vora
Heràldica
Línia que limita l’escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa, dita camper.
Segons el traçat d’aquesta línia, hom obté les diferents formes d’escut escut
vora
Part extrema d’una extensió superficial, que toca una de les línies que la limiten.
vora
Terra que hi ha a banda i banda d’un camí, d’un riu, d’un llac, etc.
vora elàstica
Indústria tèxtil
Part extrema d’una peça de vestir de punt, constituïda per una banda de característiques diferents del cos de la peça, generalment formada per una secció acanalada teixida amb una disposició d’agulles 1:1, 2:2 o 2:3, per tal d’aconseguir la màxima elasticitat i adaptar-se millor al cos.
Pot tenir més o menys altura i és variable segons la moda, i la seva part inicial és formada per la passada de començament i unes passades de preparació
mar
Alguns accidents de la mar, vora la costa, i el nom popular corresponent
© Fototeca.cat
Geografia
Transports
Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental.
Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i…
rascador
Antropologia
Arqueologia
Eina de resquill de vora recta o incurvada al bisell, obtinguda mitjançant un retocament unifacial.
El bisell pot estendre's per tot el perímetre de l’estri, o limitar-se a una sola vora
drassana
Les drassanes de Barcelona, segles XIII-XIV
© Fototeca.cat
Transports
Establiment vora la mar o vora el riu on són fabricats i reparats els vaixells.
Reconstrucció d’una drassana romana del segle II dC Des dels primitius rais fins als actuals transatlàntics, la construcció naval ha evolucionat molt i, doncs, semblantment s’ha esdevingut amb les drassanes Llur forma més rudimentària aparegué quan la construcció de vaixells adquirí una gran importància i es féu especialitzada, com s’esdevingué amb els antics egipcis, els fenicis i els grecs Bé que durant el segle XVIII hom començà a bastir embarcacions de mides considerables, és des de la segona meitat del segle XIX, amb l’aplicació de l’acer i la introducció de la màquina de vapor, quan es…
perspectiva
Caprici amb portalada a la vora del llac (segle XVIII-XIX), de Giacomo Guardi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió directa.
La perspectiva en l’art També hi són inclosos qualssevol mètodes o maneres de representar o suggerir la profunditat espacial sobre el pla pictòric Tot i que des del segle V aC els grecs ja degueren aconseguir algun sistema de formulació perspectiva més o menys plausible, i malgrat, encara, que des dels segles XIII i XIV circulaven, en la tradició dels tallers de pintors d’Itàlia i del nord d’Europa, esquemes geomètrics fragmentaris i fórmules empíriques de reducció perspectiva d’objectes aïllats o de plans parcials, només amb l’humanisme florentí s’obrí camí la perspectiva artificialis o la…
calçat | calçada
Heràldica
Dit de l’escut dividit per dues diagonals que sortint dels angles del cap es troben a la meitat de la vora inferior de l’escut.
Quan les diagonals surten de la meitat de la vora dels flancs, l’escut és dit calçat-abaixat Quan les diagonals són curvilínies i avancen vers el centre de l’escut, és dit calçat corbat o calçat-abaixat corbat El camper és sempre la part que resta dins el triangle format per les dues diagonals