Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
vulnerària
Botànica
Planta herbàcia anual o perenne, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, amb el folíol terminal més gros que els altres, de flors diversament colorades, reunides en glomèruls densos i llargament pedunculats, i de fruits en llegum ovoide, amb una o dues llavors.
Es fa en pasturatges, clapers, etc, a tot Europa És medicinal, amb excellents virtuts vulneràries
herba de Santa Sofia

Herba de Santa Sofia
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles dos o tres cops pinnatisectes, de flors d’un color groc pàl·lid, disposades en raïm, i de fruits en síliqua.
Es fa en indrets ruderals i viaris d’una gran part d’Europa És vulnerària
herba presseguera

Herba presseguera
Notafly (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles lanceolades i de flors rosades arranjades en espigues.
Abunda vora recs, reguerons i corrents d’aigua i en terrenys ruderals humits És astringent i vulnerària
cua de gat

Cua de gat
Isidre Blanc (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de tiges ertes, fulles sèssils estretament lanceolades i flors grogues.
Creix en brolles i erms, sobretot a les comarques valencianes En medicina popular és emprada com a vulnerària
canabassa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de tija erecta, de 60 a 200 cm d’alçada, fulles caulinars oposades, palmatisectes i flors roses, agrupades en capítols disposats en corimbe.
Viu en llocs humits, vores de rius, etc Rica en eupatorina, hom en feia una infusió vulnerària i colerètica
consolda

Consolada major
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les boraginàcies, híspides, de fulles oposades ovades o lanceolades i flors de corol·la tubulosa disposades en cimes.
La consolda major S officinale , de 40 a 90 cm d’alçària, fa flors de colors blanquinós, rosat o violaci Es fa vora rius i en prats humits dels Pirineus És planta oficinal vulnerària La consolda menor S tuberosum , més petita, de 30 a 60 cm, fa flors groguenques Creix en boscs i ribes humits de la muntanya mitjana i de la terra baixa humida
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
bàlsam catòlic
Farmàcia
Preparat galènic antic, d’ús general, conegut també amb el nom de tintura alcohòlica de pericó vulnerària
.
És obtingut per maceració de mirra, benjuí, bàlsam de Tolú, càlam i pericó té acció excitant i hemostàtica, i hom l’aplica a ferides i plagues