Resultats de la cerca
Es mostren 442 resultats
w
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-tresena lletra de l’alfabet català, anomenada ve doble.
Gràficament no és sinó dues vv juxtaposades, ben aviat unides i sovint encreuades v Als països del N d’Europa, on aparegué segle VIII, i a Catalunya segle IX, de primer era escrita amb dues uu Ben aviat segle X passaren a VV majúscules, pel fet de tractar-se d’inicial de mot, especialment en els antropònims gòtics i germànics derivats, per exemple, de Walt - Gualter, War - Guarner, Garí, Wil - Guillem, Wig - Guifré, etc La W , w uu , vv també apareix esporàdicament en alguns noms com Wivas i mots com ewangelium , per ultracorrecció gràfica, que no perdurà La grafia w compareix només en…
cromosoma W
Biologia
Cromosoma sexual equivalent a un cromosoma X quan el sexe homogamètic és el masculí.
El mascle seria representat per WW
watt
Física
Unitat SI de potència.
Equival a 1 joule per segon Hom el representa per W Són emprats correntment els seus múltiples i submúltiples microwatt μW, milliwatt mW, kilowatt kW i megawatt MW Rep el seu nom de l’enginyer J Watt
oest
Punt de l’horitzó sensible per on es pon el Sol en els equinoccis.
tungstè
Química
Element químic, de nombre atòmic 74, pertanyent al grup VIB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la tercera sèrie de transició, i fou descobert per JJ d’Elhujar i F d’Elhujar l’any 1783 És també conegut com a wolframi És un element rar constitueix un 10 -4 % del pes de l’escorça terrestre No ocorre natiu, i els seus minerals més importants són la scheelita CaWO₄ i la wolframita Fe,MnWO₄ El tungstè natural és constituït per cinc isòtops naturals estables, amb masses de 180, 182, 183, 184 i 186, que determinen un pes atòmic de 183,85 En són coneguts, a més, onze radioisòtops artificials La preparació del metall és difícil, d’una banda perquè es troba molt diluït en…
ortogonalització de Gram-Schmidt
Matemàtiques
En un espai vectorial de dimensió finita n i dotat d’un producte intern <, >, procés que permet d’obtenir una base ortogonal {w1,...,wn} a partir d’una base qualsevol {v1,...,vn} de l’espai.
El procés consisteix a fer w 1 = v 1 , i, per a k ≥2, el k -èsim vector és donat per l’expressió La base formada pels vectors w i /∥ w i ∥, i =1,, n , és una base ortonormal El procés que determina aquesta base, procés que és la combinació de l’ortogonalització de Gram-Schmidt i d’una ortonormalització, és anomenat ortonormalització de Gram-Schmidt
corrent equatorial
Geografia
Corrent superficial situat a prop de l’equador que va d’E a W.
A les diferents conques oceàniques, a prop de l’equador i lleugerament desplaçats cap al N, es poden observar dos corrents que van d’E a W, el corrent equatorial nord i el corrent equatorial sud
element d’una òrbita
Cinc elements d’una òrbita planetària del sistema solar (a,c/a/i/Ώ,w)
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels paràmetres que determinen les característiques de l’òrbita d’un astre i la seva disposició en l’espai, com també la posició de l’astre sobre aquesta òrbita.
Són determinats mitjançant l’observació astronòmica En el cas dels planetes i cometes periòdics, que segueixen òrbites ellíptiques al voltant del Sol, els elements de l’òrbita són sis dos elements que determinen la forma i grandària de l’ellipse orbital semieix major a i excentricitat e = c/a dos que especifiquen l’orientació de l’òrbita en l’espai inclinació i del pla orbital respecte al pla de l’eclíptica i longitud eclíptica ς del node ascendent N , que és l’angle determinat sobre l’eclíptica des del punt vernal fins el node ascendent un element que dóna l’orientació de l’òrbita en el…