Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
element infinitesimal
Matemàtiques
Element que, en valor absolut, és més petit que qualsevol nombre real estàndard i, en canvi, és no nul..
És la base conceptual de l’anàlisi no estàndard, intuïda per Wilhelm Gottfried Leibniz al segle XVII i, formalitzada per Abraham Robinson al començament dels anys seixanta, usa tècniques de teoria de models
lambliasi
Patologia humana
Infecció intestinal produïda pel protozou flagel·lat Giardia lamblia.
Pot manifestar-se en forma de diarrea aguda o crònica, a vegades amb esteatorrea, acompanyada d’astènia, amagriment, dolor abdominal i flatulència sovint, però, no causa símptomes És molt freqüent en els infants, que se solen contaminar amb els excrements o els aliments que contenen quists del paràsit Fou descrita 1859 pel metge txec Wilhelm D Lambl 1824-95
museografia
Art
Conjunt de tècniques i de pràctiques relatives al funcionament dels museus.
Wilhelm von Bode, director dels museus de Berlín al començament del s XX, en fou un dels iniciadors L’International Council of Museums ICOM, creat el 1947 i vinculat a la UNESCO, i la revista Mouseion , publicada per aquesta darrera entitat, han dut a terme la tasca d’establir i propagar les normes museogràfiques actuals També és anomenada museologia aplicada
competència
Gramàtica
En gramàtica generativa, coneixença que tot parlant té del model abstracte de la llengua i en particular de les seves possibilitats de generar
frases d’acord amb les regles sintàctiques.
Es tracta d’una coneixença intuïtiva i inconscient, i la tasca primera del gramàtic consisteix a descobrir-la i explicitar-la Introduït per Chomsky, el terme competència angl competence s’oposa al d'actuació angl performance , o ús de la llengua en una situació concreta Només a través de l’actuació és possible de conèixer la competència La dicotomia competència/actuació suposa un desenvolupament de la dicotomia de Ferdinand de Saussure de llengua/parla, oposant una concepció dinamicogenerativa a la sistematicoestàtica d’aquell en darrer terme procedeix de les idees de Wilhelm…
masoquisme
Psicologia
Modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l’excitació eròtica i sexual, que sovint arriba a l’orgasme, és provocada pel sofriment físic (cops, laceracions, etc.) que el subjecte s’infligeix a si mateix o rep d’altri.
Aquest terme ha estat derivat del novellista Leopold Sacher Masoch 1836-95, que presentava alguns dels seus personatges com a caracteritzats per un tal comportament Freud amplià aquest concepte, en qualificar el masoquisme com a comportament sempre secundari, contraposat al sadisme, per tal com actua contra el jo impulsat pel sentiment de culpabilitat, i en distingir-ne tres tipus el masoquisme que és condició per a la gratificació sexual, el que és expressió de la natura del sexe femení i el que deriva de determinacions inconscients que exigeixen un càstig Entre altres interpretacions del…
monoteisme
Religió
Forma de la religió que afirma que només hi ha un Déu.
Al mateix temps, el monoteisme estricte, en l’afirmació d’un sol Déu, nega explícitament tots els altres déus Tal és el cas del judaisme, el zoroastrisme o mazdaisme, el cristianisme i l’islam Es diferencia de l’henoteisme, que és l’adoració d’un déu local sense negar necessàriament els altres Actualment han estat abandonades les teories evolucionistes de la religió, segons les quals, per evolució, el monoteisme és el terme final del politeisme També ha estat abandonada la teoria de Wilhelm Schmidt d’un monoteisme primitiu Urmonotheismus , que implica una visió degenerativa de…
extraversió-introversió
Psicologia
Terme amb el qual s’explica una part important de les diferències de comportament entre individus.
El concepte té els seus antecedents en els treballs que Wilhelm Wundt dugué a terme al final del s XIX per intentar actualitzar el clàssic sistema de quatre temperaments colèric, melancòlic, flegmàtic i sanguini procedent d’Hipòcrates i Galè El sistema de Wundt, basat en quatre tipus de personalitat, es transformà en dues dimensions de personalitat, una de les quals es correspon a l’actual extraversió-introversió Actualment es considera que els individus varien en el continu que formen dues dimensions bipolars, estabilitat-emocionalitat i extraversió-introversió Aquesta darrera…
escola històrica
Economia
Escola econòmica, sorgida a Alemanya al principi del segle XIX, caracteritzada per la tendència a emprar el mètode inductiu i la renúncia a cercar lleis generals que regeixen l’home abstracte substituïdes per les lleis històriques que regeixen l’home concret de cada societat i cada època determinades.
Observa, per tant, els fets socials recollits per les estadístiques i en el passat per la història, l’única que pot explicar el veritable caràcter d’aquests fets Hom hi pot assenyalar dues èpoques la de la vella escola històrica , representada per Wilhelm Roscher l’obra cabdal del qual és System der Volkswirtschaft , 1854, Bruno Hildebrand i Karl Knies, la qual tanmateix no arribà a induir de les dades recollides l’explicació dels fenòmens econòmics que estudiava Vers el 1870 Gustav Schmoller definí la nova escola històrica com a dotada d’una metodologia empírica mitjançant la…
filosofia de la cultura
Filosofia
Interpretació i doctrines filosòfiques sobre el fet cultural.
Difícil de diferenciar actualment de la sociologia i antropologia culturals, la reflexió filosòfica sobre la cultura comença pròpiament amb el Romanticisme i té en Hegel el primer representant destacat A Grècia el tema ja havia estat tractat, en certa manera, en contraposar els estoics, per exemple, cultura i natura però hom emprava ambdós termes en un sentit que no respon a l’ús modern, segons el qual la cultura és el procés i el resultat de la transformació que l’activitat humana opera sobre la natura des del treball i la tècnica fins a les arts, ideologies i realitzacions historicosocials…
música sueca
Música
Art musical conreat a Suècia.
Els inicis comuns amb la música danesa fan que hom no pugui parlar d’una música sueca fins a l’època de la Reforma i l’adopció del luteranisme Els primers compositors foren Ferdinand Zellbell el Vell 1689-1765, Johan Helmich Roman 1694-1758 i Ferdinand Zellbell el Jove 1719-80 L’escola autòctona fou iniciada per Franz Berwald 1796-1868, autor de música simfònica i dramàtica, el qual succeïren Yvar Hallström 1826-1901, August Soderman 1832-76, Andreas Hallén 1846-1925, Emil Sjögren 1835-1918 i Wilhelm Peterson Berger 1867-1942, tots ells influïts pel Romanticisme alemany Altres…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina