Resultats de la cerca

Té per genearca un tal Guillem —potser besnet del comte RadulfI de Besalú—, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon , rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous a Breses, Ix i…

Succeí en el títol vescomtal el seu avi Udalard I, perquè el seu pare havia mort abans que aquest Udalard II també morí molt jove, i deixà un fill petit, Pere I, sota la tutela del seu oncle Guillem Ramon de Montcada

Era filla illegítima d’ Oliba Cabreta , comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir, senyor de Besora Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro , comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir Bernat I cobdiciava els béns del monestir com a dotació del naixent bisbat de Besalú , circumstància que fa dubtar de la veracitat de l’acusació S’acollí a la protecció del seu germà Oliba , bisbe de Vic, i residí…

Les seves possessions als comtats de Besalú i de Girona, que compartia amb els seus germans, foren confirmades el 944 per Lluís d’Ultramar amb immunitat judicial, tributària i de policia Es tracta, segurament, d’un canonge de Girona 947 que el 957 capitanejà la rebellió que bandejà el comte Guifré de Besalú del seu castell i l’occí mentre fugia

En morir Guifré I, l’any 897, llurs descendents establiren un sistema de cogovern, consistent a repartir-se les zones d’actuació tot reconeixent al germà gran una categoria superior Aquest, Guifré II, administrà Barcelona, Girona i Osona el segon, Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent i el tercer, Sunifred II, el comtat d’Urgell Besalú restà encara uns quants anys a mans de l’oncle, el comte Radulf I A causa de la minoritat de Sunyer és probable que aleshores hom no li adjudiqués funcions administratives, sinó que restés sota la tutela de Guifré II de Barcelona En…

En morir el seu pare, heretà Empúries i Peralada Participà, segons Tomic, en l’expedició de Ramon Borrell a Còrdova 1010 En morir el seu germà Guislabert 1014, que havia heretat el Rosselló, intentà de reunificar els comtats Prengué, així, el Rosselló al seu nebot Gausfred II, que es defensà ajudat pel comte Bernat I de Besalú La mediació de l’abat Oliba de Ripoll facilità l’entesa entre els contendents 1020 Mort Ramon Borrell de Barcelona 1018, aprofità la minoritat de Berenguer Ramon I per envair l’alou d’Ullastret, que ell mateix anys abans havia venut al comte barceloní La…

Vida i obra De formació autodidàctica i viatjant de professió, de ben jove demostrà inclinació vers la literatura Estimulat pels poetes Carles Fontfreda i Josep Munteis, conreà la poesia i la prosa Escriví més d’un miler d’articles sobre aspectes geogràfics, històrics, artístics, folklòrics, literaris i d’actualitat sobre la comarca natal, en revistes com Pyrene , Puigsacalm , Revista de Gerona , Tele - estel , Destino , Serra d’Or , Arriba España i altres, i és, així mateix, autor de sengles guies turístiques de Besalú i Olot Fou membre actiu d’Amics de Besalú i el…

Fill de Guislabert I i de Beliarda Es casà amb Adelaida En succeir el seu pare, s’enfrontà al seu oncle Hug I d’Empúries, que pretenia d’unir ambdós comtats defensat per Bernat I de Besalú, la mediació del bisbe Oliba aconseguí finalment la pau 1020 El 1025 intervingué a Perpinyà, esdevinguda de poc temps residència comtal, en la consagració de Sant Joan Vers 1065-66 assistí, amb el seu fill Guislabert i amb els comtes Ponç I d’Empúries, Guillem II de Besalú, Ramon I de Cerdanya i altres nobles, al famós sínode de Toluges

Desenvolupament enciclopèdic El poema elogia la figura dels comtes Guifré el Pelós 874-98, fundador del monestir de Ripoll Miró Bonfill, comte de Besalú 968-84 i bisbe de Girona 970-84 Miró, comte de Besalú i de Cerdanya 898-27, i la seva muller Ava † 962 Ermengol, fill de Sunyer de Barcelona i comte d’Osona 940-42 Guifré II de Besalú 927-57, i Sunifred, comte de Cerdanya 927-68 i Besalú 957-68 La data de redacció dels epitafis fou anterior al 1018, quan encara Oliba vivia al monestir, i, per això, no hi figura el comte Bernat Tallaferro de…

La proclamació del califat fou precedida d’un període 756-929 d’independència política, però no religiosa, anomenat emirat de Còrdova Quan la dinastia omeia de Damasc fou exterminada 750 pels nous califes abbàssides, el príncep ‘Abd al-Raḥmān aconseguí d’alliberar-se de la matança i, després d’una curta estada al nord d’Àfrica, pactà amb els iemenites de la península Ibèrica que eren a l’oposició, travessà l’estret de Gibraltar 756 i enderrocà el poder constituït ‘Abd al-Raḥmān I es proclamà sobirà de tot Al-Andalus i adoptà, a la mesquita de Còrdova 773, el títol d’emir, fins aleshores…