Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
William Hogarth
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador anglès.
Començà pintant escenes d’interior i de teatre, com la Beggar’s Opera 1728, Tate Gallery, Londres Influït pel teatre i la literatura de l’època, satírica i moralitzadora, realitzà el que ell anomenà “moderns temes morals”, sèries que proven el seu afany d’escenificació en la pintura La carrera d’una cortesana 1732, La carrera d’un llibertí 1733-35, Soane’s Museum, Londres, El matrimoni a la moda 1745, National Gallery, Londres, L’aprenent treballador i el mandrós 1747, Les quatre edats de la crueltat , El carrer de la ginebra i el carreró de la cervesa 1751 i Les eleccions 1755, Soane’s…
Benny Goodman
Música
Clarinetista, compositor i líder de banda nord-americà.
Tingué un formació clàssica, i a dotze anys debutà com a professional a Chicago, collaborant amb alguns dels millors músics de l’època El 1928 es traslladà a Nova York integrat a la banda de Ben Pollack El 1934 organitzà la seva primera big-band , que amb el benefici dels arranjaments de Fletcher Henderson tingué un èxit immediat i es mantingué com l’orquestra més popular de l’època swing Al mateix temps, Goodman actuà i gravà amb formacions de combo , trio i grups de fins a set components, en companyia de Teddy Wilson, Lionel Hampton, Cootie Williams, Charlie Christian i molts d’altres…
Sebastià Sivera i Font
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Fill d’una família de llauradors, es decidí a abraçar l’estat eclesiàstic l’any 1879, per influència d’un oncle prevere Becari del Collegi del Corpus Christi el curs 1884-85, rebé el diaconat l’any 1890 de mans del bisbe de Sogorb Aquest mateix any, i abans de ser ordenat de sacerdot, fou destinat a la vila de Canals per tal d’ocupar un benefici a la seva església parroquial, i hi romangué trenta-dos anys De formació autodidàctica, però decidit a donar a conèixer els fons de l’arxiu parroquial en un efímer setmanari local, El Defensor de Canals , escriví alguns articles menors,…
Guillem Terrassa i Ponç
Historiografia catalana
Historiador i religiós.
Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor L’any 1732 succeí, en el càrrec de paborde de la seu de Mallorca, el seu oncle Guillem Terrassa Traduí al castellà l’obra de Joan Binimelis Història del Regne de Mallorca i la Crónica de Pere Marsili Com a investigador, realitzà diferents estudis que han romàs inèdits Recollí dades històriques sobre Mallorca als arxius de l’illa sense gaire esperit crític i caracteritzats per la seva diversitat aigües, delmes, biografies de fills illustres Entre aquests estudis destaquen Origen y progreso de la…
Carles VI de França
Història
Rei de França (1380-1422).
Fill i successor de Carles V Menor d’edat, el govern fou dominat pels seus oncles, els ducs Lluís I d’Anjou, Felip l’Ardit de Borgonya, Joan de Berry i Lluís II de Borbó, els quals utilitzaven els recursos del país en benefici propi El 1388 assumí personalment el govern el 1392 sofrí el primer atac de follia, malaltia que s’agreujà malgrat èpoques de remissió, i el poder passà de nou als oncles del sobirà, entre els quals s’imposà Felip I l’Ardit Les topades entre els interessos encontrats de Lluís d’Orleans, germà de Carles VI, i dels ducs de Borgonya Joan Sense Por, des del…
Esa-Pekka Salonen
Música
Compositor i director d’orquestra finlandès.
Es formà musicalment a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es graduà a dinou anys Acabats els estudis, amplià els seus coneixements de composició amb E Rautavaara i inicià una carrera com a compositor Molt interessat en la direcció d’orquestra, anà a Itàlia per estudiar amb F Donatoni, a Siena, i amb N Castiglioni, a Milà Debutà com a director el 1979 amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia Obtingué un ressonant èxit el 1983 quan substituí M Tilson Thomas al capdavant de la Philharmonia Orchestra de Londres, amb la Tercera Simfonia de G Mahler al programa Entre el 1985 i el 1994…
James Brown
Música
Cantant de soul nord-americà.
En la seva infància humil escoltà rhythm-and-blues i gòspel Començà a cantar gòspel el 1952 i després conreà la música d’estil soul , amb la qual assolí grans èxits durant la dècada de 1960 Als vint-i-tres anys enregistrà la primera cançó Please, Please, Please 1958 Tingué un impacte molt fort, que es confirmà amb el disc autofinançat Live at the Apollo 1963, un dels primers LP gravats en directe, i Mr Dynamite 1963 Avançat al seu temps, donà energia, intensitat i passió al ritme, i influí tota la música popular des d’aleshores La seva època d’or fou a mitjan dècada dels seixanta, amb temes…
,
Saudi Arabian Oil Company
Economia
Companyia petroliera saudita.
Fou fundada el 1933 amb el nom d’Arabian American Oil Company com un trust nord-americà de les companyies Standard Oil of California, Standard Oil New Jersey, Texaco i Socony Mobil Oil per a la recerca de petroli a l’Aràbia Saudita, i explotà la major part del petroli d’aquest país El 1974 el govern saudita prengué el 60% de participació i el 1980 es feu càrrec de la totalitat del capital, bé que posteriorment fou parcialment reprivatitzat El 1989 canvià el nom per l’actual Principal companyia productora de petroli del món prop d’un 10%, és també una de les multinacionals més rendibles el…
Michelangelo Antonioni
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Estudià comerç i econòmiques, però es dedicà a la pintura i al periodisme El 1939 anà a Roma i treballà a la revista “Cinema”, editada pel règim de Mussolini Els anys quaranta començà a dirigir curtmetratges i formà part del nucli de realitzadors vinculats al neorealisme El 1950 dirigí el seu primer llargmetratge Cronaca di un amore , que mostrava de manera incipient els trets peculiars de la seva filmografia peripècia argumental que s’esvaeix en benefici del temps realitat presentada com a circumstancial i distanciada i identificada amb el contingut de consciència temàtica de la…
Palatinat
Història
Nom de les regions històriques d’Alemanya antigament dividides en Palatinat Renà o Baix Palatinat (al N d’Alsàcia, a la riba esquerra del Rin) i Alt Palatinat (al NE de Baviera); prové del títol de comte palatí donat per Frederic I al seu germà Conrad (1155).
Lluís I de Baviera adquirí el Palatinat Renà 1214, i el seu net Lluís II les terres dels Staufen, que esdevingueren l’Alt Palatinat El pacte de Pavia 1329 cedí a Rodolf dues parts dels Palatinat Carles IV incorporà una part de l’Alt Palatinat a Bohèmia 1355 i atribuí al comte palatí la dignitat d’elector 1356 Durant la Reforma, Frederic III del Palatinat feu del Palatinat el centre del calvinisme alemany 1546 Frederic IV hi uní els prínceps alemanys —que signaren la Unió Evangèlica 1608— contra el partit catòlic Tanmateix, Maximilià I de Baviera derrotà Frederic V…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina