Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Numa Pompili
Història
Segon rei de Roma (715-673 aC).
Segons la tradició, succeí Ròmul per designació del senat després d’un any d’interregne Li són atribuïdes totes les institucions religioses de Roma les quals, però, no semblen pas obra d’un sol legislador i la fixació de les normes del dret sagrat i del calendari, que distingeix entre dies fasts i nefasts Malgrat que la majoria de dades que ofereix la tradició són inacceptables, la seva existència històrica sembla que no ofereix cap dubte
Numa Broc
Historiografia catalana
Historiador de la geografia.
Vida i obra És un dels pocs especialistes francesos sobre aquesta matèria Les seves línies d’investigació són la història de la geografia, de les exploracions i dels viatges, la història de la cartografia –amb les biografies corresponents– i l’epistemologia de la geografia Dins els seus treballs tracta també sobre la història de l’excursionisme, amb biografies de científics i descobridors de la muntanya en general, dels s XVIII, XIX i XX, i sobre la història dels Pirineus Obtingué l’agregació de geografia el 1960 Ajudant a la Universitat de Montpeller 1965, defensà amb èxit una tesi de tercer…
Numa Denis Fustel de Coulanges
Historiografia
Historiador francès.
Professor a la Sorbona 1875, tractà d’explicar els esdeveniments històrics, partint del fenomen religiós, com una successió lògica de fets, cadascun dels quals és conseqüència d’una sèrie de circumstàncies històriques anteriors Les seves obres principals són La Cité antique 1864 i Histoire des institutions politiques de l’ancienne France 1875-92
La République des Pyrénées-Orientales
Periodisme
Diari rossellonès, òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet, que aparegué del 26 d’octubre de 1902 al 30 de març de 1906.
Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G Jouaust i Numa Roustan
Le Petit Catalan
Periodisme
Diari rossellonès que aparegué el 1906 i algun número escadusser fins el 1914.
Subtitulat Journal de la démocratie roussillonnaise , n'era director Numa Roustan Malgrat el seu lema “Endavant les atxes”, no dedicà cap espai al català Hi collaboraren Frederic Escanyé, Joan Bourrat, Parès, Deslinières, entre altres
Antoni Costa
Historiografia
Historiador.
Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos publicada el 1767, traducció de l’obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí , inèdita
João Gaspar Simões
Literatura
Novel·lista i crític literari portuguès.
Conreà la novella psicològica amb Elói ou Romance numa cabeça 1932, Uma história de província 1934, Pântano 1940, A unha quebrada 1941, O marido fiel 1942 i Internato 1946 La seva bibliografia com a crític i assagista és molt extensa, amb una trentena d’obres, entre les quals es troba una gran biografia de Fernando Pessoa, de qui fou amic i el primer estudiós
Saturn
Mitologia
Antiga divinitat llatina.
De caràcter arcaic, el calendari de Numa n'estableix la festa el mes de desembre saturnals El seu culte no tingué gaire difusió exceptuant la part romana de l’Àfrica, on el seu nom substituí el déu Baal fora de Roma, ciutat en la qual posseí un sol temple, situat en el cantó occidental del fòrum, als peus del Capitoli, i dedicat pel cònsol TLarci el 498 aC Aquest fet es degué, probablement, a l’oblit en què caigué el déu quan la seva figura es fusionà amb la de Cronos A l’edat imperial, la difusió de l’astrologia babilònica contribuí a donar-li un aspecte astral, identificant…
Alphonse Daudet
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Després de publicar Les amoureuses 1858, poesies una mica afectades, es dedicà al periodisme durant deu anys Lettres de mon moulin 1869, el seu primer recull de contes, assenyala el principi d’una carrera literària que produí Le Petit Chose 1868, Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon 1872, Les contes du lundi 1873, entre les més famoses de les seves obres, i una obra de teatre, L’Arlésienne 1872 Classificat com a realista a causa de la seva temàtica regionalista provençal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva Manifestà una sensibilitat aguda, un…
Pisons
Història
Llinatge romà, branca principal de la gens plebea Calpúrnia, que pretenia descendir de Calpus, suposat fill de Numa.
Entre els seus membres es destaquen el pretor Gai Calpurni Pisó , que vencé els lusitans i els celtibers el 185 aC Gai Calpurni Pisó , cònsol el 67 aC, enemic de Cèsar Gneu Calpurni Pisó , cònsol 7 aC i procònsol a Àfrica Luci Calpurni Pisó Cesoní , cònsol 58 aC, governador de la Macedònia, que fou combatut per Ciceró In Pisonem i que intentà debades de reconciliar Pompeu i Cèsar el seu fill, Luci Calpurni Pisó , pontífex, governador de la Pamfília i de la Cilícia i praefectus urbi 12-32 dC Amic de Tiberi, protegí els artistes i els poetes Hom creu que Horaci li dedicà, a ell i els seus…