Resultats de la cerca

Membre del Club Atlètic Laietània, es proclamà campiona de Catalunya en 150 m llisos 1971, 100 m 1973 i 200 m 1976

Ha passat als Feliu i als Ortenbach

Fou redactor i director de La Vanguardia , de Barcelona, on, amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys mantingué la secció “Busca buscando” Escriví també Croquis barcelonins, quadres de costums

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia Amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896 Collaborà a “La Illustració Llevantina” i, epígon del costumisme vuitcentista, escriví quadres de costums, recollits sota el títol de Croquis barcelonins a “Lectura Popular” 1913 Bibliografia Massot i Muntaner, J 1999, p 261-277…

Rebé la formació musical primer del seu pare, metge aficionat a la música, i després, de Sébastien Boixet, organista de la catedral de Montpeller El 1853, a l’edat de nou anys, ingressà al Conservatori de París, on fou alumne de F Halévy composició i, posteriorment, d’AF Marmontel piano i F Benoist orgue El 1857 guanyà el primer premi de piano del conservatori, i el 1860, el Premi de Roma amb la cantata Le Czar Ivan IV Durant la seva estada a Itàlia compongué la cançó Mandolinata , que li donà una gran popularitat i que després incorporà a Le passant , la seva primera obra…

Germà de Cosme Ribera Fou deixeble de Ll Boixet, M Puntí, Josep Marraco i de Mateu Ferrer Organista de Sant Joan de Vilassar 1860-64 i mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, formà part de les orquestres del Teatre Principal i del Liceu, aquesta darrera sota la direcció del seu germà Fundà i presidí la Societat Barcelona de Quartets i presidí la Societat de Concerts També dirigí l’orquesta de la Societat Coral Euterpe de Barcelona Escriví Madreselva 1868 per a gran orquestra, Primera simfonia sobre motius populars catalans 1878 i Simfonia Bètica 1879,…

Vida Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès a la catedral de Barcelona com a tiple, on estigué -com el seu germà- sota el mestratge de M Ferrer i J Marraco Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 anà a Barcelona, on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu i del Teatre Principal Aviat mostrà la seva vàlua com a compositor i guanyà diversos premis, com ara el convocat per la Reial Acadèmia Filharmònica de Cadis…

Vida Encara era un infant quan la seva família anà a viure a l’Albi, on començà els estudis musicals amb L Boixet El 1856 es traslladà a Barcelona i fou admès a l’escolania de la catedral, on estudià amb J Marraco i M Ferrer El 1862 fou contractat com a violinista al Teatre del Circ, de Barcelona, i hi entrà en contacte amb el repertori líric provinent de Madrid Des del 1866 fou també director de diverses companyies líriques, i el 1873 fou nomenat director del Teatre Principal La seva activitat com a director continuà al Gran Teatre del Liceu, on estrenà Faust , de Ch Gounod, i…

Fundat el 1925 per Joan Zaragoza, nasqué com a secció del Grup Excursionista Layetana , del qual s’independitzà al cap d’uns quants anys Al gener del 1925, participà per primera vegada en una competició atlètica, el Campionat de Catalunya de cros organitzat a Mataró Entre el 1927 i el 1928 impulsà els primers campionats socials de pista i de cros, i durant els primers anys també organitzà el campionat del Maresme d’atletisme Els primers atletes rellevants especialitzats en salt d’altura i medallistes en campionats estatals foren Antoni Bonamusa , Pere Bombardó , Ernest Pons i Salvador Rigual…

Passà als Pasqual de Verònica, als Frígola i als Escrivà