Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Sant Calze
© Fototeca.cat
Copa de cornalina translúcida i de forma semiesfèrica, amb anses i peu d’orfebreria, que es conserva en una capella (antiga sala capitular) de la catedral de València.
Peça de probable origen bizantí, ha estat tradicionalment considerada el mateix calze amb què Jesucrist instituí l’Eucaristia Pertanyia inicialment al monestir de Sant Joan de la Penya Aragó, els monjos del qual el cediren a Martí l’Humà el 1399, i el 1437 fou donat per Alfons el Magnànim a la seu de València, on des d’aleshores ha rebut culte de latria, amb ofici i festivitats propis En temps moderns, alguns autors han volgut identificar-lo també amb el Sant Graal de les llegendes èpiques medievals Sota la seva advocació fou creada la germandat del Sant Calze del…
germandat del Sant Calze del Cos de la Noblesa Valenciana
Història
Corporació de la noblesa valenciana fundada el 1917, amb estatuts propis reformats el 1923, per donar culte i guàrdia d’honor al Sant Calze de la seu de València.
És sota la protecció de la Mare de Déu dels Desemparats i de sant Francesc de Borja Per formar-ne part cal ésser catòlic, súbdit de l’Estat espanyol, títol del regne o primogènit de títol del regne, o membre d’altres cossos nobiliaris de l’estat Les dones han d’ésser representades per llurs marits o, en cas de no casades, per un cavaller de la Germandat
Greal
Segons una certa tradició, calze usat per Crist al Sant Sopar.
La llegenda, producte d’una fusió de l’evangeli apòcrif de Nicodem, la història de Josep d’Arimatea i llegendes cèltiques, produí als ss XII i XIII una sèrie de relats a l’entorn de la recerca del calze per diversos cavallers —entre els quals Perceval i Lancelot— i del seu descobriment, obra de Galaad, fill de Lancelot El cicle comprèn l’obra de Chrétien de Troyes i altres autors Perceval ou le conte du Graal , la de Robert de Boron Roman de l’Estoire dou Graal o Joseph d’Arimathie , llurs derivacions, entre les quals destaquen Lancelot i la seva continuació Queste du Saint-Graal…
Julià el Florentí
Escultura
Escultor, identificable amb Giuliano di Giovanni Poggibonsi, deixeble de Ghiberti, que treballà en les primeres portes del baptisteri de Florència.
És escultor dels relleus d’alabastre amb escenes de l’Antic Testament i del Nou 1417-24 de la capella del Sant Calze de la seu de València Representà una importació primerenca del nou estil renaixentista
Vicent Esquerdo
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Capellà de la diputació del general, de València Deixà escrit un recull de notícies sobre la ciutat i el regne de València, en especial sobre la seu valenciana i els seus bisbes i arquebisbes, i el Sant Calze
Francesc Cabot i Ferrer
Arts decoratives
Argenter i orfebre.
El 1843 s’establí a Barcelona, i treballà en joies tradicionals catalanes i en prestigiosos objectes de culte calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, corona de la Mare de Déu de Montserrat 1881 El seu establiment fou continuat pels seus fills, Francesc Cabot i Rovira Mataró 1848 — Barcelona 1918, Emili i Joaquim
Sant Dubte
Fet prodigiós que, segons la tradició (documentada des del 1426), s’havia esdevingut a l’antiga església de Santa Maria dels afores d’Ivorra (Segarra) al començament del s XI.
Consistent en l’escampament de sang del calze en dubtar el sacerdot de la veritat de la transsubstanciació durant la celebració de la missa A l’església moderna de Santa Maria s XVII hi havia un retaule amb una imatge romànica de la Mare de Déu i pintures del s XV, atribuïdes al Mestre de Cérvoles, el bancal del qual, posteriorment, foren afegides dues escenes del prodigi Museu de Solsona Les relíquies foren dutes posteriorment a l’església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra
Sixt I
Cristianisme
Papa en temps de l'emperador Adrià, el sisè successor de Pere.
Segons l' Annuario Pontificio fou papa entre el 115 i el 125, mentre que en el Catàleg Liberià de papes, consta que el seu pontificat anà del 117 al 126 En el Liber Pontificalis s'indica que Sixt I establí que el calze només havia de ser tocat pels sacerdots i que el vel que el cobreix havia de ser de lli El Catàleg Felicià i diversos martirologis el titulen màrtir Fou enterrat al Vaticà, al costat de la tomba de sant Pere La seva festivitat se celebra el 3 d'abril, si bé des de l'edat mitjana fins al 1922 se celebrà el 6 d'abril
Francesco Pagano
Pintura
Pintor.
S'establí a València amb Paolo de San Leocadio, a instàncies del cardenal Roderic de Borja, per a decorar l’altar major de la catedral No se n'han conservat obres absolutament segures, llevat d’una Adoració dels pastors al fresc, feta potser en collaboració amb el seu company com a prova imposada pel capítol L’obra, força deteriorada, fou passada a la tela fa uns quants anys traient-la del seu emplaçament capella del Sant Calze i es conserva al Museu Catedralici Considerada obra exclusivament seva, el seu estil resultaria més avançat que el de Paolo, cosa que explicaria que el…
Francesca Ensenyat i Seguí
Literatura catalana
Escriptora, més coneguda pel nom de Xesca Ensenyat.
S’inicià el 1968 amb la publicació del poemari Ciutat de l’horabaixa , però tota la seva obra posterior és exclusivament narrativa L’amagatall de guipur 1976, premi Ciutat de Manacor, Uns cabells mortalment obscurs 1978, Villa Coppola 1985, premi Ciutat de Palma de novella 1984, Una moda fresqueta 1991, Quan venia l’esquadra 1994, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, Massa vi per a un sol calze 1994, premi de novella breu Ciutat de Mollerussa, Canvi de perruqueria i altres misèries 1995, Quaranta anys no són res 1997 i Una altra vida 2012 En alguna obra utilitzà el…
,