Resultats de la cerca

Les dades són de valor desigual, però és el recull més complet publicat sobre folklore català

El primer volum és dedicat als Usos i costums del bon pagès 1919, i el segon, a Costums sobre termenals 1921

Organitzà multitud d’exposicions, concursos i campionats, dels quals es conserven alguns cartells i programes que foren recollits en el Costumari català , a causa de la importància d’aquesta activitat a la comarca

De formació autodidàctica i amb un gran coneixement de la literatura oral popular i del costumari castellonenc, començà a escriure en castellà a la “Hoja Literaria” de “Las Provincias” Continuà publicant narracions en valencià a la premsa local, al “Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura” i al diari “Libertad” Amb aquests textos elaborà Tombatossals Contalles de la terra 1930, relat d’arrels folklòriques i caràcter miticosimbòlic —que serví de base a l’òpera de Matilde Salvador La filla del rei barbut 1943—, i De la meua garbera Contalles de Castelló de la Plana 1935,…

S'articula en diferents seus, que actualment són el monestir de Sant Cugat del Vallès i la Casa Aymat L’any 2003 s’inaugurà al monestir la primera fase del museu i la Generalitat de Catalunya en cedí formalment la gestió a l’Ajuntament En el recorregut expositiu obert al públic es mostren l’arquitectura i la vida quotidiana monàstica a partir de la figura de Pere Ferrer, un monjo medieval autor del Costumari de Sant Cugat La Casa Aymat conté habitualment la collecció de tapís contemporani català realitzat a l’antiga manufactura del mateix nom de la seu També disposa d’una sala d…

Aprengué la tècnica a l’acadèmia del seu oncle R Martí i Alsina, on s’inicià en l’observació del natural El 1870 fundà a Gràcia una escola de dibuix i pintura i començà a realitzar obres d’encàrrec Aviat excellí com a retratista amb una producció abundosa de to neoclàssic impregnat de Romanticisme Autoretrat , 1872 Carolina Pons , 1876, collecció Pairó-Pons, Girona El 1878 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, on muntà novament una escola i pintà nombrosos paisatges marins, atapeïts de personatges que expressen el to real del costumari de l’època El Moll, La Cucanya, El Recó ,…

Collaborador habitual a la premsa valenciana Levante , Jornada , Información , La Marina , Marcador , El Temps , Saó , etc, participà com a soci fundador en el Diario de Valencia i a Noticias al Día i fou director del periódic mensual El Poble de la Marina 1986-1991 Actiu divulgador cultural, fou membre de diverses organitzacions culturals i soci fundador d’Acció Cultural del País Valencià i fundador de l’Associació Hispano-Àrab Alacantina, qué també presidí És autor, entre d’altres, d’ Estampes pobletanes 1978, Espigolant pel rostoll morisc 1980, El rossinyol del Pou d’avall 1983, La…

Celebrada, a l’Orient, en altres moments els siríacs, durant el temps pasqual els bizantins, el diumenge després de la Pentecosta, a Roma té com a origen la dedicació del Panteó, per Bonifaci IV 610, a la Mare de Déu i a tots els màrtirs Sancta Maria ad martyres Aquesta festa fou propagada per tot l’Occident sota Gregori IV 827-844 Dins el costumari cristià la festa de Tots Sants va envoltada d’antigues pràctiques populars i religioses, sovint barrejades amb la diada dels morts, que se celebra l’endemà, però que s’inicia la tarda del dia de Tots Sants amb la visita als…

Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona 1922-28 Fou professor de català fins el 1937 El 1935 publicà Caliu Guspires i records , un llibre de poemes vertebrats al voltant de quatre motius temàtics la religió, la pàtria, l’amor i la mort A la postguerra fundà l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947, promogué la restauració del monestir i impulsà la collecció “Analecta Selvatana” 1947 Publicà nombrosos llibres d’erudició i de divulgació, a més d’extensos treballs en revistes especialitzades en les quals emprà pseudònims com Artemi Folch , Francesc A Miquel , Miquel Albert i Andreu Selvat…

Es deia Vítiza, i era fill del comte de Magalona De jove serví a la cort del rei Pipí d’Aquitània i a la de Carlemany Monjo vers el 774 a Dijon, no acceptà l’abadiat i es retirà al seu país, on fundà Aniana ~780 per menar-hi vida eremítica després passà a Gellone fundació del duc Guillem de Tolosa, el conqueridor de Barcelona, on observà la regla de sant Benet, de qui prengué el nom Compilà un comentari de la regla esmentada a base de passatges concordants de les altres regles conegudes Concordia regularum Després de reformar monestirs de la Septimània i Aquitània passà al nord de l’imperi…