Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Vigili
Cristianisme
Papa (537-555).
Essent diaca, Bonifaci II el designà per a succeir-lo 532, bé que l’elecció recaigué en Joan II, i després en Agapit I, amb el qual anà a Constantinoble 536 a demanar a Justinià I la reconquesta d’Itàlia, sotmesa als gots Mort el papa a Constantinoble 536, es féu garantir la successió per l’emperadriu Teodora Mentrestant, a Roma, el got Teodat havia fet elegir Silveri Quan Vigili tornà a Roma féu deposar el papa Silveri per Belisari 537 i es féu elegir papa Àvid i ambiciós, feble i violent alhora, féu un trist paper en la qüestió dels Tres Capítols en signà amb reserves la…
Silveri
Cristianisme
Papa (536-537).
Fill del papa Hormisdes, succeí, essent tot just sotsdiaca, Agapit 536 per imposició del rei ostrogot Teodat, fet que l’oposà a Vigili , protegit de l’emperadriu Teodora La negativa a desautoritzar el concili de Calcedònia li valgué la detenció i l’exili 537 Demostrada la seva innocència a Bizanci, tornà a Roma, però hi fou condemnat per Vigili, que l’havia substituït confinat per Belisari a les illes Poncianes, hi morí —sembla— violentament La seva festa se celebra el 20 de juny
Pelagi I
Cristianisme
Papa (556-561).
Diaca de Roma, bon diplomàtic i teòleg, antiorigenista i oposat a la condemnació dels Tres Capítols qüestió dels Tres Capítols , escriví In defensionem Trium Capitulorum libri sex Apocrisiari del papa Vigili prop de JustiniàI, actuà després amb mà forta a Roma durant l’exili del dèbil Vigili Fet papa per ordre imperial, topà amb la resistència del clergat romà i, per acreditar-se, hagué de fer públicament una professió de fe a favor de Calcedònia, però no pogué evitar un cisma a Aquileia Des d’ell els papes hagueren de requerir la confirmació de l’elecció de part de…
qüestió dels Tres Capítols
Controvèrsia desvetllada per la política conciliatòria de l’emperador Justinià I envers els monofisites (monofisisme).
Els Tres Capítols eren escrits de Teodor de Mopsuèstia, Teodoret de Cir i Ibes d’Edessa Justinià els condemnà com a nestorians, i el seu decret fou ben acollit a Orient A Occident, la decisió imperial semblà un atac al concili de Calcedònia, i el papa Vigili refusà d’acceptar-la Cridat a la cort, signà, sota la pressió imperial, el Iudicatum 548, o la condemna dels Tres Capítols , però després se'n retractà L’emperador convocà un concili a Constantinoble 553, que condemnà els Tres Capítols El papa Vigili, després d’haver sofert presó i tortura, a Constantinoble,…
Arator
Literatura
Poeta llatí.
Diaca que, protegit per figures de l’Imperi i de l’Església, tingué fama de retòric El 544 llegí a Roma, davant el papa Vigili, el seu extens poema De actibus apostolorum , versificació en hexàmetres llatins dels Actes dels Apòstols
concili II de Constantinoble
Cinquè concili ecumènic (553), convocat per l’emperador Justinià amb l’intent de reconciliar ortodoxos i monofisites.
En 543-544 havia publicat un edicte dogmàtic on condemnava els Tres Capítols obres de Teodor de Mopsuèstia, de Teodoret de Cir i d’Ibes d’Edessa Els 151 bisbes orientals presents al concili condemnaren també aquestes obres El papa Vigili, present a Constantinoble, no hi prengué part i primerament es refusà a aprovar-lo, però acabà fent-ho, a l’exili, com ja d’antuvi havia condemnat els Tres Capítols , cedint més d’una vegada a les pressions imperials El concili fou una revisió del de Calcedònia, i durant força temps l’Occident es refusà a admetre'l El concili condemnà també l’…
Teodora
© Fototeca.cat
Història
Emperadriu d’Orient.
Filla d’un guardià de l’hipòdrom circ de la capital bizantina, fou ballarina i menà una vida lleugera Justinià I , encara no emperador, se n'enamorà i en féu la seva amant fins que obtingué ~523 del seu oncle Justí I l’abolició de la llei que prohibia als senadors de casar-se amb actrius i la convertí en la seva muller, i el 527, en esdevenir emperador, la féu coronar emperadriu D’aleshores ençà Teodora anà sempre associada a Justinià, en fou la gran consellera i exercí damunt d’ell una influència molt gran Dona d’una gran fermesa, impedí que Justinià cedís i abdiqués davant la revolta de la…
Justinià I
Història
Emperador bizantí (527-565).
D’una família d’origen illíric, succeí Justí I Tingué per muller, associada al tron i consellera principal, Teodora La seva obra política fou dominada per la idea de la reconstitució de l’imperi Romà i, a més, cristià A l’Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per Belisari , Narsès i Joan Troglita, conquerí la Numídia als vàndals 533-548, la regió del SE de la península Ibèrica als visigots, amb les Balears 550, dominà tot Itàlia, amb les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, i prengué als ostrogots llur capital, Ravenna 535-554 Contingué per la força els eslaus i els huns…