Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Wolfgang Pauli
Física
Físic austríac.
Estudià a Munic, fou ajudant a les universitats de Göttingen 1921 i Copenhaguen 1922, i professor de física teòrica a l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric 1928, després a Princeton 1940 i novament a Zuric 1946 S'especialitzà en física atòmica Juntament amb Heisenberg, creà la teoria quàntica dels camps amb Fermi, emeté la hipòtesi d’existència dels neutrins És conegut sobretot pel seu famós principi d'exclusió 1925 Publicà Theory of Relativity 1920 i Quantum Theory 1926, entre altres obres El 1945 li fou atorgat el premi Nobel de física
Maria Teresa Oller i Benlloch
Música
Compositora i musicòloga.
Estudià amb Manuel Palau, amb el qual collaborà en els treballs de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, del CSIC, recollint des dels anys cinquanta la música tradicional de les comarques valencianes Transcriví obres polifòniques dels segles XVI i XVII de l’arxiu de la seu de València Autora, entre altres obres, de Llevantines , per a cor mixt i solistes, i Tríptic de Nadal , per a soprano i cor mixt Amb Fermí Pardo recopilà la música del Rosario de la Aurora a la província de València inèdit
Burton Richter
Física
Físic nord-americà.
Graduat 1952 i doctorat 1956 pel Massachusetts Institute of Technology, fou professor a la Universitat de Stanford, on del 1984 al 1999 estigué al capdavant de l’Stanford Linear Accelerator Center de Califòrnia En aquest càrrec, dissenyà l’accelerador de partícules SPEAR Stanford Positron-Electron Asymmetric Ring, amb el qual el 1972 descobrí una nova partícula atòmica elemental, la J/ψ psi Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 1976, compartit amb Samuel ChaoTing, el qual, independentment, havia fet la mateixa troballa El 2012 rebé també els premis Enrico Fermi…
Julius Robert Oppenheimer
Julius Robert Oppenheimer
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Després dels seus estudis a Europa al costat de Rutherford i de Max Born, fou nomenat professor a la Universitat de Califòrnia Gràcies als seus treballs sobre partícules atòmiques fou nomenat director del centre d’investigacions de Los Alamos 1943, des d’on dirigí la fabricació de les primeres bombes atòmiques És autor de treballs diversos sobre la teoria quàntica i la de la relativitat Guanyat per les idees pacifistes, es féu sospitós a les autoritats nord-americanes dels anys cinquanta i perdé tots els càrrecs oficials Humanista i filòsof, hom li deu Science and the Common Understanding ,…
Jordi Bringué i Turón
Cinematografia
Cineasta amateur i secretari de rodatge.
Vida De formació autodidàctica, el 1946 establí contactes amb autors vinculats al CEC i el 1949 organitzà la primera projecció de cintes amateurs al Prat de Llobregat, que aconseguiren interessar un grup de joves de la població Sota el seu impuls, el mateix any es constituí la Secció de Cinema Amateur dins de l’entitat cultural Agrupación Artístico-literaria Cervantes El 1952 estrenà el seu primer documental, Prat documental , tot i que amb anterioritat ja havia rodat algunes imatges amb voluntat de reportatge, de les quals només es conserva Primer Festival Aéreo Internacional de Sabadell…
Caterina Biscari
Física
Física italiana.
Llicenciada per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la Università degli Studi di Napoli 1982 Del 1982 al 1985 treballà al CERN i del 1985 al 2012 al Laboratori Nazionali di Frascati, de l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare INFN, en el disseny, la construcció i l’operació d’acceleradors de particules installacions CTF3 del CERN, collisionador de positrons DAFNE al Frascati També ha fet aportacions al projecte de tractament del càncer amb hadrons del Centro Nazionale di Adroterapia Oncologica CNAO de Pavia El 2012 fou nomenada directora del sincrotró Alba El 2015 rebé…
Yoichiro Nambu
![](/sites/default/files/media/FOTO/502713.jpg)
Yoichiro Nambu
© The University of Chicago
Física
Físic japonès naturalitzat nord-americà.
Graduat a la Universitat Imperial de Tòquio el 1942 i mobilitzat el mateix any, hi obtingué el doctorat el 1952Professor a la Universitat d’Osaka el 1949, el 1952 s’incorporà a l’ Institute for Advanced Study in Princeton EUA El 1954 passà a l’Enrico Fermi Institut de la Universitat de Chicago, on desenvolupà la seva carrera científica i docent fins el 1991, en què es jubilà Els seus estudis se centraren en la física de les partícules, i per les seves aportacions sobre la cromodinàmica quàntica, la ruptura espontània de la simetria en la física elemental de les partícules i la…
Barry C. Barish
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Barish_Barry.jpg)
Barry C. Barish
© Linear Collider Collaboration
Física
Físic nord-americà.
Graduat i doctorat 1962 per la Universitat de Califòrnia, el 1963 s’incorporà al California Institute of Technology, on s’ha dedicat principalment al desenvolupament i el disseny d’acceleradors de partícules Investigador principal 1994 i director 1997 del Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory LIGO , ha dirigit alguns dels experiments i les observacions més rellevants en aquesta installació, entre d’altres la primera detecció de la fusió de dos forats negres 2015, important en la confirmació experimental de l’existència de les ones gravitacionals Té també una participació…
Pere Rabassa
Música
Mestre orguener francès o flamenc.
Resident a Barcelona, actiu i documentat entre el 1538 i el 1581, fou companyó de Pere Flamenc i, juntament amb Fermí Granollers i el ’mestre fuster’ Antoni Carbonell, amb la supervisió del canonge Pere Alberc i Ferrament, bastiren el gran orgue actual de la seu barcelonina entre el 1538 i el 1540 Al final d’aquest mateix any, els tres orgueners establiren contracte per al de Santa Maria del Pi, també de Barcelona El 1548, amb Jaume Picó, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat, instrument que serví de model al de la parroquial de Caldes de Montbui 1552…
Joaquin Mazdak Luttinger
Física
Físic nord-americà.
És conegut pels seus treballs en matèria condensada i en particular sobre el comportament dels electrons en sistemes de dimensió reduïda Després de doctorar-se en física pel Massachusetts Institute of Technology MIT, obtingué una plaça de professor a la Universitat de Columbia, on treballà fins la seva jubilació el 1993, quan n'esdevingué catedràtic emèrit Féu nombroses estades de recerca als laboratoris Bell Labs amb Walter Kohn, centrades en l’estudi del problema mecanicoquàntic de molts cossos La seva contribució més coneguda és la solució del transport d’electrons en sistemes…