Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
‘Alī ibn Ḥammūd de Còrdova
Història
Califa de Còrdova (1016-18), conegut també amb el nom d’al-Nās.
De família no omeia, ‘Alī era senyor de Ceuta i de Tànger El partit eslau de Còrdova, capitanejat per Ḥayrān, l’atragué a fi de destronar el califa berber Sulaymān i de restaurar Hišām II, del qual pretenia ésser l’hereu Després de prendre Màlaga es dirigí a la capital, on entrà el 1016 Semblant-li segura la mort de Hišām II, es proclamà califa i instaurà un règim tolerant fins que una coalició, formada per Muǧāhid de Dénia, Hayrān, el rei de Saragossa i el comte Ramon Borrell de Barcelona, li suscità un nou adversari, ‘Abd al-Raḥān IV Fou finalment assassinat i el succeí el seu…
Melchor Cano
Cristianisme
Teòleg.
El 1523 entrà a l’orde dominicà, on començà la seva enemistat amb Bartolomé Carranza , en la condemna del qual havia d’influir 1558 i següents Professor de teologia a Alcalá 1541 i a Salamanca 1546 En 1551-52 fou teòleg de l’emperador al concili de Trento Conseller de Felip II de Castella, l’encoratjà, per mitjà de la seva Consultatio Theologica , a abandonar definitivament la direcció religiosa erasmiana seguida per Carles I i a emprendre una política de catolicisme nacional i autàrquic, tancat davant Europa Elegit provincial dels dominicans 1557, no fou confirmat per Roma fins el 1560,…
George Buchanan
Filosofia
Literatura
Humanista escocès.
Educat a les universitats de París i de Saint Andrews, fou professor a París, Bordeus —on tingué Michel de Montaigne per deixeble— i Coïmbra de l’any 1528 al 1552 Buchanan, que sofrí persecucions per les seves simpaties protestants, i després d’una darrera estada a França es convertí obertament a la nova fe 1560 tornà l’any següent a Escòcia, on exercí càrrecs acadèmics, públics i palatins fou preceptor del futur Jaume VI d’Escòcia, I d’Anglaterra Violent adversari de Maria Stuart, ajudà a preparar-ne l’acusació en el seu procés i escriví una invectiva contra ella Detectio ,…
José Luis de Vilallonga y Cabeza de Vaca
Cinematografia
literatura castellana
Literatura francesa
Escriptor castellà en francès i castellà i actor.
Novè marquès de Castellbell, gran d’Espanya Adversari del franquisme —que ell havia defensat en la Guerra Civil—, s’installà a França el 1950 Amb la novella Les Ramblas finissent à la mer 1953, de tema barceloní, inicià una sèrie d’obres de problemàtica social espanyola i continuà amb un tipus de cròniques crítiques del gran món Les gens de bien , 1955 L’heure dangereuse du petit matin , 1957 L’homme de sang , 1959 Allegro barbaro , 1967 Fiesta , 1971 A pleines dents , 1973 etc Publicà articles a la premsa i nombrosos llibres de memòries, entre els quals La nostalgia es un error…
Clístenes
Història
Política
Polític demòcrata atenès, fill de Megacles.
Féu cara al tirà Pisístrat, per la qual cosa hagué d’exiliar-se En ésser expulsat Hípites, fill de Pisístrat, Clístenes tornà a Atenes 510, però se n'hagué de retirar novament davant l’elecció del seu adversari Isàgores per a l’arcontat Cridat novament 507, dugué a terme la reforma democràtica de la constitució atenesa A fi d’anorrear les antigues tribus, base de sustentació del partit oligàrquic, dividí l’Àtica en tres parts costa, ciutat i rerepaís, cadascuna de les quals fou subdividida en 10 districtes trittyes La combinació de tres trittyes formava la tribu phyle…
Maties I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1458-90).
Fill de Joan Hunyadi, fou elegit rei pels magnats hongaresos després de la mort de Ladislau VI Es dedicà a mantenir la independència hongaresa alhora contra Àustria i contra els turcs Imposà la seva voluntat als nobles per mitjà del seu exèrcit negre i intervingué a Bohèmia, ajudat pels catòlics bohemis en contra del rei Jordi de Poděbrady, i es féu coronar rei de Bohèmia 1469 En una important ofensiva contra els turcs, aconseguí de reconquerir Bòsnia 1463, Moldàvia i Valàquia 1467 i Sèrbia 1482 Poc després atacà el seu antic adversari, l’emperador Frederic III, i s’emparà de…
Foci
Cristianisme
Patriarca de Constantinoble (858-867 i 878-886).
Succeí el patriarca Ignasi, deposat pel regent Bardas En la lluita que hi hagué entre Foci i els partidaris d’Ignasi, el papa Nicolau I excomunicà Foci, però aquest fou defensat per l’emperador Miquel III L’emperador Basili I rehabilità Ignasi, i el papa Adrià II condemnà Foci, deposat també pel vuitè concili ecumènic 869-870 Mort Ignasi, el papa Joan VIII rehabilità Foci, el qual féu un esforç de reconciliació L’emperador Lleó VI, per enemistat amb Teodor Santabarenos, promogut per Foci a la seu d’Euchaita, deposà el patriarca Foci es preocupà per les missions, especialment entre els eslaus…
Bernat de Claravall
Cristianisme
Abat i reformador cistercenc.
El 1112 entrà al monestir de Cister Cîteaux El 1115 fou enviat a fundar el monestir de Claravall Clairvaux, Aube, del qual esdevingué abat Fou adversari doctrinal d’Abelard concili de Sens del 1141 i de Gilbert de la Porrée concili de Reims del 1148 Polemitzà amb els cluniacencs Escriví contra els càtars de Colònia i refutà els del Llenguadoc 1145 Predicà la segona croada 1145 Les seves obres principals són els Sermones super Cantica Canticorum, De consideratione adreçat a Eugeni III, De gradibus humilitatis et superbiae, Liber de diligendo Deo , Apologia ad Guillelmum Sancti…
Corazón Aquino
Política
Política filipina, coneguda també per Cory Aquino.
Filla d’una família benestant, el 1954 es casà amb Benigno Aquino Tarlac, Luzon 1932 — Manila 1983, que esdevingué l’adversari polític més popular del president Marcos Assassinat el seu marit 1983, prosseguí la lluita d’aquest contra la dictadura i aconseguí de reagrupar l’oposició A les eleccions presidencials del 1986 resultà guanyadora, fet que comportà que Marcos, tot i haver intentat fer frau a les eleccions, hagués d’abandonar el poder i el país Ocupà el càrrec fins les eleccions de 1992, a les quals no es presentà i en les quals fou elegit el seu candidat, el vicepresident…
Mateu de Montcada i de Vilaragut
Història
Noble.
Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, en morir ~1456, els deixés l’herència i els títols baronials d’Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro Ambdós consorts tingueren els seus béns en indivís Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacillaren a pressionar les autoritats de Lleida perquè els fessin costat…