Resultats de la cerca
Es mostren 3187 resultats
Graugés
Llogaret
Llogaret, fortament disseminat, del municipi d’Avià (Berguedà), vora l’estany de Graugés, al SE del poble.
A la fi del s XIX hom hi establí una important colònia agrícola, propietat dels germans Rosal
aeroport de Reus
![](/sites/default/files/media/FOTO2/reus_aeroport.jpg)
Interior de l'aeroport de Reus
© AENA
Aeroport situat als municipis de Constantí (Tarragonès) i Reus (Baix Camp).
És a 3 kms al sud-est de Reus Fou construït durant la guerra civil de 1936-39 per enginyers russos a partir de l’adquisició dels terrenys de l’Aeroclub de Reus fundat el 1935 per part de l’exèrcit republicà Després de la guerra civil les installacions foren compartides per l’Aeroclub de Reus, que hi establí una escola de formació de pilots, i l’exèrcit de l’aire, que hi establí una base militar i una escola de caces El 1992 passà totalment a l’aviació civil, i a ser gestionat per Aeropuertos Españoles AENA, mentre que l’Aeroclub de Reus s’hi mantingué Hi operen…
Federico Guzmán Frías
Música
Pianista i compositor xilè.
Era net de Fernando Guzmán, un destacat pianista argentí que s’establí a Xile el 1822 Estudià amb el seu pare, també pianista, i fou un nen prodigi que a vuit anys oferí els seus primers concerts El 1866, arran de la visita a Xile de LM Gottschalk, aquest li donà algunes classes i el prengué com a deixeble, de manera que Federico es traslladà a París Allí estudià amb A Biffet i A Groot El 1869 retornà a Santiago, on feu diverses gires de concerts, i difongué les obres de F Chopin per tot Hispanoamèrica i els Estats Units Anà al Perú el 1871 i s’establí temporalment a…
Johannes Josephus Hermanus Verhulst
Música
Compositor i director holandès.
Durant la seva etapa de formació, fou molt influït pels contactes germànics que establí des que el 1836 conegué F Mendelssohn Posteriorment feu estades d’ampliació d’estudis a Colònia i a Leipzig A Alemanya entrà en contacte amb R Schumann, amb qui l’uní una pregona amistat, i dirigí concerts amb l’Orquestra Euterpe de Leipzig El 1842, de retorn a Holanda, s’establí a Rotterdam, on dirigí la música de la capella reial i, a partir del 1854, organitzà els concerts del Festival Musical de la ciutat A la dècada dels seixanta dirigí diverses entitats simfòniques i corals…
Lowell Mason
Música
Pedagog, compositor d’himnes i editor nord-americà.
Nascut en una família de músics, fou mestre de capella i organista de l’Església Presbiteriana Independent de Savannah Publicà nombroses colleccions d’himnes, entre les quals la coneguda The Handel and Haydn Society’s Collection of Church Music 1822 Les seves composicions, basades en models europeus, foren molt populars a l’època i ocuparen un lloc important entre la música d’església americana Fou un precursor de l’educació musical, especialment a Boston, on fundà l’Acadèmia de Música el 1833 L’any 1838 establí el primer programa de música per a l’escola pública als Estats Units…
Johann Peter Salomon
Música
Violinista, compositor, director i empresari alemany.
Rebé les primeres classes de violí del seu pare i inicià la seva vida professional com a violinista de l’orquestra de la cort de Bonn El 1764 el príncep Enric de Prússia el nomenà director musical de la seva cort a Rheinsberg L’any 1781 s’establí a Londres, on assolí un notable èxit com a violinista i també com a director d’orquestra A partir de llavors orientà les seves activitats cap a l’organització i promoció de sèries de concerts Establí una sòlida amistat amb J Haydn, a qui encarregà la composició de les simfonies núm 93 a la 104, les cèlebres simfonies…
Manuel Climent i Cavedo
Música
Compositor i organista valencià.
Vida Es formà a la collegiata de Gandia amb Josep Cabo, un home d’esperit clàssic Substituí el seu mestre, i amb tretze anys guanyà la plaça de mestre a Cullera El 1825 guanyà la plaça de mestre de capella i organista a Algemesí, que abandonà el 1830, pel fet de no ser prevere Des del 1831 exercí d’organista a la parròquia de Sant Nicolau de València Els aldarulls de la guerra carlista provocaren que perdés aquesta plaça, i que el 1840 fos expatriat a França, on es dedicà a l’ensenyament del piano i el cant A Garait, Occitània, feu diferents concerts Viatjà a París, on conegué F Chopin, DFE…
Juan David García Bacca
Música
Filòsof d’origen espanyol naturalitzat veneçolà.
Estudià al seminari de Cervera i posteriorment a Solsona Després d’una estada a Alemanya, on amplià coneixements de teologia, matemàtiques i llengües clàssiques, s’establí a Barcelona com a professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, on fou l’introductor de la nova lògica matemàtica En esclatar la Guerra Civil decidí exiliar-se Primerament anà a París, després a l’Equador i Mèxic, i finalment s’establí a Caracas, Veneçuela, on desenvolupà la seva carrera acadèmica i intellectual fins a la jubilació García Bacca intentà mostrar la presència d’…
Quintín Cabrera Beduchaud
Música
Cantautor uruguaià.
El 1967 anà a Cuba en representació del seu país al Festival de la Cançó de Protesta L’any següent s’establí a Barcelona, on es llicencià en Periodisme a la Universitat Autònoma, i posteriorment es dedicà a fer crítica musical a la ràdio i a la premsa collaborà, entre altres mitjans, a RNE, Ràdio Quatre, Canal Sur, i a El Periódico de Catalunya i Destino , a la producció musical i enregistrà diversos discs, amb algunes cançons en català Senzillament , Aquí una nit i Amor que tens ma vida El 1991 s’establí a Madrid, on prosseguí la carrera periodística i artística i…
Publi Eli Adrià
![](/sites/default/files/media/FOTO3/bust_Adria.jpg)
Bust d’Adrià (British Museum)
Isaac Lee (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (117-138), de la dinastia antonina.
Sembla que Trajà, quatre dies abans de morir, quan Adrià era legat imperial a Síria, l’adoptà Interessat per la pau, deixà les conquestes de Trajà a l’Orient i es dedicà a l’organització interior de l’Imperi, viatjà arreu i establí una burocràcia forta i un control seriós de les finances Per defensar l’Imperi fortificà el limes , entre altres indrets, a Germània i a Britània mur d’Adrià Féu emmurallar també la ciutat de Roma muri Adriani Es preocupà pels cultes i les civilitzacions locals, però cometé l’error d’alçar un temple a Júpiter dins el recinte de Jerusalem, cosa que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina