Resultats de la cerca

El 1696 publicà un recull de sonates titulat Il giardino armonico , en el qual s’autodefinia com a músic per afecció La resta de la seva producció inclou tres reculls de sonates en trio, quatre de sonates per a violí i continu i un de concerts publicats entre el 1701 i el 1706 El motet per a solista Coelestes angelici chori és l’única obra no instrumental que, ara per ara, es coneix d’aquest compositor El seu estil, plenament italià, està molt marcat per l’obra d’A Corelli, amb un gust pronunciat pels cromatismes i amb una sòlida tècnica contrapuntística

La seva tasca docent i de recerca estigué vinculada sobretot a les universitats d’Edimburg 1938-45 i de Glasgow 1945-68, el departament de genètica de la qual dirigí Estudià els sistemes d’anàlisi genètica i els processos de recombinació genètica, i fou el primer a establir 1952 que el gen és constituït per unitats mutacionals separables per recombinació, però indestriables funcionalment, ja que actuen de manera unitària

Torner d’ofici, el 1861 començà a participar en el moviment obrer alemany, del qual dirigí la fracció marxista, fins que al congrés d’Eisenach 1869 fundà, amb Wilhelm Liebknecht, el partit socialdemòcrata El 1875 aconseguí d’unificar el moviment obrer alemany S'oposà a les doctrines anarquistes de Bakunin i de Most Fou diputat al Reichstag del 1867 fins a la seva mort Lluità contra l’imperialisme alemany de l’època Escollí una línia intermèdia entre els revisionistes i els partidaris d’una posició més radical Escriví diverses obres de política, entre les quals Die Frau und der Sozialismus ‘La…

Influït per l’expressionisme abstracte, la seva obra comporta la influència directa de la coloració del dibuix de Modest Cuixart, bé que la composició i la distribució són personals i obeeixen a pulsions menys dramàtiques i menys eròtiques

Explorà la condició humana en tots els seus aspectes, a través d’una literatura punyent De les seves novelles destaquen Sesenta muertos en la escalera 1954, Eloy 1960, 100 gotas de sangre y 200 de sudor 1961, Supay el cristiano 1967, El compadre 1967, El hombre que había olvidado 1968, Todas esas muertes 1971, El hombre que trasladaba las ciudades 1973 i Patas de perro 1979 El 1970 rebé al seu país el Premio Nacional de Literatura

Després de ser desmobilitzat en acabar la Segona Guerra Mundial, treballà en petits papers al cinema i a la televisió Com a secundari, foren d’una certa rellevància els films  The Last Time I saw Paris 1954, de Richard Brooks, Interrupted Melody 1955, de Curtis Bernhardt, The King's Thief 1944, de Robert Z Leonard i Diane 1956, de David Miller Obtingué reconeixement sobretot a la televisió com a protagonista o coprotagonista de les sèries Ivanhoe 1958, The Alaskans 1959-60, Maverick 1957-62 i, sobretot, The Saint 1962-69 El 1973 rellevà Sean Connery  en el paper de James Bond, personatge que…

Advocat, milità en la Unió Republicana Autonomista i fou alcalde de València 1920-22 Diputat a les corts constituents de la Segona República 1931, fou ministre de treball i d’indústria i comerç el 1933, en dos governs presidits per Alejandro Lerroux L’any 1934 28 d’abril — 1 d’octubre fou president del consell de ministres en un govern de transició Necessitat dels vots de la Lliga al Parlament, impugnà davant el Tribunal de Garanties la competència del Parlament de Catalunya per a promulgar la llei de Contractes de Conreu, si bé després collaborà en la resolució del plet Cessà per pressions…

Anà a París, on s’adherí al moviment surrealista 1933 Els seus collages i objectes són a mig camí entre una visió fantàstica, dadà i surrealista del món, com el seu Dinar de pell 1936, Museum of Modern Art, Nova York, que consisteix en un plat, una tassa i una cullera feta amb pell real d’animal Participà en el Fantastic Art Dada Surrealism de Nova York, el 1936, i en l’Exposition Internationale du Surréalisme, a París, el 1959

Fill d’una modesta parella d’actors teatrals, fou actor còmic i actuà per primera vegada a la famosa companyia de pantomimes de Fred Karno 1907 El 1913 debutà als EUA a la productora Keystone de Mack Sennett Els seus primers 34 films, encara rudimentaris, apunten la seva forta personalitat a partir de Caught in a cabaret Desenvolupà la seva poètica de vagabund romàntic, marginat de la societat —que es popularitzà amb el nom de Charlot —, amb la seva producció d’Essanay 1915, Mutual 1916-17 i First National 1918-22 Carmen 1916, Easy Street 1917, The Immigrant 1917, The Adventurer 1918, A Dog'…

De família de propietaris rurals i de professionals liberals, un cop cursat el batxillerat, al collegi dels jesuïtes de Manresa i al seminari de Barcelona, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, i s’hi doctorà a la de Madrid 1900 Els estudis jurídics li donaren una cultura i una actitud cíviques que el distingiren de molts altres eclesiàstics del seu temps Després d’haver exercit d’advocat a Barcelona, decidí de passar al servei de l’Església Dissuadit per Torras i Bages d’entrar a la Companyia de Jesús, per motius altament religiosos cursà els estudis de teologia i de dret…