Resultats de la cerca

Fins el 1823 depengué del municipi de Cotlliure i fins a mitjan segle XX el seu terme es limità al sector que circumdava la vila, fins al cap de Biarra Actualment comprèn també tota la vall de Cosprons, amb la qual cosa la costa s’inicia a llevant a la platja d’en Bous, continua pel cap Gros i la cala Moresca, pel magnífic refugi natural del port de Portvendres , seguit d’un llarg espadat que acaba amb el cap de Biarra, el qual tanca pel N el port de Valentí o badia de Paulilles i pel S el cap d’Ullastrell, i acaba a la cala de les Elmes Accidenten el territori els darrers contraforts…

Introduí el rugbi de tretze al Rosselló i a França 1934 Anteriorment, al capdavant de l’Associació Esportiva Perpinyanesa, fou campió de França la temporada 1910-11

Jugador de rugbi, després de la Primera Guerra Mundial fou diverses vegades internacional i després del 1942 fou comissari general d’esports Com a escriptor deixà les obres Six maillots de rugby, Arabesques et chinoiseries , poemes, l’assaig Politique et doctrine sportive , i els llibres d’història Le Roussillon dans l’histoire, Grandes heures du Roussillon, Les Almugavares mercenaires catalans du Moyen Âge , obra publicada en català el 1972

Era pagès quan el govern li embargà una de les possessions, es llançà a la muntanya al front d’una partida 1872 Es distingí pel coneixement del terreny, l’astúcia i la crueltat, i per les accions per sorpresa, que li permeteren d’ocupar temporalment poblacions com Tortosa, Alcoi o Xàtiva i d’atacar l’Horta de València Ascendí a brigadier Fou ferit en la batalla de Minglanilla 1873 i derrotat a Iecla 1874 Morí a l’exili

La costa, molt retallada, ha pres el nom de Costa Vermella La seva unitat geogràfica li ha valgut de constituir, des de la reestructuració administrativa de l’Estat francès, el cantó de la Marenda La zona muntanyosa de l’Albera, que havia estat molt boscada especialment alzines sureres, que donaren base a la indústria tapera, actualment és molt degradada La vinya, que arriba fins als 500 m, produeix tradicionalment un vi d’una gran qualitat vi de Banyuls Per evitar l’erosió deguda als forts pendents, les terrasses són tallades en la forma dita de peus de gall Els ports més importants,…

Estigué vinculat a les parròquies de Codalet, de Portvendres i de Sant Josep de Perpinyà, entre altres Publicà en francès una història de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà 1881 i de la de Sant Martí del Canigó 1904

Fou mestre d’escola a Portvendres i a Banyuls de la Marenda Publicà Flors de Canigó 1868, recull de poesies en un català força net de gallicismes És considerat un dels precursors de la Renaixença al Rosselló El 1874 publicà Dolçures i La pedregada

El 1879 l’Associació Sindical del Departament dels Pirineus Orientals li encarregà de cercar remeis contra la filloxera Fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1884-1903 L’any 1887 collaborà en la creació dels laboratoris de química de Portvendres i de Seta per frenar la competència dels vins espanyols

Collaborà al Congrès Archéologique de France dedicat al Rosselló 1955 i hi publicà diversos treballs, ben fonamentats històricament, sobre el Palau dels Reis de Mallorca, l’arquitectura civil de Perpinyà, els castells de Cotlliure i Salses, la plaça de l’obelisc de Portvendres i l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, tema que ja havia estat objecte de treballs seus anteriors

Intèrpret precoç, es destacà especialment en la composició de música per a films que signaren d’altres, i d’opereta, com Les amours de Don Juan , de caràcter planer i popular Obtingué la màxima popularitat, però, com a compositor de sardanes prop d’un centenar, entre les quals destaquen Tirant l’art, A Cotlliure, La Rodella i Portvendres porta d’Àfrica