Resultats de la cerca

El 1952 ingressà en la Companyia de Jesús Es llicencià en filosofia a la Universitat Pontifícia de Loiola 1960, en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma 1968 i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1979 Des del 1979 és membre numerari de l’Acadèmia Mallorquina de Genealogia des del 1983, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1986, numerari de la Societat d’Estudis Heràldics d’Atenes, i, des del 1990, membre de l’Acadèmia Internacional per a la Propagació de la Cultura, de Roma El 1976 fundà a Atenes l’Institut Cultural Reina Sofia, que dirigí fins el…

El 1918 emigrà a Alemanya Professor a la Universitat de Breslau 1928-33, en acabat s’establí a Belgrad, on fundà 1948 l’Institut Bizantí de l’Acadèmia Sèrbia de Ciències, el qual dirigí Excelleixen les seves obres Les débuts de la querelle des images 1930, Geschichte des byzantinischen Staates ‘Història de l’estat bizantí’, 1940 —reeditada i traduïda a diversos idiomes—, Byzantine cities in the Early Middle Ages 1959

Professor d’història russa a Odessa 1879-94 i director de l’institut arqueològic rus de Constantinoble 1894-1914, dirigí la Vizantijskij Vremennik ‘Revista bizantina’ La seva Istorija vizantijskoj imperii ‘Història de l’imperi bizantí’, 1914-26 és fonamental per a comprendre el paper de Bizanci en la formació de Rússia

Vida i obra Fill d’un dels principals impulsors de la Renaixença, Joaquim Rubió i Ors La seva formació, a Barcelona, fou condicionada pel pensament catòlic i catalanista, de caràcter conservador, del seu pare Acabà els estudis de batxillerat el 1871 al collegi barceloní dirigit per Guillem Galabotti i es matriculà a les carreres de dret i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona mentre que la primera no l’acabà fins al cap de dotze anys, a mitjan 1876 es llicencià en filosofia i lletres i el 1878 n’obtingué el títol de doctor Aquest mateix any començà a fer classes a la UB com a…

Situació i presentació Els límits municipals són Viver i Serrateix a l’W, Casserres, Gironella, Olvan i Sagàs al N, i Santa Maria de Merlès a l’E al S limita amb els termes bagencs de Gaià S i E i Navars S Té com a eix el Llobregat, que corre longitudinal de N a S, el qual rep al sector meridional la riera de Merola per la dreta i la riera de Merlès per l’esquerra, que constitueixen, respectivament, una bona part dels límits sud-occidental i sud-oriental del terme, i li donen forma triangular amb el vèrtex cap al S El terme comprèn, a més del cap municipal, el poble de Puig-reig, les caseries…