Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Flavi Sabí
Història
General i polític romà, germà gran de Vespasià.
Fou legat de la Mèsia 49-56 i prefecte de Roma sota Neró i Otó Vitelli li lliurà el poder 69, però els seus soldats s’hi oposaren i el mataren al Capitoli, on s’havia refugiat
Masuri Sabí
Història del dret
Jurisconsult romà.
Obtingué de Tiberi el ius respondendi Deixeble d’Ateu Capitó, donà el seu nom a l’escola fundada pel seu mestre sabinià Sistematitzà l’antic dret romà Libri tres iuris civilis , recollí les opinions dels antics juristes ad Vitellium , escriví dos o més llibres de Responsa i els Libri memorabilium , els Fasti i els Commentarii de indigenis
Armand Basi i Sabi
© armandbasi.com / Jorge Andreu
Economia
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador i empresari.
S'inicià el 1948 en el taller de confecció de gèneres de punt de la seva mare, Mercè Sabi i Martínez, en el qual, junt amb el seu germà Josep Basi i Sabi Barcelona 1919 - 2007 dirigia la fabricació de mitjons i samarretes d’alta qualitat que venia arreu de l’Estat espanyol El 1958 obriren una fàbrica a Barcelona El 1962 aconseguiren la llicència espanyola del polo del fabricant i tennista francès René Lacoste per a l’Estat espanyol El 1987 creà Armand Basi, una firma de moda pròpia que incorporà, entre d’altres, els dissenyadors Chu Uroz, Lluís Juste de Nin, Josep Abril, Miriam Ocariz i…
Flavi Juli Trifonià Sabí
Història
Literatura
Noble romà, professor domèstic, amb afeccions literàries.
Era a Barcelona el 402 i hi corregí un còdex de Noni i de les Sàtires de Persi, quan tenia 30 anys d’edat i en feia quatre que era militar Continuà la seva obra a Tolosa, al Llenguadoc
Hermies Sozòmenos
Cristianisme
Historiador eclesiàstic bizantí.
Visqué a Constantinoble sota el regnat de Teodoric II i escriví una Història de l’Església , en nou llibres, que abraça el període que va del 324 al 439 només n'ha pervingut el text fins el 425, documentada en Sabí, Atanasi, Eusebi, Rufí i Sòcrates
Manel Zabala i Sánchez
Literatura catalana
Narrador.
Fortament compromès amb el coneixement i difusió de la cultura occitana És una veu diferent en la literatura catalana contemporània seguint una tradició literària que enllaça amb Isop, La Fontaine i les faules populars on els animals es converteixen en personatges actius de la narració Amb el seu primer llibre Ieu sabi un conte 2001 guanyà el premi narrativa Serra d’Or 2002 Seguí Massa cafè 2002 i la novella Rates 2005, faula política amb el rerefons dels fets del Palau de la Música de 1960, les presons de la Via Laietana i els animals que donen títol al llibre i freqüenten aquest lloc
Sabina
Regió
Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.
La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada…
Tívoli
Violaine M (CC BY-NC 2.0)
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia.
Situada a la riba esquerra de l’Aniene, a l’indret on salta en cascades a la Campagna romana, entre el coll Ripoli i el cim Catillo D’origen sabí, Tibur fou sotmesa a Roma 358 aC, formà part de la lliga llatina i els tiburtins obtingueren la ciutadania romana Consagrada a Hèrcules i Vesta, conserva dos temples del període republicà transformats en esglésies cristianes Cèlebre lloc d’estiueig de Roma hi comunicava per la via Tiburtina , hi residiren Juli Cèsar, Sallusti, August, Horaci, etc Adrià hi construí la villa Adriana Seu episcopal segle IV, fou ducat bizantí, i després d’…
Berenguer de Palou
Literatura catalana
Música
Trobador en llengua provençal.
Vida i obra Se li atribueixen nou composicions poètiques a part de quatre més d’atribució dubtosa, vuit de les quals porten música i es guarden a la Biblioteca Nacional de París En la composició no musicada S’ieu sabi’ aver guiardo Berenguer afirmà que serví lo coms Jaufres , identificat com a Gausfred III de Rosselló 1113-1164 Això desmenteix el que afirma la Vida del trobador, segons la qual la dama cantada per Berenguer de Palol fou Ermessenda d’Avinyó Cronològicament la dama ha de ser Maria de Peralada, documentada entre el 1176 i el 1201, muller de Bernat de Navata i casada en segones…
, ,
Les
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran, a la seva part més baixa, entre el congost de Cledes, al S, i el pont d’Era Lana, al N.
Situació i presentació El municipi de Les, de 23,45 km 2 , es troba al sector NW de la comarca, estès a banda i banda de la Garona, entre Bossost i el darrer tram del riu a la vall, en una situació molt pròxima als dos passos fronterers amb França Eth Portilhon i Eth Pònt de Rei Limita amb els termes aranesos de Bausén i Canejan al N, amb aquest darrer també limita a l’E termeneja per un punt amb Viella, al SE amb Vilamòs, al S amb Bossost i a l’W amb el terme francès de Luchon L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents des del coll d’Era Barracomica, a l’extrem SE, el termenal…