Resultats de la cerca

La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…

Treballà a Catalunya, on construí, entre altres, l’orgue de la seu nova de Lleida i el de l’església parroquial de Sant Salvador, del Vendrell, encara existent amb contracte del 1775

Vida El 1923 fundà amb Jacques Béranger i Émile Taponier l’Office Cinématographique, que edità els primers Ciné-Journal Suisse També creà la productora Film AAP 1928, que esdevingué Cinégram en associar-se amb Alfred Masset D’altra banda, fou el primer que revelà pellícula pancromàtica a Suïssa, alhora que es dedicà a comercialitzar i a installar aparells cinematogràfics Operador de la Creu Roja Internacional, el 1931 arribà a París, i amb el seu fill Adrien fotografiaren Sous les casques de cuir Albert de Courville, sobre un argument de Francisco Elías i produït per Camile…

És situada a la vora del llac dels Quatre Cantons, a la sortida del Reuss i al peu del Pilatus i del Rigi, que dominen la ciutat Centre de comunicacions per carretera, hi passa el ferrocarril del Sankt Gotthard Malgrat la seva activitat industrial indústria tèxtil, creada al s XVI, siderúrgica i mecànica, és sobretot un centre turístic Fundada entorn del monestir benedictí de Sant Llogari s VII, al s VIII depenia de l’abadia de Murbach, i al XIII passà a la casa d’Habsburg Adquirí importància amb l’obertura del pas de Sankt Gotthard 1220, i després de la batalla de Sempach 1386 aconseguí la…

Es relacionà amb el grup de Paul Gauguin a Pont-Aven 1892 i amb el moviment Sezession de Viena 1904 Introduí a Suïssa una pintura influïda pel fauvisme francès i l’expressionisme alemany, que sobresortí en la representació de temes rurals

A quatre anys d’edat es traslladà a Suïssa amb la seva família i hi estudià cant Entre el 1933 i el 1939 amplià la seva formació a Karlsruhe i posteriorment es perfeccionà a Zuric, Milà i Nova York El 1939 guanyà un primer premi en un concurs de cant de Ginebra i es preparà per a la seva carrera artística, interrompuda per la Segona Guerra Mundial La temporada 1939-40 interpretà el paper de Reina de la Nit La flauta màgica al Covent Garden de Londres i aviat es decantà pels concerts i recitals, que la dugueren a actuar arreu d’Europa i dels Estats Units Enregistrà els principals papers per…

Inicià la seva formació a sis anys com a pianista i posteriorment estudià violí, orgue i cant Un cop acabats els estudis, ingressà a l’Opera-Studio de Zuric Debutà al seu país natal i més tard cantà en teatres alemanys El 1970 guanyà el premi del Concurs Internacional Achille Peri de Reggio de l’Emília i a partir d’aleshores fou convidada a cantar en diversos teatres europeus El 1977 fou contractada a l’Òpera de París per a interpretar-hi la Reina de la Nit La flauta màgica , que el 1980 enregistrà sota la direcció de H von Karajan Ha alternat les seves actuacions a les companyies de teatres…

Inicià els estudis de violoncel al Conservatori de Basilea i els continuà a Colònia i Berlín, on fou deixeble d’Emmanuel Feuermann Fou un dels fundadors, el 1933, de la Schola Cantorum Basiliensis, on impartí lliçons de viola de gamba fins el 1973 Considerat un dels intèrprets i pedagogs més significatius en el camp de la música antiga, dirigí la Cappella Coloniensis en 1954-58 Els seus enregistraments d’obres de GF Händel o GPh Telemann són de referència Fou també mestre de tota una generació d’intèrprets, entre els quals destaca Jordi Savall El 1960 rebé el doctorat honoris causa per la…

Format al Conservatori de Zuric, estudià amb V Andreae i Ph Jarnach Posteriorment amplià la seva formació a París i Berlín Fou professor de teoria, composició i direcció orquestral al Conservatori de Zuric 1927-69, i també dirigí diverses formacions corals Clarament influït per l’obra de M Reger, el seu llenguatge musical denota una interessant lectura de la tradició contrapuntística barroca dins uns paràmetres harmònics atrevits, però que mai no arriben a trencar amb la tonalitat En el catàleg de la seva obra sobresurten les peces corals

El seu nom està vinculat a la gran tasca que exercí a Zuric Fill d’un editor de música de Basilea, estudià a la seva ciutat nadiua i a Leipzig, on fou alhora violinista a la Gewandhaus, lloc on es pogué formar en direcció orquestral També fou concertino a l’Orquestra Bisle de Varsòvia, fins que el 1862 T Kirchner li proposà d’establir-se a Zuric Allí, com a director de cor, transformà les Liedertafel en agrupacions corals amb unes fites que anaven més enllà del simple passatemps, dirigí diferents entitats corals i intervingué en la fundació de l’escola de música, de la qual fou director La…