Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
Manuel Goded Llopis
© Fototeca.cat
Militar
Militar.
Ingressà a l’Academia de Infantería el 1896, i el 1925, després d’intervenir en el desembarcament d’Alhucemas Marroc, fou ascendit a general Implicat en l’aixecament de Sanjurjo per l’agost del 1932, posteriorment Gil Robles el nomenà director general d’aeronàutica, inspector general d’aviació militar i magistrat de la sala sisena del Tribunal Suprem Pel febrer del 1936 fou designat comandant militar de les Balears Hi preparà l’aixecament, i la Junta Suprema de la conspiració li assignà, en un principi, l’encapçalament del sollevament a València, però ell preferí i convencé Mola…
Francesc Sureda i Blanes
Literatura catalana
Escriptor.
Després d’estudiar filosofia i teologia a Roma, fou ordenat de sacerdot el 1912 Fundà la Confederació Esportiva Catòlica Mallorquina, variant dels Boy Scouts, i fou professor durant cinc anys al seminari de Mallorca Més endavant ensenyà a Santander, a Múrcia i a altres indrets El 1918 ingressà al cos castrense, on arribà a ocupar càrrecs importants Destinat a l’exèrcit d’Àfrica, es dedicà durant uns quants anys a l’exploració arqueològica i folklòrica del Marroc, cosa que li donà matèria per a diverses publicacions El 1930 féu la carrera de dret a la Universitat de València i…
Marc Lacroix
Fotografia
Fotògraf francès.
Apassionat per la fotografia i el jazz , es formà al laboratori dels fotògrafs Pierre i Jacques Oxenaar, i inicià la seva trajectòria de fotògraf a les acaballes de la Segona Guerra Mundial i durant els primers anys de postguerra Retratà París, mostrant un interès especial pels elements arquitectònics emblemàtics de la ciutat, per l’ambient de pobresa propi del final dels anys quaranta i per la vida intellectual i bohèmia de les caves de jazz , els bars i les jam-sessions El 1947 anà al Marroc a fer el servei militar, on creà el seu primer laboratori de fotografia militar i…
Fernão Magalhães
© Fototeca.cat
Història
Navegant portuguès.
D’origen noble, estudià arts militars, nàutica i geografia, i el 1505 participà en l’expedició del virrei Francisco de Almeida a l’Índia Navegà per l’Extrem Orient, i collaborà amb el virrei Alburquerque fins el 1513, que tornà a Portugal Combaté al Marroc 1514 però, caigut en desgràcia en assenyalar la situació de les Moluques dins la zona castellana, se n’anà a Castella En contacte amb el rei Carles I, suggerí la possibilitat d’arribar a les Moluques seguint la ruta occidental dins la demarcació castellana El 1518 fou nomenat capità general de la flota i governador de les…
Emili Huguet i Serratacó
Botànica
Geografia
Geògraf, botànic i edafòleg; fou conegut per Huguet del Villar.
Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista Fou també periodista literari Amb la Geografía general 1907 introduí a la península Ibèrica la terminologia i les tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya de FRatzel El 1914 s’abocà exclusivament a la investigació Descobrí el glacialisme al Sistema Central hispànic 1915-17, i trobà el valor ecètic ecètica , precedent de l’ecologia, amb el qual pretengué d’explicar fets tan sorprenents com la pintura d' El Greco 1928 El 1923 la Mancomunitat el nomenà regent de…
Marià Cañardo i Lacasta
© Fototeca.cat
Ciclisme
Corredor ciclista anomenat el català d’Olite.
Establert a Barcelona el 1920, debutà com a professional el 1926 Amb set victòries s’erigí com el corredor amb més triomfs en la història de la Volta Ciclista a Catalunya 1928-30, 1932, 1935-36, 1939 La primera Volta, l’aconseguí amb l’equip Elvis-Wolber, les dues següents amb el FC Barcelona Entre el 1931 i el 1933 competí com a independent Integrat a l’equip Orbea, guanyà les Voltes del 1935 i el 1936 Fou campió d’Espanya de fons 1930, 1931, 1933, 1936 i guanyà la Volta al País Basc, la Volta a Llevant i el Circuit de Getxo, totes el 1931, el Trofeu Masferrer 1932, 1933, la Volta al …
,
Antoni Barceló i Pont de la Terra
© Fototeca.cat
Història
Militar
Tinent general de l’armada.
De jove actuà com a capità corsari perseguint eficaçment els vaixells pirates algerians que devastaven les costes mallorquines El 1735 fou designat patró del xabec correu entre Barcelona i Palma, càrrec que alternà amb el seu pare Onofre El 1738 li fou atorgat el títol, honorífic, d’alferes de fragata, i el 1756 ingressà a l’armada reial com a tinent de navili efectiu El 1763, en un combat naval, derrotà i féu presoner el pirata algerià Selim, i el 1775 intervingué en el fracassat desembarcament a Alger Ascendit a brigadier de l’armada 1775, prengué el comandament d’una esquadra de trenta…
Luis Carrero Blanco
Història
Almirall i polític castellà.
Ingressà a l’Escuela Naval el 1918, on es diplomà Participà en la campanya del Marroc 1924-26 i, després d’uns anys de servei a la secció de submarins de l’armada, exercí com a professor a l’Escuela Naval En esclatar la Guerra Civil 1936 es refugià a les ambaixades de Mèxic i de França s’incorporà a la zona del general Franco el 1937 i participà en l’ofensiva naval del bàndol franquista al golf de Biscaia El 1941 fou nomenat sotssecretari de la Presidència del govern, càrrec que des d’aleshores li permeté exercir una gran influència en el dictador El 1951 fou nomenat ministre de…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Semitista.
Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, el 1920, amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana Aplegà al Marroc els materials publicats a Textos màgics del nord d’Àfrica 1923 Amb Els textos dels historiadors musulmans referents a la Catalunya carolíngia 1922 inicià l’estudi de les fonts musulmanes referides a Catalunya, que prosseguí a Historiadors aràbics referents a la conquesta catalana 1932 publicat el 1987 Catedràtic d’hebreu a la Universitat de Barcelona des del 1932, malgrat haver guanyat…
Arnau Sescomes
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
La seva actuació començà el 1310, quan era ardiaca de Santa Maria de la Mar El 1312, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, assistí al concili de Tarragona, on llegí la sentència absolutòria de l’orde del Temple Del 1327 al 1334 fou bisbe de Lleida, i el 1334 fou nomenat arquebisbe de Tarragona El 1335 convocà un sínode i inicià una llarga tasca pastoral i política A Tarragona féu construir la capella gòtica anomenada de les Onze Mil Verges, convertida després en baptisteri, i impulsà l’obra del claustre gòtic i el 1341 féu celebrar un sínode provincial En el camp polític…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina