Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Muḥammad Zāhir de l’Afganistan
Història
Rei de l’Afganistan (1933-73).
Assolí el govern en ésser assassinat el seu pare Nādir Shāh 1933 Neutral durant la Segona Guerra Mundial, portà a terme diversos plans de desenvolupament econòmic i cultural del país i hagué de resoldre conflictes fronterers amb l’URSS i el Pakistan i enfrontar-se a contínues lluites faccionals Malgrat que el 1964 instaurà un règim parlamentari constitucional, fou destituït per un cop d’estat i la proclamació de la república el 1973 Abdicà la corona aquest mateix any i s’exilià a Itàlia Després de l’enderrocament del règim dels talibans 2001, amb l’establiment d’un sistema democràtic tutelat…
Abū Zayd Balḫi
Cartografia
Geografia
Geògraf àrab, un dels iniciadors de la cartografia islàmica.
És autor d’una descripció, sovint acompanyada amb mapes en colors, dels climes de diversos països islàmics Ṣuwar al-aqālīm, ‘Formes dels climes’ Deixeble del filòsof al-Kindī, sostingué que els diferents noms aplicats a Déu a l’Alcorà deriven del siríac
Ahmad Shāh Mas’ud
Política
Guerriller tadjik.
Interrompé els estudis d’enginyeria a la Universitat de Kabul per a unir-se al moviment islàmic liderat per Burhanuddin Rabbani, que combaté el règim de Mohamed Daud 1972-78 i posteriorment la intervenció soviètica 1980-91 Esdevingut un prominent cap militar mujahidí rebé l’apellatiu d’ El lleó del Panjshir , fou ministre de defensa durant la presidència de Rabbani 1993-96, i quan aquest fou enderrocat pels talibans es convertí en un dels líders de la guerrilla antitalibana com a cap de l’anomenada Aliança del Nord Fou assassinat dos dies abans dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 en un…
Ǧamāl al-Dīn al-Afḡānī
Filosofia
Història
Literatura
Polític, escriptor i filòsof musulmà.
Ministre de l’emirat de l’Afganistan, durant la guerra per la successió de Dost Muḥammad hagué de fugir a l’Índia 1869, on inicià les campanyes antibritàniques que li comportaren constants exilis fins a la mort Al Caire es posà en contacte amb Muḥammad ‘Abdū i Sa'd Zaglūl, amb els quals forjà el nacionalisme egipci principalment des de la lògia dependent del Gran Orient francès, fundada per ell el 1878 Des d’Europa collaborà en la revista Diyā’ al-Hāfiqayn i en el setmanari 'Urwa al-Wutqā , que, enviat clandestinament a Egipte i a l’Índia, fou portaveu del panislamisme És autor…
Burhanuddin Rabbani
Política
Polític afganès d’ètnia tadjik.
L’any 1963 es graduà en teologia islàmica a la Universitat de Kabul, i hi exercí la docència fins el 1966, que anà a Egipte a ampliar estudis a la universitat islàmica d’al-Azahar d’El Caire, on entrà en contacte amb els Germans Musulmans Graduat el 1968, fou el primer a traduir els llibres de Sayid Qutb, el principal ideòleg de l’islam radical, al persa En tornar a l’Afganistan, es reincorporà a la Universitat de Kabul i hi organitzà la Jamaat al-Islam, equivalent persa o tadjik dels Germans Musulmans, composta bàsicament per membres d’aquesta ètnia En produir-se…
Omar
Política
Líder religiós i polític musulmà.
Estudià en una madrassa i fou probablement clergue rural abans d’unir-se al començament dels anys vuitanta a la insurgència dels mujaidins guerrillers musulmans contra els soviètics, guerra durant la qual perdé un ull Amb el títol de comanador dels fidels, després de la retirada soviètica i la caiguda del règim aliat d’aquests fundà, durant la subsegüent guerra civil entre faccions, el moviment dels talibans , del qual esdevingué líder suprem Es convertí en la màxima autoritat a l’Afganistan quan els talibans prengueren el poder 1996, i imposà una estricta observació de la…
Aḥmad Shāh Durrānī
Història
Primer sobirà de l’Afganistan (1747-73).
En morir Nādir Shāh, Aḥmad Han, cap de la tribu afgana dels abdalís, fundà el regne de Kandahār 1747, es canvià el nom per Aḥmad Shāh i adoptà el títol de durr-i durran perla de les perles Construí un imperi que anava de l’Amu-Darja a l’Indus i del Tibet al Khorasan Envaí diverses vegades el Panjab 1748-52, derrotà el gran mogol, Aḥmad Shāh —que li cedí el Panjab i Caixmir 1752— i s’apoderà de Delhi 1757 En destruir l’any 1761 Pānīpat les forces dels marathes i l’any següent les dels sikhs, afavorí la política britànica a l’Índia El succeí el seu fill Tīmūr Shāh
al-Bīrūnī
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i metge d’origen persa.
El seu nom complet era Abū al-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī Pertanyia a la secta heterodoxa i al grup de la šu'cubiyya pobles no àrabs, defensor de la igualtat de tots els musulmans És autor de llibres d’astronomia i d’astrologia i de Ta'riḫ al-Hind ‘Història de l’Índia’
Stanley A. McChrystal
Militar
Militar nord-americà.
Nomenat general, particià en la guerra del Golf Pèrsic del 1991 i la de l’Iraq del 2003 Al juny del 2009 fou nomenat per comandar la Força Internacional d’Assistència i Seguretat ISAFS i alhora el contingent de forces militars dels EUA que operen a la guerra de l’Afganistan Fou destituït com a general en cap de les forces militars a l’Afganistan pel president Obama després de les seves declaracions sobre la política exterior de la Casa Blanca a l’Afganistan, en les quals criticava el vicepresident Joe Biden i l’assessor en matèria de seguretat de la Casa…
Amān Allāh Khān
Història
Política
Emir de l’Afganistan (1919-29).
Tercer fill de Ḥabīb Allāh Khān, es rebellà contra el seu germà, Naṣr Allāh, successor del seu pare, i prengué el poder 1919 Lluità contra el Regne Unit, amb el qual signà després el tractat de Rāwalpindī 1919 El 1923 es proclamà rei Signà tractats amb Turquia i Rússia i dugué a terme nombroses reformes jurídiques, socials i econòmiques per a modernitzar el país Però aquests intents d’europeïtzació provocaren una reacció violenta per part dels ulemes, que aconseguiren la rebellió d’algunes tribus 1924 El 1928 hi hagué una revolta que l’obligà a abdicar 1929
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina