Resultats de la cerca

Fill d’’Abd al-’Azīz II, ocupà diversos ministeris educació, 1953-60 interior, 1962-75 i a la mort del rei Fayṣāl esdevingué príncep hereu L’any 1982 succeí el seu germanastre Hālid Practicà una política conservadora i prooccidental Donà suport a l’Iraq en la guerra contra l’Iran 1980-88, però el 1990, arran de la invasió de Kuwait, s’alià amb el bàndol antiiraquià en la guerra del Golf Pèrsic Per motius de salut, des del 1995 exercí de fet les funcions de cap d’estat el seu germanastre, el príncep Abdallah

Fill del rei Abd al-Aziz, fou durant quaranta-nou anys governador de la província d’Al-Riyāḍ El 2011 fou nomenat cap de les forces armades i el 2012 príncep hereu Rellevà sovint el seu germanastre, el rei Abdullà I de l’AràbiaSaudita , a causa del seu precari estat de salut, i després de la seva mort el succeí com a rei 23 de gener de 2015 Inicialment designà príncep hereu el seu germanastre Muqrin bin ʿAbd al-ʿAzīz, però l’any 2017 aquest títol passà al fill del monarca  Muhàmmad bin Salman , que el setembre del 2022 fou designat primer ministre en substitució del…

Fill del rei ‘Abd al-'Aziz II, durant el regnat del seu germà consanguini Fayṣāl II fou vicepresident del consell de ministres 1962-75 i príncep hereu de la corona 1965-75 Assassinat Fayṣāl II, el succeí en el tron, la qual cosa el convertí alhora president del consell de ministres Prooccidental, en política interior impulsà algunes reformes moderades, però aviat problemes de salut feren recaure el poder efectiu en el seu germanastre Fahd, que el succeiria en el tron

Tretzè fill del rei Abd al-Aziz, l’any 1961 fou nomenat alcalde de la Meca i el 1963 cap de la Guàrdia Nacional, càrrec que ocupà fins el 2010 A la mort del rei Fayssal 1975, el germanastre d’Abdullà, Khàlid, esdevingué rei i el nomenà segon vice-primer ministre Des d’aquest càrrec esdevingué un destacat defensor de la solidaritat entre els països àrabs i medià en el conflicte entre Síria i Jordània a l’inici dels anys vuitanta En accedir al tron el seu germanastre Fahd  1982 fou nomenat príncep hereu i primer vice-primer ministre Des de la segona meitat de la dècada de 1990 es feu càrrec del…

Membre d’una família regent exiliada, el 1902 succeí el seu pare, l’emir de Najd Les campanyes militars que emprengué li permeteren de fer-se un gran regne a Aràbia, després de la conquesta de les principals ciutats Al-Riyāḍ, 1902 la Meca, Medina i Ǧidda, 1924-25 El 1926 fou proclamat rei d’Al-Ḥijāz i Najd, i el 1932 canvià el nom del regne pel d’AràbiaSaudita La unitat i la independència del seu territori foren reconegudes per les grans potències en una sèrie de tractats del 1927 al 1936 Les riqueses obtingudes de l’explotació petroliera des del 1938…

Fill d’'Abd al-'Azīz II Durant el regnat del seu germà Sa'ud III fou hereu del tron 1953, ministre d’afers estrangers 1953-60 i regent 1963, fins que el succeí per decisió del consell dels ulemes i de l’assemblea consultiva Prometé la modernització del país amb la cooperació dels EUA i de la Gran Bretanya Malgrat el seu inicial distanciament del Caire, després de la guerra araboisraeliana del 1967 ajudà econòmicament els vençuts Assassinat per un nebot seu, fou succeït pel seu germà Hālid

Format a França i als Estats Units, fou cap del cos de seguretat militar 1958-74, agregat militar al Marroc 1974-77, cap de la seguretat nacional 1977-80 i ambaixador a Polònia 1980-84 El 1986 fou nomenat secretari general del Parti Socialiste Destourien i ministre de l’Interior El 1987 substituí Habib Bourguiba  a la presidència de l’estat La gestió de Ben ‘Alī esdevingué aviat autoritària, tot i les promeses d’obertura democràtica inicials Dirigí la repressió especialment contra l’oposició islamista, que justificà per evitar el contagi de la guerra civil a la veïna Algèria, iniciada poc…

Membre de l’exèrcit colonial britànic, assolida la independència del país 1962 fou cap de l’exèrcit de terra i de l’aire 1966-70 El 1971 dirigí el cop d’estat que deposà el president Milton Obote, al qual succeí Dictador d' Uganda , assumí poders creixents i s’acostà a Líbia i a l’URSS Expulsà la població asiàtica del país, cosa que perjudicà l’economia, i instaurà un dels règims més repressius i sagnants de l’Àfrica postcolonial El 1976 s’autoinvestí president vitalici El 1979 l’oposició i l’exèrcit de Tanzània l’enderrocaren, i fugí, primer a Líbia i després a l’Aràbia…

Inicià la carrera acadèmica el 1944, quan ingressà com a estudiant a l’Institut Religiós d’Alexandria, del qual esdevingué professor a la facultat d’Ausol Aldeen el 1968, de la qual el 1985 esdevingué degà El 1972 fou nomenat professor a la Universitat islàmica de Líbia, i posteriorment passà a l’AràbiaSaudita, on dirigí estudis de postgrau a la Universitat islàmica de Medina El 1986 fou nomenat gran muftí d’Egipte, i el 1996 el president egipci Husnī Mubārak el nomenà gran imam de la mesquita d’al-Azhar, una de les posicions més influents de l’islam sunnita i…

Aquest li confià la presidència del consell del Caire i, el 1848, el nomenà representant seu Però ‘Abbās no fou reconegut com a tal fins a l’any següent, a la mort del seu oncle Ibrāhīm Paixà S’oposà a l’europeïtzació del país, però permeté als britànics la construcció del ferrocarril del Caire a Alexandria Mantingué bones relacions amb Turquia el soldà el nomenà paixà i es posà al seu costat en esclatar la guerra de Crimea 1854-55, durant la qual morí assassinat Fou suceït pel seu oncle  Muḥammad Sa‘īd Paixà