Resultats de la cerca

Influït per Nietzsche i en reacció contra el naturalisme, fou un precursor de l’expressionisme, i conreà una visió unitària de poesia, religió i filosofia de signe panteisticoidealista La seva obra més coneguda és Die Kugel, eine Philosophie in Versen ‘L’esfera, una filosofia en versos’, 1909

Estudià a l’Acadèmia de Música de Detmold, on fou deixeble de Hans Heintze i Michael Schneider Assistí als Cursos de Darmstadt impartits per Olivier Messiaen, el qual el considerava el millor intèrpret de les seves composicions per a orgue, i que marcaren molt la seva trajectòria com a compositor Començà la seva carrera professional com a organista de l’església evangèlica alemanya de Santiago de Xile, càrrec que ocupà del 1954 al 1957 En 1957-70 fou organista de l’església luterana d’Hamburg, i des d’aquest darrer any fou professor de la Folkwang-Hochschule d’Essen Estrenà obres…

La seva obra qüestiona la situació de l’obra d’art en el context de la societat de l’objecte destinat al consum massiu Moltes de les seves obres són objectes de consum descontextualitzats, configurats amb colors i mides diferents dels habituals, cosa que provoca variacions de significat El seu treball analitza la naturalesa de la percepció i de l’experiència, el límit entre l’objecte físic i la seva existència mental

Estudià al Conservatori d’Essen i a les universitats de Münster i Berlín, on fou deixeble de J Wolf Entre el 1925 i el 1937 ensenyà al Conservatori d’Essen i des del 1939 ho feu a Berlín Fou membre del senat de l’Acadèmia Prussiana de les Arts Després de la guerra esdevingué director de l’Institut d’Investigació Musical de Kiel i, a partir del 1955, ensenyà també a la universitat d’aquesta ciutat Dirigí la collecció de música alemanya Organum 1950, l’Institut Johann Sebastian Bach de Göttingen 1951-61, la nova edició de les obres de JS Bach d’aquest centre, i l’Arxiu…

Del 1964 al 1967 fou alumna de Mary Wigman a Berlín Fins el 1970 estudià a l’Escola Superior de Dansa Folkwang, dirigida per Hans Züllig En 1970-73 fou ballarina a l’Estudi de Dansa Folkwang, dirigit per Pina Bausch El 1972 inicià la seva carrera coreogràfica a Essen i del 1973 al 1974 fou ballarina al Rotterdam Dans Center El 1975 guanyà el Concurs Coreogràfic Internacional de Colònia, el segon premi al Festival de París i el segon premi al Concurs Coreogràfic de Bagnolet Directora de l’Estudi de Dansa Folkwang del 1975 al 1985, el 1978 rebé el premi Folkwang El 1981 començà a…

Representant de l’expressionisme alemany, revoltat contra tot dogmatisme funcional Sobretot, projectà esglésies, en les quals es destacà Bartning significà, en el moviment expressionista, el caràcter artístic Les seves obres més notables són la Stahlkirche ‘església d’acer’ a Colònia 1928, l' Auferstehungskirche ‘església de la Resurrecció’ a Essen 1930 i diverses capelles evangèliques, amb estructures de fusta prefabricades

Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu Debutà el 1966 a Tel-Aviv, amb La Bohème de Puccini Passà després a la República Federal d’Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d’òpera d’Essen i Hamburg El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York Cavalleria rusticana , de Mascagni, i posteriorment en diversos teatres europeus i americans

El 1930 fou director de dansa de l’òpera d’Essen En les danses per a Perséphone , de Stravinskij, renovà el llenguatge coreogràfic, conferint-li una nova força expressiva El 1934 es traslladà a Anglaterra, on desenvolupà una important tasca pedagògica, i el 1949 tornà a la RF d’Alemanya i organitzà i dirigí nombroses coreografies i espectacles de ballet Prosseguí també la seva tasca pedagògica, i entre els seus deixebles es destaca Pina Bausch

Estudià dansa a la Folkwangschule d’Essen amb Kurt Joos, i a Nova York amb Paul Taylor i José Limón El 1973 creà el Tanztheater Wüppertal, grup amb el qual desenvolupà un tipus de representació escènica —sovint titllada d’heterodoxa— amb elements expressius genuïnament coreogràfics alhora que d’altres de més pròpiament teatrals mim, crit, paraula, etc, mitjançant els quals s’intenta palesar els sentiments i emocions fonamentals de l’home Des del 1983 fou directora artística del Folkwang Tanzstudio d’Essen Entre les seves escenificacions més conegudes hi ha Café…