Resultats de la cerca

Militant del Partit Comunista, s’uní de molt jove a la lluita anticolonialista Graduat en dret i en economia política 1937, ensenyà història en una institució privada Seguidor de Marx, Lenin i Mao, dins el partit  Ho Chi Minh  li assignà el 1941 el comandament de la branca militar, el Viet-minh Organitzà els primers grups de guerrillers i el 1954 derrotà els francesos a Dien Bien Phu 1954 Ministre de Defensa de la República Democràtica del Vietnam, dirigí l’ofensiva contra la República del Vietnam que propicià la creixent intervenció dels EUA en la guerra del …

Als 12 anys ingressà en un monestir i, en ser ordenat, rebé el nom de Huyen Quang el títol honorífic ‘thich’ li fou afegit posteriorment En la seva joventut es féu notar per l’ oposició pública al domini francès Posteriorment s’oposà també als intents dels comunistes d’imposar el control sobre la religió a la República Democràtics del Vietnam, motiu pel qual fou empresonat 1951-54 Establert a la República del Vietnam el 1963, malgrat l’hostilitat del govern fou un dels impulsors i principals dirigents de l’Església Budista Unificada del Vietnam, que…

Anà a Londres 1911 i a París, on esdevingué membre del partit socialista 1917 i participà en la fundació del partit comunista francès 1920 Després d'un viatge a Moscou, collaborà a Canton amb Mikhail Borodin 1925-27 i es relacionà amb altres revolucionaris vietnamites, especialment amb Pham Van Dong Amb el pseudònim de Nguyen Ai Quoc , fundà a Hong-Kong el partit comunista indoxinès i fou empresonat pels britànics 1930 Alliberat, visqué a Xangai, Moscou, Berlín, Tailàndia i la Xina 1940, i sota el nom de Ho Chi Minh organitzà a la Xina la Lliga Vietnamita per a la Independència Viêt-minh i s'…

El 1931 s’installà a Berlín a causa de les simpaties pel partit comunista, per les quals havia estat detingut El 1933, fugint dels nazis a causa del seu origen jueu s’installà a París Destacà per la seva activitat com a periodista gràfic, especialment en conflictes bèllics Realitzà els primers treballs durant la Guerra Civil Espanyola, durant la qual feu algunes de les fotografies més conegudes, com l’anomenada mort d’un milicià al front de Còrdova 1936 i, posteriorment, als escenaris de la Segona Guerra Mundial, els quals publicà habitualment a Life L’any 1947 participà en la fundació de l’…

Professor a Montpeller Les seves obres més importants són L’essence de la manifestation 1963, Philosophie et phénomenologie du corps 1965 i Marx I Une philosophie de la réalité II Une philosophie de l’économie 1976 També ha publicat algunes novelles, entre les quals l'Amour les yeux fermés 1976, que obtingué el premi Renaudot El seu pensament es basa en una filosofia de la vida que pren com a punt de partida Husserl i Heidegger, si bé va més enllà Planteja com la reflexió sobre l’essència d’allò que ell anomena manifestació permet pensar l’essència de l’ésser Les seves darreres obres…

Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant 1952 la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pellícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique 1980, en la qual participà

Exercí a Hanoi el càrrec de vice-résident de França El recull Li gabian 1891, influït pel simbolisme, expressa un enyorament tenyit d’exotisme oriental

Als setze anys s’uní a la guerrilla anticolonial d' Ho Chi Minh , i posteriorment fou reclutat per l’exèrcit del govern profrancès, que el formà com a pilot Després de la divisió del Vietnam, passà a la República del Vietnam del Sud i fou cap suprem de la força aèria sota la dictadura de Ngo Dinh Diem i, després de l’assassinat d’aquest i d’una sèrie de cops i contracops, prengué el poder com a primer ministre 1965-67 i vicepresident de la República de Vietnam del Sud 1967-71 Governà sostingut pels EUA i fou un dels caps més importants de la lluita…

Nacionalista, fou encarcerat pels francesos 1929-36 Entrà al partit comunista i collaborà a crear el Vietminh 1941 Amb la independència del Vietnam, esdevingué ministre d’afers exteriors 1954-61 i primer ministre de la República Popular del Vietnam del Nord 1955-76, i després primer ministre del Vietnam unificat, si bé a partir del 1980 el seu poder minvà

Fou un dels fundadors del partit comunista del Vietnam 1930 i del Viet-minh 1941 Figura important de la República Democràtica del Vietnam, participà 1968-73, com a membre especial de la delegació d’aquesta, en les converses de París El tractat de pau que se'n derivà li valgué el premi Nobel de la pau —compartit amb Henry Kissinger—, que rebutjà Durant el període 1976-1986 fou membre del politburó del partit comunista del Vietnam