Resultats de la cerca

Llicenciat el 1907 a Barcelona, s’hi doctorà el 1908 Professor auxiliar d’histologia i de patologia mèdica a Saragossa 1914 i a Barcelona 1915, adscrit a la càtedra de Martí Vallejo Catedràtic des del 1926, influí sobre diverses generacions de metges Donà una gran importància a l’exploració clínica confirmada per l’anàlisi anatomicopatològica Collaborà en un gran nombre de revistes mèdiques, especialment sobre pneumologia i hepatologia Fou ponent del Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana, el 1932, a Mallorca

Cursà estudis de filologia anglogermànica a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 2006 La seva precocitat literària el portà a guanyar amb disset anys i amb la novella Christian 1983 el premi Sant Jordi del 1982, fet que provocà una certa polèmica Abans havia publicat  Autoretrat 1981, premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat i havia presentat les narracions  Arrelo en el misteri de la pedra 1982, finalista del premi Recull de Blanes Posteriorment ha publicat les novelles  La febre 1985 i Currywurst a l’A16 2016, en format digital Ha traduït Contes d’hivern , d’Isak…

Ordenat sacerdot 1869, fou professor a Manresa, on fundà l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, de la qual fou president fou també catedràtic de Sagrada Escriptura al seminari tarragoní Essent bisbe, tant a Menorca com a Terol, s’ocupà de la restauració artística d’edificis eclesiàstics i propagà algunes congregacions religioses

Professor a Nanterre el 1966, el 1986 passà a la de París-IX Dauphine El pensament se centrà en una primera etapa en l’anàlisi de la noció de consum, entesa com a clau de comprensió de la societat posterior a la Segona Guerra Mundial Sobre aquesta qüestió, les obres més significatives són Le système des objets 1968 —on mostra com els objects tendeixen a constituir-se com a sistema coherent de signes—, La Societé de Consommation 1970 —on mostra com el consum ha esdevingut la moral del nostre temps—, Pour une critique de l’economie politique du signe 1972 i Le miroir de la production 1973 La…

És autor de L’inquiétude religieuse 1901 i 1909, exponent de l’espiritualisme francès filosòfic i literari, Sainte Chantal 1912, Histoire littéraire du sentiment religieux en France 1916-36, Pour le romantisme 1923, La poésie pure i Prière et poésie 1927, on sosté la tesi que la poesia és un fenomen irracional intuïtiu

Germà de Ceferí Cella Jugava de davanter S'inicià al Gràcia 1913-15 i posteriorment milità a l’Espanya 1915-20, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1917 Posteriorment jugà cinc temporades al FC Barcelona 1920-25, amb el qual disputà 123 partits i marcà 17 gols Es proclamà campió de Copa 1922 i fou campió de Catalunya 1922, 1925

Aprengué la tècnica en el taller d’imatgeria religiosa del seu pare, Antoni Capuz i Gil Godella, Horta 1846 — , tot seguint la tradició familiar dels Capuç dels s XVII i XVIII Es perfeccionà a Madrid 1904 i a Roma 1909, a l’Academia Española de Bellas Artes, dirigida aleshores per Josep Benlliure viatjà a París Amb la realització del grup Paolo i Francesca de Rímini —primera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1912—, inspirada en El Bes d’Auguste Rodin, trencà la tradició classicista, i encaminant-se vers unes recerques plàstiques europees creà una obra escultòrica religiosa,…

Fill del també pintor Angel Cabré i Magriñà 1863-1940 Emigrà el 1896 a Veneçuela, amb el seu pare, que fundà del Centro Artístico de Caracas Deixeble dels professors Herrera Toro i Mauri, posteriorment formà part del grup fundador del Círculo de Bellas Artes 1912 Residí a París 1920-30 i estudià a les acadèmies de pintura La Grande Chaumière i la Colarossi En tornar a Caracas exposà obres de la seva etapa francesa Exercí com a director a l’Academia de Bellas Artes de Caracas 1941-46 i l’any següent, exposà al Salón Planchart Obtingué el premi de pintura del Salón de Arte Venezolano 1948 i el…

Nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull, estudià a les universitats de Cervera i Osca i als Estudis Generals de Barcelona, i es llicencià en dret l’any 1839 Del 1841 al 1846 assistí a les classes d’art de la Llotja de Barcelona El 1849 fou nomenat vocal del Consell Provincial de Barcelona Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1848, de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1852 Succeí Pau Milà i Fontanals en la càtedra de teoria i…

Nebot de Pròsper de Bofarull Es llicencià en dret el 1839 Aviat esdevingué deixeble i amic de Josep Arrau i Barba Combaté en les milícies moderades del baró de Meer Publicà Regeneración de la sociedad moderna por la industria, i collaborà amb Joan Cortada i Sala Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1848 Membre, també, de la de Belles Arts de Sant Jordi 1852, succeí Pau Milà i Fontanals en l’assignatura de teoria i història de les belles arts 1857-80 Fou director artístic del Teatre del Liceu des de la seva…