Resultats de la cerca

Es formà sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes i de Miquel Tarradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1986 i de la qual fou professor titular des del 1990 i, des del 2003, catedràtic d’arqueologia La seva activitat de recerca se centrà en l’estudi de la protohistòria de la Mediterrània occidental, particularment en el desenvolupament dels estats ibèrics i la seva dissolució en època romana republicana També treballà sobre la cultura talaiòtica de l’edat del ferro Entre les seves publicacions cal destacar El jaciment protohistòric d’Aldovesta Benifallet i el comerç…

Vida i obra Coincidí al “Diario de Ibiza” amb Isidor Macabich, amb qui fermà una estre-ta amistat Fou processat per un article crític amb la Guàrdia Civil publicat a “El Obrero Balear” 1932 i hagué d’installar-se a Palma Com a copropietari de la Impremta Alfa, publicà trenta-cinc números d’“El Pitiuso” 1945-79, almanac bilingüe que incloïa treballs de recerca i de creació És autor d’un seguit de guies turístiques d’Eivissa i Formentera de gran rigor documental entre el 1946 i el 1959 i de nombrosos estudis d’aspectes populars com Supersticiones ibicencas 1952 i Bon profit El libro de cocina…

Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868 Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal  encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península des del 1871 fins a la jubilació 1907 fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana i altres…

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona Des del seu primer llibre, Contes menorquins 1972, la seva narrativa mostra una clara influència dels models imaginatius del realisme màgic, d’arrel sud-americana, mitjançant la recreació fantàstica de l’escenari històric o folklòric menorquí, la qual cosa representa una renovació de la prosa menorquina Destaquen les obres L’Arcàngel 1973, premi Ciutat de Palma 1972, Un regne per a mi 1976, premi Sant Jordi 1975, El camp de les tulipes i altres narracions 1976, Potser només la fosca 1979, Amb la mort al darrere 1980,…

És llicenciada en filosofia i lletres 1983 i doctora en filologia catalana 1992 per la Universitat de les Illes Balears, on és catedràtica de literatura En collaboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona duu a terme estudis sobre literatura oral i, amb la Universitat de Santiago de Compostella, en el camp de la literatura infantil i juvenil És membre de l’European Research Group on Oral Narrative ERGON i del Grup d’Estudis Etnopoètics IEC, que dirigí en 2007-13, directora del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears GREIB, membre del consell de direcció de la revista…

Vida i obra D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al s XX Ordenat de sacerdot el 1907, desenvolupà una immensa tasca cultural Conreà la poesia en llengua catalana el seu primer poema publicat fou A la Verge Immaculada 1901 i el 1933 es publicà la seva obra poètica més important, Dialectals Mestre de periodistes, fou redactor en cap del Diario de Ibiza i escriví també en El Correo de Ibiza i El Porvenir El seu interès per la llengua catalana es manifestà, així mateix, en les seves collaboracions amb mossèn…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya 1980-88…

Professor del 1969 al 2014 a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, on el 1968 obtingué el títol i el 1993 el doctorat, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes, com ara la University of California Los Angeles i Harvard Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera 1980 Associat des del 1968 amb Josep Antoni Martínez i Lapeña , la seva obra és una de les més reconegudes internacionalment sorgida en l’àmbit dels Països Catalans i comprèn des d’edificis residencials, corporatius…

Vida La seva vocació es despertà en un entorn familiar molt vinculat a la música -el pare fou cantant d’òpera i el germà, Julià, també s’hi dedicà- Realitzà els primers estudis musicals amb els mestres Cardell i Oliver A dinou anys es traslladà a Barcelona, ciutat on residí fins el 1938, i estudià piano amb E Granados i composició amb F Pedrell Acabats els estudis, realitzà una variada activitat professional fou concertista de piano, dedicat especialment a la divulgació d’autors catalans i també de l’anglès Cyril Scott dirigí l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Pau…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1933, publicà aleshores els seus primers versos 1933-36, en català, en diaris i revistes com Diario de Ibiza , L’Almanac de les Lletres  i La Nostra Terra , entre d’altres El 1935 inicià els estudis de lletres, que abandonà en ser destinat al front l’any 1938, però completà magisteri Fou mestre 1942-67, primer a Palma 1942-43 i a Cornellà de Llobregat 1943-46 i després al poble de Sant Miquel, a Eivissa En la seva obra, eminentment poètica i d’un gran rigor formal, s’identificava amb el paisatge i els homes de les Pitiüses en una meditació…