Resultats de la cerca
Es mostren 499 resultats
Juan del Río y González
Economia
Història
Política
Financer i polític.
Durant la guerra de Successió féu importants préstecs a la tresoreria de Felip V, que el creà marquès de Campo Florido 1707 Fou cap de la Tesorería Mayor de Guerra filipista 1707-09, president del Consejo de Hacienda 1709-13 i secretari de finances de Felip V arran de l’expulsió d’Orry 1715 La seva intervenció féu reduir els imposts sobre béns confiscats al País Valencià, que havien provocat el descontentament entre els filipistes valencians El 1717 abolí algunes de les duanes interiors que dificultaven el comerç entre els Països Catalans i Castella
Jaume Ramon Mercader i del Río
Història
Agent polític del Narodnij Komissariat Vnutrennikh Del (NKVD), més conegut per Ramon Mercader.
El 1925 s’establí a Tolosa de Llenguadoc amb la mare i els germans La seva mare, la revolucionària comunista Caritat del Río , l’influí de manera decisiva en les seves conviccions polítiques El 1929 tornà a Barcelona, on treballà com a maître a l’Hotel Ritz Militant de les Joventuts Comunistes, fou empresonat per aquest motiu a València, on li van prendre les empremtes dactilars, que posteriorment revelarien la veritable identitat de Mercader El 1932 o 1933 ingressà voluntari a l’exèrcit republicà, i lluità al front de Bujaraloz durant la Guerra Civil Espanyola Formà el batalló de voluntaris…
Ignacio Jordán de Asso y del Río
Biologia
Historiografia
Dret
Historiador, jurista i naturalista aragonès.
Pertanyia a un llinatge d' infanzones Estudià al collegi de Cordelles de Barcelona Es graduà en arts a Cervera 1760 i en dret a Saragossa 1764 Fou professor de dret a la Universitat de Saragossa i a Madrid El 1776 fou nomenat cònsol a Dunkerque i a Holanda Bona part de les seves obres foren publicades a Amsterdam Retornat a Saragossa, fou membre destacat de la Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País i, per encàrrec d’aquesta, director del jardí botànic i del laboratori químic Publicà Instituciones del Derecho Civil de Castilla 1771, inclòs per reial ordre en el pla d’estudis de la…
Imperio Argentina
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de l’actriu cinematogràfica espanyola Magdalena Nile del Río.
Filla d’andalusos, actuà en el teatre de varietats per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol, fins que fou descoberta per Florián Rey, que la féu debutar en el cinema, amb La hermana San Sulpicio 1927 Treballà en films realitzats a França, a Itàlia, a Alemanya, a Espanya i a l’Argentina, i generalment interpretà papers en comèdies o en films de pseudofolklore andalús El novio de mamá 1934, Nobleza baturra 1935, Morena Clara 1936, Carmen la de Triana 1938, La copla de la Dolores 1947, Café cantante 1951
Oscar Soares Filho Niemeyer
Arquitectura
Arquitecte brasiler.
Estudiant d’Arquitectura a l’Escola Nacional de Belles Arts, inicià la carrera a l’estudi de Lucio Costa, el qual succeí en la direcció de la construcció del Ministeri d’Educació a Rio de Janeiro 1937-45 i amb qui collaborà en el pavelló brasiler a l’Exposició Internacional de Nova York 1939 La seva primera obra personal fou una guarderia a Rio de Janeiro 1937, que denota la influència de Le Corbusier El president brasiler Juscelino Kubitschek li encarregà les seves grans realitzacions un conjunt d’edificis vora el llac Pampulha 1942 i, sobretot, els edificis…
Joaquim Maria Machado de Assís
Literatura
Novel·lista brasiler.
En les seves primeres obres reflecteix encara la influència romàntica Helena 1876, A mão e a luva ‘La mà i el guant’, 1875, Iaiá Garcia 1878 A partir de Memórias póstumas de Brás Cubas 1881 mostra una preocupació creixent per l’anàlisi de caràcters i pel paisatge físic i social de Rio Quincas Borba 1891, Dom Casmurro 1899, Essaú e Jacó 1904
Leopoldo Augusto Bhering Serran
Cinematografia
Guionista cinematogràfic brasiler, més conegut per Leopoldo Serran
.
Estudià dret a la Pontificia Universidade Católica do Rio de Janeiro, on entrà en contacte amb Carlos Diegues, amb el qual, de manera bàsicament autodidacta, esdevingué un dels principals representants del Cinema Novo , amb pellícules com Ganga Zumba 1963, A Grande Cidade 1966 i Bye Bye Brasil 1979 Fou també autor de les reeixides adaptacions de les novelles de Jorge Amado Dona Flor e Seus Dois Maridos 1976 i Gabriela, Cravo e Canela 1983 que dirigí Bruno Barretto, amb el qual també collaborà en el thriller polític O Que È Isso, Companheiro 1997
Vasco Mariz
Música
Musicòleg i diplomàtic brasiler.
Realitzà estudis de cant i composició al conservatori, al mateix temps que estudiava dret a la Universitat de Rio de Janeiro, on es doctorà el 1943 Després de debutar com a intèrpret operístic el 1945 a Les noces de Fígaro , es dedicà a la carrera diplomàtica Serví en la secció cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, exercí d’agregat cultural i ambaixador en nombrosos països i fou delegat a la Conferència General de la UNESCO París, 1970 Els seus estudis se centren en la música brasilera del segle XX, especialment en l’obra d’Heitor Villa-Lobos i altres compositors del…
João Havelange
© José Cruz / ABr - Agência Brasil
Esport general
Nom pel qual és conegut el dirigent esportiu brasiler Jean-Marie Faustin Goedefroid de Havelange.
Fill d'un industrial belga establert al Brasil, es graduà en dret i fins poc abans dels quaranta anys fou un esportista d'elit futbolista del Fluminense primer, i nedador i waterpolista després En aquestes dues disciplines formà part dels equips del Brasil en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 i Hèlsinki 1952, respectivament Al mateix temps, després d'abandonar el negoci familiar, fundà una pròspera empresa de transport A partir del 1958, que esdevingué president de la Confederació d'Esports del Brasil fins el 1973, es dedicà exclusivament al món de l'esport Esdevingut enormement influent,…
Jamelão
Música
Nom amb el qual fou conegut el cantant brasiler José Bispo Clementino dos Santos.
De família molt pobra, treballà en oficis diversos A partir dels anys trenta, començà a cantar com a amateur en sales de ball de Rio El 1947 guanyà un premi en un concurs de cançó que li permeté professionalitzar-se Entrà aleshores a l’escola de samba Mangueira, la més important de la ciutat, de la qual es convertí en el primer cantant Conreà un estil que ell mateix qualificà de “samba romàntica”, caracteritzat per un gran dramatisme, i que popularitzà amb cançons com “Fechei a porta”, “Folha morta”, “Matriz ou filial”, “Exaltaçao a Mangueira”, “Eu agora sou feliz”, “Quem samba…