Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Josep Mascarell i Gosp
Literatura catalana
Escriptor.
Format en el moviment valencianista, publicà poesia Verd i blau , 1949 Baladre, 1959, narracions Joaquim i els seus amics, 1953 De la vall al cim, 1957 i el recull Amics de muntanya 1961 El 1991 se’n publicà la narració Romeu, un camarada , que el 1950 va ser prohibida per la censura tot i haver guanyat un dels premis dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1949
,
Agustí Bru Zaragoza i Ebri
Arquitectura
Matemàtiques
Cristianisme
Arquitecte, eclesiàstic i matemàtic.
Estudià a València arts i teologia És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil , publicat a València el 1738, que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València, juntament amb la tasca de Conrad Rudolf a la portada de la seu
Ramon d’Abadal i Calderó
© Fototeca.cat
Política
Dret
Polític i advocat.
L’any 1899 fou elegit diputat conservador per Vic, però al congrés es declarà regionalista Membre directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundació 1901, fou president de l’Ateneu Barcelonès 1902 i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i regidor de Barcelona 1903 i 1911 Fou elegit senador per Barcelona 1907-18 El 1917, a Barcelona, presidí l' Assemblea de Parlamentaris i el mateix any ingressà a la comissió d’acció política de la Lliga Regionalista, que presidí des de llavors fins al 1936 El 1924 fou elegit degà del Collegi d’Advocats de Barcelona, però, el 1926,…
Josep Folc Cardona-Borja i d’Erill
Història
Militar i polític, conegut també per Sanç Roís de Liori.
Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, primer marquès de Castellnou Primer comte de Cardona amb grandesa d’Espanya, títol atorgat per l’arxiduc Carles d’Àustria el 1707 i reconegut per Felip V el 1727 príncep de Cardona i del Sacre Imperi des del 1716, almirall d’Aragó, comanador d’Alcalà a Xivert i després lloctinent de l’orde de Montesa Fou ambaixador de Carles II d’Espanya a Viena Hi conegué l’arxiduc Carles d’Àustria, proclamat rei, més tard, pels catalans El 1705 fou nomenat, per aquest, lloctinent de valència i, com a general de Consell de Guerra, l’acompanyà a les…
Manuel Ferrandis i Irles
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Estudià a la Universitat de Madrid i fou deixeble de l’arabista Francisco Codera Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1890, exercí professionalment a l’Arxiu General d’Alcalá de Henares i a l’arxiu de Lleida Posteriorment ocupà plaça de bibliotecari a Tarragona, a Castelló de la Plana 1896, a la Biblioteca Nacional de Madrid 1896 i a la de la Real Academia de la Historia 1898 Retornà al País Valencià, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València 1901 i inicià la publicació d’estudis històrics sobre les comarques de Castelló a l’Edat Mitjana Entre aquests destaquen…
Manuel Betí i Bonfill
Historiografia catalana
Eclesiàstic, historiador i erudit.
Format al Seminari de Tortosa, s’inicià en la metodologia històrica sota la influència de R O’Callaghan El seu coneixement de la història acadèmica i l’accés a la rica documentació local li permeté elaborar estudis rigorosos de caràcter positivista En aquest sentit, la seva destinació com a rector a Cinctorres, Morella i Sant Mateu li facilità el contacte amb arxius pràcticament desconeguts i amb abundants materials de l’època medieval La seva obra investigadora, centrada en l’art i les institucions medievals –amb especial dedicació a les cartes de poblament– del nord del País Valencià,…
Domènec Fletcher i Valls
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Director del Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València 1950-82, dugué a terme un treball investigador que abastà des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, especialment la cultura ibèrica i la seva epigrafia Des dels anys universitaris i com a alumne de Ll Pericot mantingué contactes i collaborà amb el SIP, que poc abans havia fundat I Ballester Llicenciat a la Universitat de València el 1934, s’incorporà a la Universitat de Madrid per fer el doctorat, la qual cosa li permeté entrar en relació amb H Obermaier i A García y Bellido…