Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Joana d’Àustria
Història
Princesa de Portugal, filla petita de l’emperador Carles V.
El 1552 fou casada amb el seu cosí germà el príncep hereu Joan de Portugal, fill de Joan III Vídua el 1554, tornà a Castella i fou nomenada lloctinent general de les corones de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó durant l’absència del seu pare i del seu germà Felip 1554-59, i donà minucioses instruccions al lloctinent de Catalunya García Álvarez de Toledo Fou també consellera i amiga de les reines Isabel de França i Anna d’Àustria, cunyades seves D’una gran i severa religiositat, fundà, aconsellada per Francesc de Borja, duc de Gandia, el convent de Las Descalzas Reales, a Madrid, on…
Eva Osinska
Música
Pianista polonesa.
Estudià al Conservatori de Varsòvia i posteriorment es traslladà a París, on fou deixebla de Vlado Perlemuter i de Suzanne Roche L’any 1972 obtingué el premi extraordinari de piano al conservatori de la capital francesa, i poc després guanyà el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols i el Concurs Internacional de Piano de Jaén Gran amiga d’Arthur Rubinstein, amb aquest músic treballà l’obra de F Chopin, de la qual és una destacada especialista Ha enregistrat la integral de l’obra per a piano del compositor polonès També ha interpretat molta música de cambra i ha…
Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces
Literatura catalana
Escriptor.
Féu estudis d’arquitectura i lleis Cofundador 1908 i secretari 1909 de la Joventut Valencianista de València, fou un dels animadors de la de Barcelona, des d’on, amb Miquel Duran i d’altres, mirà de catalanitzar el regionalisme valencià Collaborà a La Veu de Catalunya , D’Ací i d’Allà , Llegiu-me , Las Provincias , etc Amb DMartínez i Ferrando o sol, traduí al català diverses novelles Publicà els reculls poètics Breviari romàntic 1913 i Flames 1918, la novella curta Somni de ciutat 1915, El poema de Rosa Maria 1918 i l’assaig La vida del libro 1934 Altres obres seves foren Del viure paradoxal…
Teresa de Jesús Jornet i Ibars
Cristianisme
Religiosa.
Filla d’una família pagesa, féu la carrera del magisteri i exercí de mestra a Argençola Ingressà 1870 en la congregació de carmelitanes descalces missioneres, fundada pel seu oncle Francesc Palau, de la qual fou visitadora fins el 1872 En morir aquest, tornà a la vida seglar, però el xantre d’Osca Sadurní López l’encaminà cap a l’apostolat dels malalts el mateix 1872, a Barbastre, amb la seva germana Maria i una amiga, es constituïren comunitat de germanetes, i l’any següent obriren el primer asil a València germaneta dels malalts desemparats Fou beatificada per Pius XII el…
Ramon Dachs
Literatura catalana
Poeta i bibliotecari.
Autor d’una sèrie d’obres de signe experimental, que participen de la creació pura, la intertextualitat generativa, la traducció i el mestissatge interdisciplinari Fosca endins 1993, Poemes mínims 1995 segona edició ampliada, 2001, Cima branca 1995, Quadern rimbaldià 1996, Llibre d’amiga 1998, Blanc 1998, Escriptura geomètrica, escriptura fractal 1999, Fulgor 2002 i Ut pictura poesis 2005 En definitiva, aquestes obres pertanyen a un cicle total articulat en tretze seccions La tretzena part, una reescriptura del conjunt, ha estat publicada a Mèxic, en la versió de l’autor el 2001…
Clara Zetkin
© Fototeca.cat
Història
Política
Revolucionària comunista alemanya d’origen polonès.
El seu nom de soltera era Clara Eisner Estudià a Leipzig, on establí contactes amb el SPD, en el qual ingressà el 1881 Començà a collaborar en el diari socialista Der Sozialdemokrat Fou una destacada feminista presidenta de l’organització socialista de les dones alemanyes i responsable del secretariat femení de la Internacional El 1892 fundà el diari Gleichheit ‘Igualtat’ El 1914 fou l’única responsable del SPD que se solidaritzà amb la crida internacionalista de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg Empresonada per la seva oposició a la guerra, fou una de les impulsores de l' espartaquisme…
Vatatza de Ventimiglia
Història
Filla de la princesa Eudòxia Làscaris.
Dama de companyia i amiga d’Elisabet d’Aragó, reina de Portugal, restà implicada en la política peninsular, des de Castella sobretot, com a instructora de la reina Constança i protectora del nen Alfons XI, i jugà les cartes divergents dels regnes de Catalunya-Aragó, Castella i Portugal de mà de Jaume II, Ferran IV i DionísI, per mitjà d’ambaixadors i d’una notable correspondència epistolar sobre tots els temes polítics del moment A l’etapa següent, vídua de Martim Anes i sobrevivint a l’única filla, Vatatza, es dedicà a obres de pietat i al misticisme, juntament amb la reina…
Marguerite Marie Charlotte Long
Música
Pianista i pedagoga francesa, figura cabdal de la pedagogia musical francesa del segle XX.
Després d’estudiar al Conservatori de Nimes, T Dubois la dugué a París, on estudià amb Tissot i AF Marmontel, que li inculcà l’art de la pedagogia El 1893 debutà a la Sala Pleyel, però no tornà a actuar fins deu anys més tard, amb un gran èxit, en els Concerts Lamoureux El 1906 es convertí en professora del Conservatori de París i elaborà un mètode d’ensenyament, publicat el 1963, en el qual concedia una gran importància a la digitació, a les gammes i a la famosa posició corba dels dits, condicions essencials de l’escola pianística francesa Fou amiga i intèrpret de C Debussy i M…
Magda Tagliaferro
Música
Pianista i professora brasilera.
De pares francesos, quan tenia tretze anys la seva família retornà al país d’origen Al Brasil ja havia començat la seva formació musical, que prosseguí al Conservatori de París com a alumna d’AF Marmontel G Fauré, aleshores director del centre, quedà tan impressionat amb la seva manera de tocar que li demanà d’acompanyar-lo en les gires per tal d’interpretar les seves obres Tagliaferro, que també fou deixebla d’A Cortot, portà a França una vida brillant, i fou amiga i collaboradora dels millors compositors i intèrprets Abans de la Segona Guerra Mundial fou professora del…
Jean Fonda
Música
Nons amb què és conegut el pianista francès Jean-Pierre Fournier.
Fill del cèlebre violoncellista Pierre Fournier , estudià piano amb Madame Obolenska, pianista russa exiliada a París i amiga de la família També es formà amb Nikita Magaloff a Ginebra i amb Alfred Cortot, però mai no arribà a inscriure’s en un centre d’estudis oficial El 1958 debutà com a solista a Alemanya, però guanyà fama com a intèrpret de música de cambra, formant duos amb el seu pare i trios amb aquest i el violinista Pierre Amoyal També actuà amb Jean-Pierre Wallez, i el compositor hongarès Janos Sólyom li dedicà el seu Concert per a piano i orquestra Convidat habitual d…