Resultats de la cerca

Després dels estudis superiors de castellà i català a Montpeller, fou nomenat professor de castellà a Perpinyà 1963-65, a Nimes 1965-67 i a l’escola de Mestres de Perpinyà 1969, esdevinguda Institut Universitari 1990, on ensenyà el castellà i produí nombrosos reculls pedagògics bilingües Secretari perpetu de la secció catalana dels Jocs Florals del Rosselló 1967, lletrista de Jordi Barre, cantant nord-català de renom, és sobretot autor de novelles i de poesia Els seus primers poemes foren publicats en 1970-71 a l’ Almanac Català del Rosselló  i en la revista Sant Joan i Barres…

Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà

Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de gups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantans, especialment a Gisela Bellsolà

Anomenat Aydid , ‘el que no és dèbil’ o ‘el que no es deixa insultar’, fou pastor en la seva joventut, rebé una formació militar a Itàlia i durant la dècada dels anys cinquanta fou cap de la policia colonial de Muqdiisho Instructor militar sota les ordres de l’URSS, estigué a la presó durant sis anys i comandà grups guerrillers en la guerra d’Etiòpia 1977-78 fins que Barre l’envià com a ambaixador a l’Índia Uns anys després s’afegí a l’oposició i dirigí els atacs que foragitaren el dictador de Muqdiisho En la subsegüent guerra de clans, Aydid capitanejà l’Aliança Nacional Somali

Fill de refugiats catalans, passà tota la infantesa a Perpinyà, on treballà i visqué Professor de sociologia de l’art a l’Escola de les Belles Arts de Perpinyà, collaborà al diari L’Indépendant i publicà una biografia de Jordi Barre 1985 És coautor del llibre Vous avez la mémoire courte 1981 També cal destacar un recull poètic, Sense recança de l’escalp 1987 i una sèrie de fascicles Atac del virus 1991, Ramellet vivesià 1992, Sasha Stone el fotògraf sense rostre 1992, Paisatge interior d’un tictic saltamarges 1994, La Guiguita 1995, La llet no m’emborratxa 2001 i L’extraordinari…

Es doctorà el 1960 a la Universitat de Düsseldorf, on fou adjunt del departament de microbiologia 1962-65 Continuà la seva carrera científica i docent al Children’s Hospital de Filadèlfia 1966-69, a l’Institut de Virologia de la Universitat de Würzburg 1969-72, a l’Institut de Virologia Clínica de la Universitat d’Erlangen-Nuremberg, del qual fou president 1972-77 i a l’Institut de Virologia de la Universitat de Friburg 1977-83, que també presidí Del 1983 al 2003 fou director científic i president del consell d’administració del Centre de Recerca Alemany per al Càncer de Heidelberg, del qual…

Estudià ciències polítiques, dret, economia i sociologia a París Posteriorment, abans de graduar-se 1961-63 per l’École Nationale d’Administration ENA, fou assistent d’Herbert Marcuse a la Universitat de Brandeis Estats Units Ocupà diversos càrrecs diplomàtics Hong Kong, Pequín, Londres i oficials de caràcter cultural, entre d’altres el de delegat de la UNESCO a París 1990-94 Autor de més de seixanta llibres, l’èxit li arribà amb la novella  Le sac du palais d’été 1971, premi Renaudot, d’ambient xinès, i s’especialitzà en un tipus de narració brillant i plena de referències culturals, sovint…

Estudià medicina i ciències naturals a les universitats de Poitiers i París Es llicencià en ciències el 1955, treballà com a professor auxiliar de fisiologia de la Sorbona i el 1960 es doctorà Durant la dècada de 1960 dugué a terme una intensa activitat al departament d’investigació vírica del Medical Research Council de Carshalton Londres, a l’Institut de Virologia de Glasgow Escòcia i com a director de l’Institut du Radium, conegut més tard com Institut Curie Fou cap de la unitat de virologia de l’Institut Pasteur de París 1972-2000, institució que dirigí 1991-97 Fou membre del Centre…

De nom de soltera Simone Annie Jacob A causa del seu origen jueu, el 1944 la Gestapo l’arrestà juntament amb la seva família Deportada a Alemanya, fou internada al camp de concentració d’ Auschwitz  amb la seva mare, que hi morí, i una germana Un cop alliberada, es graduà en dret a l’Institut d’Études Politiques i obtingué el títol de jutge 1956 Posteriorment treballà durant set anys a l’administració penitenciària, on lluità per millorar les condicions de les presons Més tard, exercí alts càrrecs en el ministeri de Justícia i el 1970 fou nomenada secretària general del Consell Superior de la…

Fill d’un inspector francès destinat a l’Alemanya ocupada per França després de la Primera Guerra Mundial, durant la Segona Guerra Mundial s’uní a la resistència contra els nazis Es graduà per l’École Nationale d’Administration ENA l’any 1951, i posteriorment ingressà al cos d’inspectors de finances Incorporat al govern d’Edgar Faure 1955, el 1956 fou elegit diputat pel conservador Centre National des Indépendants et Paysans CNIP Proclamada la V República 1958, fou nomenat secretari al Ministeri d’Economia dels governs de De Gaulle i Michel Debré Després de l’escissió del CNIP, restà amb els…