Resultats de la cerca

Catedràtic a la Universitat de Barcelona, a la qual s’incorporà el 1914 Encarregat per la Junta de Museus de l’organització del Gabinet Numismàtic de Catalunya, des del 1932 treballà en el muntatge del Museu Numismàtic considerat un dels millors d’Europa Com a investigador, cal remarcar l’estudi de les monedes de l’Empúries grega, publicat en les monografies D’una troballa de monedes emporitanes i la possible cronologia de les monedes d’Empúries 1933, Les dracmes emporitanes 1933, Les monedes emporitanes anteriors a les dracmes 1934

Viu i treballa a Nova York i Gant El seu treball se centra en l’anàlisi del paper dels mitjans de comunicació en la configuració de la cultura, la història i la realitat A la Documenta X del 1997 mostrà Dial H-I-S-T-O-R-Y 1995-97, una videoinstallació que recull una exhaustiva cronologia dels segrests aeris, on denunciava l’espectacle mediàtic i l’impacte de les imatges en les nostres sensacions, coneixement i memòria L’any 1998 el Centro Galego de Arte Contemporánea presentà una exposició sobre el seu treball

Estudià les colonitzacions Fenicios y carthagineses en Occidente , 1942 Hispania graeca , 1948 i l’art i l’arqueologia ibèrics La Dama de Elche , 1943 La arquitectura entre los iberos , 1945 i altres treballs, on defensà una cronologia molt baixa de la cultura ibèrica, avui poc seguida Posteriorment es dedicà sobretot a l’època romana a la península Ibèrica Esculturas romanas de España y Portugal , 1949 Arte romano , 1955 i féu edicions de divulgació de les fonts escrites, com España y los españoles hace dos mil años según la Geografía de Strabón 1945 i La Península Ibérica en…

El 1754 passà a Madrid i després a París 1764 com a agregat de l’ambaixada d’Espanya, on entrà en relació amb els cercles de D’Alembert i de Voltaire El 1772 retornà a Pedrola Prototipus d’aristòcrata illustrat, milità en el partit aragonès contrari als golillas Floridablanca, per tal d’allunyar-lo, l’envià d’ambaixador a Torí 1779-83 A partir del 1761 intentà de reduir la mitologia grega a un cos d’història i cronologia, motiu pel qual es posà en contacte amb Gregori Maians i Siscar És autor d’un Diario , que continuà fins pocs dies abans de morir

Estudià a Itàlia, i quan tornà a Constantinoble aconseguí les més altes dignitats eclesiàstiques Es relacionà amb els protestants sobretot amb els calvinistes i es mostrà tolerant amb llur doctrina Nomenat patriarca d’Alexandria 1602, ocupà després la seu de Constantinoble 1621 Prosseguí les relacions amb els protestants, protegí vivament l’hellenisme i emprengué notables reformes entre les quals la supressió de la vella cronologia bizantina Acusat de patriota i de desviacionista —potser per les constants intrigues dels jesuïtes—, fou escanyat per ordre del soldà Sembla ésser l’…

Catedràtic de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 El seu treball d’investigació s’ha centrat en la teoria de la interpretació arqueològica, en l’arqueoecologia mediterrània entre el IV i el I millenni aC i en la prehistòria recent del sud-est de la península Ibèrica i les Illes Balears Entre les seves publicacions destaquen La “cultura” de El Argar Un modelo para el estudio de las formaciones sociales prehistóricas 1983, Arqueología de Europa, 2250-1200 aC Una introducción a la edad del bronce 1992, en collaboració i Cronología de la Prehistoria Reciente de la…

Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau, dugué a terme una tasca cívica i pedagògica al Centre Montserrat-Xavier i a l’Escola Tècnica Professional d’Hostafrancs —de la qual fou un dels fundadors el 1940—, institucions vinculades a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de les Congregacions Marianes, que dirigí durant molts anys, i que el 1993 adoptaren conjuntament el nom d’Escola Joan Pelegrí Guardonat en diversos jocs florals de l’exili, publicà, entre altres obres, La premsa en català 1920-1960 1962, Tres dimensions educacionals 1968, Combat per la fe 1969, Cronologia dels Països Catalans…

Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà,…

En acabar els seus estudis a l’acadèmia d’arquitectura de Berlín, participà en diverses excavacions arqueològiques a Olímpia i Orcomen, a Grècia, entre el 1877 i el 1881 Des del 1882, collaborà en els treballs arqueològics de Troia, primer, sota les ordres de Heinrich Schliemann 1882-90 i, després, n'assumí la direcció 1890-94 Publicà els resultats de les seves campanyes a Troia und Ilion ‘Troia i Ílion’, 1902 Fou en aquesta obra en què, a partir de l’estudi de l’estratigrafia i de la comparació dels materials troians amb els apareguts en altres jaciments grecs de cronologia…

Clergue i conseller del rei Enric IV, acompanyà sovint el monarca, del qual fou un defensor culpà els nobles dels mals del regne i defensà la legitimitat de la filla del rei Autor de la Crónica de Enrique IV , fou detingut, destruïda la seva obra i condemnat a mort, de la qual s’escapà per la seva condició de clergue En refer la crònica, fins el 1468 la seva cronologia és molt deficient a partir d’aquell any és més detallada i segura És una obra útil per a l’estudi d’aquell regnat, bé que l’abús de retòrica i l’erudició eclesiàstica li lleven amenitat Contrasta amb Alonso de…