Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Guillem Pere de Ravidats
Cristianisme
Bisbe de Roda i primer bisbe de Lleida després de la conquesta.
Abans d’ésser bisbe de Roda 1143 havia estat ardiaca d’aquella seu El 1148, en virtut de la creença que el bisbat de Roda era la continuació de l’antic de Lleida, fou pactat entre els comtes Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d’Urgell que, un cop conquerida Lleida, seria donat el seu bisbat a Guillem Pere, de Roda, com succeí tot just conquerida la ciutat 1149 El mateix any, Ramon Berenguer IV li concedí totes les mesquites amb llurs béns per a convertir-les en esglésies, com féu tot seguit amb la mesquita major, que convertí en la catedral S'esforçà en l’endegament de Lleida en l’aspecte de…
Nicolai Hartmann
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Marburg, Colònia, Berlín i Göttingen Interessat per la fenomenologia de Husserl, fonamentà un nou realisme crític a Grundzüge einer Metaphysik der Erkenntnis ‘Trets fonamentals d’una metafísica del coneixement’, 1921 i Ethik 1925 coordinà la idea kantiana del deure amb la teoria aristotèlica de la virtut El seu darrer i més important grup d’obres, Das Problem des geistigen Seins ‘El problema de l’ésser espiritual’, 1933, Zur Grundlegung der Ontologie ‘Per a una fonamentació de l’ontologia’, 1935, Möglichkeit und Wirklichkeit ‘Possibilitat i realitat’, 1938, Der Aufbau der realen…
Cruz Martínez Esteruelas
Història
Polític i advocat de l’estat.
La seva formació política a FET-JONS li serví per a fer carrera professional dins els màxims organismes del partit i l’administració pública durant el franquisme Fou director general de patrimoni de l’estat 1962-65, assessor jurídic de FET-JONS 1964-67, conseller nacional 1967-72, delegat nacional d’associacions 1968-69 i ministre de Planificació del Desenvolupament 1973-74 i d’Educació 1974-75 La seva condició jurídica l’habilità per a intervenir dins el Consejo Nacional del Movimiento en la comissió encarregada de la ponència d’actualització política que culminà amb l’aprovació de la Ley…
Wilhelm Dilthey
Wilhelm Dilthey
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof neocriticista alemany.
Intentà de completar l’obra de Kant amb una gnoseologia de les ciències de l’esperit i una crítica de la raó històrica separà radicalment, per llur contingut, les ciències de l’esperit i les ciències de la natura, i instaurà el mètode de l’autognòsia Selbstbesinnung , segons el qual són determinades les condicions de la consciència que permeten, amb una validesa universal, l’elevació de l’esperit a un nivell d’autonomia Negà tant el coneixement metafísic com el naturalisme i, cercant de superar un relativisme historicista, s’orientà cap a una filosofia de la vida La seva obra fonamental és…
Jean-Baptiste Say
Economia
Economista francès.
Difongué les idees de Smith al continent europeu Després de la lectura de Wealth of Nations publicà el seu Traité d’économie politique 1803, que tingué cinc edicions Dificultats amb Napoleó en retardaren la segona edició, i dirigí una filatura de cotó a Auchy-les-Hesdins, fet que li permeté de viure una experiència empresarial El 1816 explicà un curs d’economia política a l’Ateneu i l’any 1819 li crearen un curs d’economia industrial al Conservatori d’Arts i Oficis Publicà el seu Cours d’économie politique , en 6 volums, entre el 1828 i el 1829 L’any següent fou nomenat professor d’economia…
Maria del Tura de Bolòs i Capdevila
Geografia
Geògrafa.
Nascuda en una família d’intellectuals i científics olotins, és filla del farmacèutic i botànic Antoni de Bolòs i Vayreda i germana del botànic Oriol de Bolòs Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1953 i es doctorà a Madrid el 1966 amb una tesi que fou publicada, en les seves parts fonamentals, a La comarca de Olot Estudio de geografía regional 1978 Fou professora de geografia física a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964 i catedràtica —la primera d’aquesta especialitat a una universitat de l’Estat espanyol— des del 1981 fins a la seva jubilació 1991 El 1969…
Jesús Maria Bellido i Golferichs
Biologia
Metge, veterinari i polític.
Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia a Saragossa 1914 i a Granada 1918, i després de farmacologia i terapèutica a Barcelona 1929 Collaborà intensament amb August Pi i Sunyer, amb el qual fundà l’Institut de Fisiologia Membre de la Societat de Biologia de Barcelona l’actual Societat Catalana de Biologia des de bon començament, arribà a ésser-ne president 1919-20 i dirigí l’escola de sordmuts i subnormals a Villa Joana La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1925 versà sobre…
Joan Pla i Agustí
Música
Oboista i compositor català.
El 1747 exercia d’intèrpret a Lisboa, on causà una bona impressió com a virtuós d’oboè i saltiri Abans del 1751 estigué al servei del rei de Portugal, però abandonà el país en ser-li denegat un augment de sou Al final del 1751 sojornà a París, on tocà al Concert Spirituel Les seves interpretacions i composicions foren molt aplaudides pel públic francès Al mes de març del 1753 es trobava a Londres Allí organitzà sis spiritual concerts , conjuntament amb el seu germà Josep i el violinista Passerini, i el 1754 publicà la primera edició de les seves obres Treballà en l’orquestra de la cort del…
George David Tilman
![](/sites/default/files/media/FOTO2/G_David_Tilman.jpg)
G. David Tilman
© Oregon State University
Ecologia
Ecòleg nord-americà.
Graduat en zoologia 1971 i doctorat en ecologia 1976 a la Universitat de Michigan, des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat de Minnesota, d’on ha estat professor titular 1984-96 i, des d’aquest darrer any, catedràtic És també professor visitant de diverses universitats, com la de Princeton i Califòrnia Santa Barbara, d’on és professor des del 2012 Dedicat a l’ecologia botànica, ha construït una teoria de la competència pels recursos entre les plantes a partir d’experiments realitzats a la reserva científica de l’ecosistema de Cedar Creek de la Universitat de Minnesota de la qual…
Amadeu VIII de Savoia
Història
Comte (1391-16) i duc (1416-40) de Savoia, fill i successor d’Amadeu VII.
L’any 1416, l’emperador Segimon I li atorgà el títol ducal, al mateix temps que li reconeixia el domini sobre la ciutat de Ginebra L’extinció de la branca dels Savoia-Acaia 1418 posà a les seves mans els territoris d’Itàlia amb Torí com a capital, on creà la universitat, i li donà la possibilitat d’aprofitar-se de les guerres internes de França i les guerres entre els estats italians Aquesta expansió territorial fou acompanyada de l’estructuració administrativa i legislativa, que es concretà en els Drecreta seu Statuta 1430 El 1434 deixà part del govern ducal al seu fill, Lluís I…