Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
Manuel Marchena Gómez
Dret
Jurista canari.
Fill d’una mestra i d’un oficial de la Legió destinat a Al-Aaiun, ciutat de l’antiga colònia espanyola que actualment és el Sàhara Occidental, es llicencià en dret per la Universitat de Deusto 1981 i es doctorà a la Universitat de La Laguna, a Tenerife 1991 El 1985 accedí per oposició a la carrera judicial com a fiscal Fou successivament fiscal de l’Audiència de Las Palmas 1985-92, de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 1992-94 i 1996-2003, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid 1994-96, i fiscal en cap de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l…
Baltasar Garzón Real
Política
Dret
Jutge andalús.
Poc després de ser destinat a Madrid, a l’Audiència Nacional 1988, inicià una trajectòria marcada per casos d’evidents connotacions polítiques que el convertiren en el jutge més mediàtic de l’Espanya postfranquista, com ara la investigació de la trama antiterrorista illegal dels Grupos Antiterroristas de Liberación GAL o la detenció de vint-i-cinc independentistes catalans poc abans dels Jocs Olímpics del 1992 operació condemnada el 2004 pel Tribunal Europeu de Drets Humans Al principi del 1993 obtingué l’excedència judicial per a concórrer com a candidat del PSOE en les…
Santiago Vidal i Marsal
Política
Dret
Jutge.
Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, treballà com a advocat laboralista del 1979 al 198 9, any que aconseguí plaça de jutge, càrrec que exercí al jutjat de primera instància d'Arenys de Mar 1990-1991, on s’especialitzà en dret penal, i a Sabadell des del 1992 El 1997 fou nomenat titular del jutjat penal número 3 de Barcelona Ha exercit, o exerceix encara, la docència al Collegi d’Advocats de Sabadell, a la UAB, a la Universitat de Barcelona, al Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a l’Escola de Policia de Catalunya…
Georg von Schönerer
Història
Polític austríac.
Elegit diputat el 1873, perdé aquesta condició i la de noble, el 1888, per sentència judicial motivada per l’assalt al diari Neues Wiener Tagblatt Recuperà el seu escó el 1897 Propugnà la incorporació d’Àustria a Alemanya en forma de federació
Pasqual Sala i Sánchez
Dret
Jurista.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, s’especialitzà en dret administratiu i ingressà en la carrera judicial el 1961 Als anys setanta fou un dels integrants de Justicia Democrática, organització professional de juristes creada per afavorir la democratització de l’Estat espanyol en l’àmbit de la judicatura, i després del franquisme formà part de Jutges per la Democràcia, creada el 1984 amb uns objectius semblants Nomenat el 1982 pel Congrés dels Diputats membre del Tribunal de Comptes a proposta del PSOE, el 1986 s’incorporà al Tribunal Suprem, i el 1990 fou nomenat …
Josep Anton Carrégalo i Sancho
Literatura catalana
Narrador i erudit.
Funcionari judicial a Montblanc, és autor dels reculls de narracions Espurnes 2002 i A soca d’orella 2003 Coordinà l’estudi etnològic Monroyo El hábitat disperso las masías i tingué cura de l’edició del recull de literatura popular Mont-roig El patrimoni immaterial La literatura oral 2007
Adalbert
Cristianisme
Clergue.
Les seves possessions als comtats de Besalú i de Girona, que compartia amb els seus germans, foren confirmades el 944 per Lluís d’Ultramar amb immunitat judicial, tributària i de policia Es tracta, segurament, d’un canonge de Girona 947 que el 957 capitanejà la rebellió que bandejà el comte Guifré de Besalú del seu castell i l’occí mentre fugia
Henry Campbell-Bannermann
Política
Polític britànic.
Diputat liberal des del 1868, fou ministre de la guerra amb Gladstone 1886 i 1892-95 Líder dels liberals, els orientà en un sentit progressista, i s’oposà a la guerra contra els bòers Primer ministre 1905-08, féu votar la Trade Disputes Act 1906, per la qual les activitats sindicals eren excloses de l’acció judicial Preparà l’autonomia de Sud-àfrica
André Cayatte
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Llicenciat en dret i novellista, es destacà pels seus films de problemàtica judicial, entre altres Justice est faite 1950, Nous sommes tous des assassins 1951, Oeil pour oeil 1956, Le passage du Rhin 1960, Le glaive et la balance 1962, Mourir d’amour 1970, Vérédict 1974, La raison d’État 1979 Des del 1980 filmà només per a la televisió Retorno a Cherchell 1982
Tomàs Maestre i Pérez
Metge.
S'establí a Múrcia, on es distingí en la lluita contra el còlera, en l’epidèmia del 1885 El 1894 s’establí a Madrid, on ocupà, més tard, la càtedra de medicina legal de la universitat Publicà estudis sobre dactilografia, l’allegat Un error judicial 1905 i una Introducción al estudio de la psicología positiva 1905, i estrenà l’obra teatral Los degenerados 1896