Resultats de la cerca

L’himne cinquè del Peristephanon de Prudenci, i sobretot una Passió tardana, donen alguns trets de la seva vida, barrejats amb molta fantasia A l’indret del martiri, localitzat al barri de la Roqueta de la ciutat de València, li fou erigida una basílica Sant Vicent de la Roqueta , que fou renovada pel bisbe Justinià ~531-546 El seu culte esdevingué molt popular a tota l’església visigòtica i mossàrab, al nord de l’Àfrica i a les Gàllies Rebé un notable impuls a l’època de la conquesta cristiana, sobretot quan el seu cos fou traslladat al monestir de Castres Llenguadoc Una…

Vida i obra Era fill d’un adroguer gironí Publicà el llibre Jardín de María plantado en el principado de Cataluña , editat tres vegades el 1657 a Barcelona, el 1772 a Girona i, una altra vegada a Barcelona, el 1949, amb una nota preliminar d’E Junyent, conservador del museu episcopal de Vic Aquesta obra, la més coneguda i interessant de Camós, fou el fruit de la pelegrinació de l’autor 1651-53 per tots els santuaris marians que hi havia al Principat Les 1 028 capelles dedicades a Maria que Camós visità estan ordenades per bisbats, encara que només s’hi descriuen les principals Les dades…

Des de jove s’interessà pel món cultural, malgrat que estudià per a pèrit industrial Des d’un punt de vista temàtic i cronològic, fou un exemple típic d’investigador local, coneixedor del medi objecte de les seves recerques i reflexions Entre les temàtiques que li interessaren destaquen la història urbana de la ciutat d’Eivissa a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna la geografia de la ciutat d’Eivissa la construcció naval eivissenca, qüestió que el dugué a escriure’n diversos articles en la revista Ibiza i a convertir-se en el primer especialista en aquesta matèria que treballà als arxius de la…

Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Joan Bonet collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció Jordi dels Gorcs , en els Quaderns Mensuals de la mateixa publicació, i “uns seminaristes”, en la puntualització de La…

Biografia A vuit anys, els seus pares l’enviaren a Terrassa amb uns familiars i assistí a classe als escolapis El 1916 ingressà a l’Escola Calassància de Morella i vestí la sotana calassància a Moià el 15 de juliol de 1917 professà l’1 de setembre de 1918 Estudià la carrera eclesiàstica a Iratxe i Alella El 20 de desembre de 1924 fou ordenat sacerdot S'inicià en l’ensenyament a Mataró, i després anà a Sarrià El 1930 fou enviat a Cuba però emmalaltí i tornà el 1932 a Catalunya, destinat a Olot En començar la revolta al juliol del 1936 era el director dels interns Es quedà a la ciutat i, amb l’…

Vida i obra Fill de Joan Viladamor, que exercí el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona entre el 1530 i el 1556, fou nomenat el 1553 coarxiver i escrivà reial, amb la missió de collaborar amb el seu pare, llavors d’edat avançada, per aprendre l’ofici Al gener del 1556, després de la mort d’aquest, en fou nomenat arxiver en solitari, i a més, exercí de notari i heretà la documentació privada que havia custodiat el seu pare Tal com aquest havia fet, dissenyà una estratègia per a deixar l’arxiu en mans dels seus descendents Durant els anys 1572-84 cedí les responsabilitats directes de l…

Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana el Vell , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari Residí…