Resultats de la cerca

Professor a la Sorbona i al Collège de France, director de la Revue philosophique i més teòric que no pas home de laboratori, és considerat tanmateix com a iniciador de la psicologia positivista i experimental francesa Rebutjà tota metafísica i se centrà en l’estudi de la psicologia patològica Obres Les maladies de la memoire 1881, Les maladies de la volonté 1883, Les maladies de la personnalité 1885 i Essais sur la passion 1907

Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar Fou destinat a l’hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d’anatomia d’aquesta ciutat President de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Joan Giné i Partagàs , El Compilador Médico 1865 Féu les primeres anestèsies quirúrgiques a Barcelona i fou el principal introductor a casa nostra de la medicina positivista, de laboratori Publicà Estudios clínicos de cirugía 1850-52

Membre de l’acadèmia de Finlàndia des del 1961, fou una figura cabdal en els anomenats estudis deòntics Cercà de fugir, alhora, d’un reduccionisme positivista de l’acció a la naturalesa i d’un dualisme entre llibertat i necessitat És autor, entre altres obres, de Logical Studies 1957, Norm and Action 1963, An Essay in Deontic Logic and the General Theory of Action 1968, Explanation and Understanding 1971, Causality and Determinism 1974 i Freedom and Determination 1980

Força influent en la vida intellectual i política anglesa a través del periodisme i, sobretot, de la History of British India 1817, dura crítica de l’acció britànica en aquella colònia, dels Elements of Political Economy 1821, basats en la concepció econòmica de D Ricardo, i de l’ Analysis of the Phenomena of the Human Mind 1829, intent, inspirat en Bentham, d’explicació exclusivament associacionista del psiquisme i de la vida moral Pare del gran filòsof positivista John Stuart Mill

Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880

Professor a Tübingen 1860-68 i a Viena 1868-71, fou membre del landtag de Württemberg 1862-65 i ministre de comerç del govern austríac 1871 Malgrat la concepció orgànica de la societat, s’acostà més, globalment, a la filosofia idealista que no pas a la sociologia positivista Fou un dels iniciadors, a Alemanya, de la tendència moderna de les ciències polítiques i socials Obres principals Bau und Leben des sozialen Körpers ‘Construcció i vida del cos social’, 1875-78, Abriss der Soziologie ‘Resum de sociologia’, pòstuma, 1906

Estudià a la Universitat de Madrid i fou deixeble de l’arabista Francisco Codera Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1890, exercí professionalment a l’Arxiu General d’Alcalá de Henares i a l’arxiu de Lleida Posteriorment ocupà plaça de bibliotecari a Tarragona, a Castelló de la Plana 1896, a la Biblioteca Nacional de Madrid 1896 i a la de la Real Academia de la Historia 1898 Retornà al País Valencià, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València 1901 i inicià la publicació d’estudis històrics sobre les comarques de Castelló a l’Edat Mitjana Entre aquests destaquen…

Doctorat en dret a Pàdua 1824 Fundà 1839 i dirigí Il Politecnico , repertori d’estudi de contingut positivista i de caràcter saintsimonià A través de la recerca científica proposava un programa polític sobre la qüestió italiana, de tendència republicana i federal, que també aplicava a tot Europa Programma degli Stati Uniti d’Europa , 1848 Durant els fets de les Cinque Giornate de Milà 1848 inicià la política activa, i hagué d’exiliar-se a París i a Lugano 1848-59 Entre els seus escrits destaquen les Notizie naturali e civili sulla Lombardia 1844 i Dell’insurrezione di Milano nel…

Estudià a París i professà a Nevers, Poitiers i, des del 1864, a París De tendència positivista i alhora determinista, la seva posició filosòfica comporta una explicació de la història a partir de lleis equivalents a les de les ciències de la natura les seves investigacions se centraren en l’àmbit cultural i en la seva morfologia Entre les seves obres més específicament filosòfiques destaquen Le positivisme anglais 1864, Philosophie de l’art 1865-69 i De l’intelligence 1870 És autor també de diverses obres d’història com Les origines de la France contemporaine , 1876-93 i d’…

Alumne de l’escola normal superior, fou militant pro Dreyfus i professà un socialisme molt particular que difongué en el manifest De la société socialiste 1897 El 1900 fundà els Cahiers de la quinzaine , publicació amb la qual s’oposà a Jaurès i a l’esperit positivista dels intellectuals de la Sorbona La seva obra illustra el renaixement de l’espiritualisme francès del principi del segle Notre Patrie 1905, Notre jeunesse 1910 Les obres poètiques Porche du mystère de la deuxième vertu 1911 i La Tapisserie de Notre-Dame 1913 el consagren com un gran autor cristià